Tot i que encara no ha rebut cap notificació oficial, Gemma Morató i Sendra (Reus, 1972) forma part de la llista de persones que hauran de declarar davant la comissió parlamentària d’investigació sobre la pederàstia a l’Església. Dominica de la presentació i professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna URL, Morató compareixerà a la citada comissió en qualitat d’experta gràcies al seu informe Caminos para sanar toda situación de abuso (Vida religiosa, 2022), en què analitza l’abús de poder i de consciència, el vot d’obediència i els abusos a la vida religiosa.
Coincideix amb Eduard Ibáñez, exdirector de Justícia i Pau, quan afirma que aquesta comissió és “una il·lícita desviació de poder” que no busca investigar uns fets sinó “l’escarni públic de l’Església”?
Sí, potser hi ha ganes de fer-nos quedar malament, no és pas una qüestió nova, és el camí de la Creu. Jo no sóc tant de lleis, però crec que se’ls hi pot girar en contra. Realment l’Església avui, en general, vol transparència i cerca la veritat. I resulta que aquest problema que tan directament relacionen amb l’Església, està desgraciadament present en la societat, des de la família, grups d’esports, institucions, partits polítics, etc. Només cal fer una mica de periodisme d’investigació i més durant el temps pandèmic.
El que passa que l’Església hauria de donar exemple, i potser fins i tot ens atorguen autoritat moral, i per això només parlen de nosaltres [riu].
Què opina del fet que a l’Estat hi hagi tres investigacions en curs (la del Parlament, la del Defensor del Poble i l’encarregada per la CEE al despatx Cremades y Calvo Sotelo) sobre abusos a l’Església. No seria millor una única gran investigació independent impulsada des de l’Església, a l’estil de com es va fer a França?
Sí, el millor seria seguir l’estil de França. Però al final és allò de “qui tingui orelles que escolti”. I malgrat el treball immens que s’ha fet a l’Església francesa, encara hi ha qui no en fa cas, no en té prou o no s’ho creu. L’important és que se’n parli, surtin els abusos, amb claredat, i sempre amb molta cura envers les persones. Tant la víctima que no se la pot revictimitzar, com l’abusador, al que en termes d’Església se l’ha d’acompanyar i en termes de justícia s’ha de poder provar i no enfonsar a ningú abans d’hora. És molt delicat tot plegat i es necessita un treball acurat, d’experts, de grup i no polititzat. Tenint cura de la dignitat de les persones. Això, sí cal fer justícia, i després ja vindrà la misericòrdia.
Què li va portar a escriure Caminos para sanar toda situación de abuso?
Doncs sobretot haver escoltat persones, especialment joves i religioses. Malgrat que jo em centro en l’abús de poder i de consciència que és previ a l’abús sexual. Temes difícils de provar i que fan molt mal interiorment. És menysprear persones i això sovint succeeix en tots els àmbits de la societat.
Creu que quan es parla d’abusos s’acostuma a posar el focus en els de caràcter sexual i es menystenen altres formes d’abús?
Efectivament i tot comença pel poder, i a vegades per l’abús de consciència. I ja m’agradaria que en tot grup, i també als partits polítics, es comencés a mirar a cada departament què està passant, com es tracten les persones, com és el dia a dia a la feina, o com fem perquè les escoles siguin segures o les famílies abusadores surtin a la llum. Hi ha tanta por, tanta vergonya, que sovint passen anys.
Què opina de la tasca que ha dut a terme Francesc al llarg del seu pontificat en relació amb aquest tema? ¿Creus que l’Església aconseguirà fer aquesta conversió que ell demana a Vos estis lux mundi?
El Papa ho té clar i aquesta és la nostra força i el nostre horitzó, com diu al reportatge “Amén”, al final: “aviso comercial”, aquest és el camí de l’Església.
El qui formem l’Església sempre estem en camí de conversió i s’estan fent passos importants, malgrat que hi hagi qui no li agradi o li costi, es va prenent consciència que cal cercar, com he dit, la veritat i fer el possible per viure la veritable vida humana, la que Jesús ens mostra.
