Als seus setanta-nou anys, Daniel Arasa continua mantenint l’imparable ritme de treball que l’ha caracteritzat tota la vida. És escriptor, professor universitari i historiador amb més d’una vintena de llibres publicats; també promotor de diverses associacions culturals, entre elles Cinemanet, plataforma formada per un grup d’apassionats del cinema i dedicada a promoure valors humans, familiars i espirituals a través del setè art. President d’aquesta entitat que enguany ha complert vint-i-set anys, Arasa ha promogut i coordinat Cine y familia. Descubrir los valores a través de las películas de nuestra vida, llibre col·lectiu que explora el poder de les pel·lícules i les sèries per transmetre valors familiars.
Què l’ha portat a impulsar la publicació de Cine y Familia?
El llibre ha sortit coincidint amb els 25 anys dels premis Família, que lliurem cada any des de Cinemanet, i està escrit per col·laboradors de l’entitat. Hem buscat no només que siguin experts en cinema sinó també sobretot en temes d’educació i família, i que cadascú hi pogués reflexionar sobre aspectes diferents. El resultat és un ventall molt ampli que permet mostrar punts diversos sempre sobre la base del trinomi família, cine i educació. L’objectiu del llibre és que pugui servir a pares, educadors i també gent del món del cine. El cinema conté elements de formació molt notables, per tant, a través de les pel·lícules i les sèries, es poden apreciar els criteris i pautes de comportament de la gent sobre temes fonamentals com la sexualitat, les relacions entre pares i fills, les relacions matrimonials. En definitiva, és un art que pot exercir influències en molts altres aspectes, però nosaltres ens centrem en els de la família, que són els propis de l’entitat. El cinema, a més d’entretenir, també ha de ser útil.
Aquest any han celebrat la 25a edició dels Premis Família en una gala especial en què, entre altres, ha sigut premiada The Chosen. Què és el que més destacaria d’aquesta sèrie que ha tingut tant de ressò?
Crec que tant pels qui som creients —com jo mateix— com pels qui no ho són, la figura de Jesús és la més important de la història de la humanitat. Per tant, el sol fet voler donar a conèixer la història de Jesús, una cosa que en l’actualitat pràcticament no s’ensenya, és un dels aspectes que considero més destacables. D’altra banda, The Chosen, a banda d’oferir una visió de Jesús a través de les persones amb què va conviure, que eren els deixebles, Maria Magdalena i alguns altres, també explica molt bé la situació d’aquella època, així que veient-la podem aprendre un període històric ben interessant i crucial per a la humanitat.
La crítica ha destacat que aquesta sèrie presenta Jesucrist i la resta de personatges dels evangelis d’una forma molt normal i humana.
En efecte, a la sèrie Jesús és presentat com un personatge molt afable, i això es pot apreciar en la seva relació amb les persones, especialment amb els nens, als quals tracta amb molta tendresa i, sobretot, els valora. I això és significatiu perquè en aquella època, a diferència d’ara, els nens no importaven a ningú.
En el món actual, amb l’auge de les plataformes i la desaparició dels videoclubs, s’està perdent la figura del prescriptor de cinema. Malgrat tot, Cinemanet continua apostant per fer crítica cinematogràfica.
Nosaltres fem crítiques i valoracions des d’una òptica dels valors, no només pensant en aspectes tècnics o d’entreteniment. El centre de la nostra valoració és buscar què transmet aquesta pel·lícula o sèrie. Això és central, i és una cosa que en molts casos es fa en un segon lloc, i la crítica se centra només a dir si la pel·lícula és divertida o no. Per altra banda, com vostè diu, és important que hi hagi un esperit crític, però crític i constructiu, no aquell que es dedica a estripar-ho tot sinó el que intenta valorar el que hi ha de positiu en les coses.
Amb la multiplicació de les pantalles i les plataformes, ha canviat molt la manera com la gent s’apropa al cinema, amb relació a com es feia abans?
Ha canviat molt, evidentment. Ara la gent va molt poc al cinema, però fa cinquanta anys gairebé tothom hi anava perquè no hi havia gaires més distraccions. Llavors les pel·lícules eren poques i estaven mesos en cartellera, de manera que tothom veia més o menys les mateixes; i clar, això feia que la gent pogués anar al cinema en família, veure junts les pel·lícules i després parlar-ne. Actualment, tot això ha canviat, i les persones sovint accedeixen individualment al cinema i les sèries a través de la seva pantalla, tauleta o ordinador. Cadascú veu coses diferents, i això fa que sigui molt més difícil establir diàlegs en relació amb el que s’ha vist.
En l’actualitat és més complicat demanar als fills de veure plegats una pel·lícula quan ells saben que tenen a l’abast una enorme quantitat de continguts fets per a ells, i no sempre amb criteris de valors.
Sí, efectivament. Avui dia la tasca dels pares, en l’aspecte educatiu, és més difícil que en altres èpoques. Això cal reconèixer-ho: les pautes de comportament han canviat. Abans hi havia institucions a l’entorn de les quals es generaven unes relacions socials molt més intenses: la família, l’escola, l’església o els mateixos veïnats —avui dia no sabem ni qui viu al nostre mateix replà. Hi ha una gran influència que transmet els valors, sobretot per la família i per l’escola. Però centrant-nos en la família, que és la institució més important, les relacions familiars han disminuït molt en l’actualitat, en part perquè els pares treballen fora de casa, i en part perquè fins i tot molts abdiquen en el sentit que cuiden molt els fills i els alimenten, però no els hi transmeten valors. També la figura dels avis s’ha allunyat de l’entorn familiar, bé perquè viuen en ciutats diferents o directament en residències.
La seva dona i vostè són casats des de fa cinquanta-quatre anys i tenen set fills. Quins són els pilars fonamentals que sostenen un projecte familiar a llarg termini?
No hi ha una recepta màgica, però hi ha un factor que és fonamental i és voler estimar: no només estimar, sinó voler estimar. Un aspecte molt rellevant que penso sobretot quan veig la gent jove és que cal tenir molt clar la diferència entre amor i enamorament. L’enamorament és allò que ens ha passat a tots en algun moment de la vida, les papallones d’il·lusió que sentim a l’estómac quan veiem aquella persona que ens agrada. Tot això és crucial per començar la relació, ja que sense enamorament inicial, no es pot anar enlloc. Però aquest enamorament pot passar al cap del temps i, en desaparèixer l’entusiasme inicial, la gent creu que ja no sent amor per l’altre. Llavors és quan cal posar l’amor per damunt de tot, i preguntar-se, què puc fer jo per fer feliç l’altre? Aquesta disposició de voler estimar i voler entregar-se per l’altre és bàsica per aquesta continuïtat. I amb relació als fills, és fonamental, perquè per ells és molt positiu veure que els pares s’estimen.
Quins són els valors més valuosos que pot aportar l’Església a la família?
L’Església, tot i que potser no ho ha sabut transmetre prou bé, pot aportar un element fonamental a la família i és l’alegria. Un dels pilars de la continuïtat familiar és l’alegria. Què vol dir això? Doncs que davant de tot el que ens va passant a la vida cal posar-hi ganes i il·lusió, i no fer les coses com si es tractés d’una tasca feixuga de portar endavant. Transmetre alegria és molt important per a la vida familiar. Dins de l’Església, en la pastoral familiar, cal insistir molt en la idea d’alegria, perquè a l’ànima de l’ésser humà hi ha aquesta ansietat de felicitat que només s’assoleix si hi ha alegria.
