Aquest dissabte arriba la cinquena edició de la Vertical Montserrat, en què 200 participants, des d’esportistes fins a persones amb discapacitat, hauran de pujar els 2.180 esglaons que separen el Funicular de la Santa Cova de Montserrat i l’estació superior del Funicular de Sant Joan, amb un desnivell de 388 metres entre un punt i l’altre.
La motivació, tot i ser de caràcter esportiva, també és solidària: s’emmarca dins del projecte de Bombers amb Causa per finançar investigacions de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona al voltant de malalties infantils i programes socials d’atenció a la infància en risc d’exclusió social. Darrere de tot plegat existeix la petjada de persones que n’han esdevingut artífexs, com ara David Colomé, un bomber de 46 anys que va haver de deixar la feina en patir una malaltia degenerativa que afecta la seva visió.
Qui és en David Colomé?
Seria molt difícil de definir-me si no comencés a dir que em considero una persona que mostro una activitat constant envers qüestions que estiguin relacionades amb el voluntariat, des de tots els punts de vista possibles. Malauradament, pateixo una malaltia degenerativa a la vista, anomenada retinosis pigmentària, i, a causa d’això, fa cinc anys que vaig haver de deixar la meva feina i dedicar-me a altres coses. Però que ha generat que m’estigui entrevistant [riu].
Tot i això, va tenir molta vista en ser un dels creadors de la Vertical.
Sí, i cinc edicions després es tracta d’un esdeveniment que està tan arrelat a Montserrat i a la gent que ens l’estimem que no podem concebre un calendari sense que hi sigui present. I em quedo amb el concepte d’esdeveniment, ja que, en comptes de néixer com una prova, va ser fruit d’una trobada que vaig mantenir al massís de Montserrat amb l’Arnau Fabregat —bomber voluntari, com jo— en què ens vam plantejar l’atractiu repte, però enfocat com una iniciativa solidària i inclusiva, com no podia ser d’una altra manera. A poc a poc, la Vertical ha anat creixent i ja és, per exemple, una cursa puntuable al Towerruning World Association, que és un circuit internacional de curses basades en pujar escales corrents. També forma part del Circuito de Carreras Verticales (CCV).
Quina quantitat de diners preveuen recaptar enguany?
Preveiem una xifra superior a la de les darreres edicions —que no va ser curta! El 2018 vam aconseguir poc més de 1.000€; el 2019 vam superar els 8.000€, i l’any passat vam conquerir el cim dels 10.000€. Amb aquest recorregut progressiu que hem anat obtenint, en l’edició d’aquest any, tal com vam iniciar el 2022, s’ha augmentat la dimensió solidària amb la reivindicació d’una nova categoria. Es tracta de la que porta per títol “Som un Equip”, basada en la participació de dos esportistes que corren en nom d’una empresa, club esportiu o entitat, amb el repte previ de recaptar, com a mínim, 500€ per cada equip (d’un total de 25). Així, doncs, les previsions d’aquest 2023 són assolir entre 15.000 i 20.000€ per destinar-los al projecte de Bombers amb Causa.
Quin tipus de públic atrau la Vertical?
Atrau públic molt divers. Per exemple, hi ha confirmada la participació de 10 esportistes amb discapacitats físiques, intel·lectuals, auditives o visuals (que aniran acompanyades d’un guia vident), però també de públic internacional (de França, Alemanya, Ucraïna, Estats Units, Itàlia…) i de tota mena de persones atretes per l’entorn de Montserrat i per una convicció personal d’ajuda envers aquelles persones que la necessiten.
Com s’organitza un acte d’aquesta envergadura?
La pròxima setmana farem una valoració de l’edició d’enguany i, tot just estigui feta, ens posarem amb la del 2024. Acostumem a treballar amb un any d’antelació en tractar-se d’una activitat que reclama un volum elevat de contactes amb tota l’allau de persones i entitats que hi estan vinculades any rere any.
Quina valoració ha rebut per part de l’Abadia de Montserrat?
Per part seva, s’ha rebut una opinió molt positiva de bon principi, així com una gran disposició a col·laborar-hi. Per tant, no podem negar un agraïment cap a ella i cap a totes les persones que se senten partícips del projecte.
Què en pensen els seus familiars, d’aquesta decisió vital que ha volgut prendre?
No s’hi han mostrat en contra. Encara més, tant la meva parella, la Mònica, com els meus fills de set anys, el Roc i l’Aniol, han viscut sempre molt intensament la cursa. De fet, ells dos l’han viscut amb tanta intensitat que, fins i tot, la seva escola, en conèixer la seva existència, s’ha volgut involucrar en la Vertical: ho farà després que els pares d’uns alumnes s’hi hagin volgut inscriure per representar-la.
