Commemoració litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, Patrona principal de Catalunya.

Recordem avui sant  Vidal, màrtir, a Ravenna (s. III), De forma molt elogiosa, ens en parlen el gran Pare de l’Església sant Ambrós de Milà (+ 397) i sant Paulí de Nola (+ 431). Les restes d´aquest màrtir va ser localitzades a Bolonya, juntament amb les del seu catequista sant Agrícola, a qui Vidal havia servit com a criat. Vidal va ser turmentat per tot el cos amenaçar així el seu amo i així dissuadir-lo de la seva fe en Jesucrist. Un cop mort Vidal enmig dels turments, Agrícola va ser crucificat. Tot això succeiria durant la persecució de Dioclecià, als inicis del s. IV. En ser localitzades les restes d’aquests dos màrtirs, s’escamparen arreu relíquies seves. Posteriorment, a partir del s. VI, les llegendes van vestir i acolorir un xic més la vida d’aquests sants, com si el martiri no fos prou per valorar el seu missatge. A sant Vidal  van vincular-lo amb santa Valèria dient que era esposa seva, i amb els sants Gervasi i Protasi, que haurien estat fills seus. Sant Vidal és molt venerat a les regions del nord d`Itàlia on, cada capital, vol atribuir-se’n el seu origen. A Ravenna, té dedicada una elegant església construïda al s. VI. El seu culte va fer-se present a la Península ja a l’època dels Visigots possiblement per les relacions amb Ravenna. Es representa vestit amb la indumentària militar. Se l’invoca contra la impotència i contra el vertigen. La dita ens recorda que per sant Vidal es planten els melons.  

També es commemoren avui

• Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, fundador dels germans Gabrielistes, a Saint Laurent sur Sèvre (+ 1716). Fundà les congregacions de les Filles de la Saviesa, la Companyia de Maria Monfortana, els Germans Gabrielistes;

• Sant Pere Chanel. Nasqué el 1803 a La Potière, a Cuet (diòcesi de Lyon), estudià al seminari diocesà i fou ordenat el 1827. Després d’un temps de diversos serveis pastorals diocesans, empès pel desig de propagar la bona olor de Crist,  s’integrà a la naixent Societat de Maria (Pares Maristes) i el 1836 se l’envià a la Polinèsia. A l’illa Futuna, prop de Tahití, amb duresa i tenacitat, aconseguí obrir un solc a la llavor de l’Evangeli entre els nadius, especialment entre els joves, i fins el fill del rei fou batejat. Els recels del rei i dels seus consellers, els enfrontaments tribals i les intrigues d’algun bruixot afavoriren la reacció violenta d’uns incontrolats que li estellaren el cap a casa seva, el 28 d’abril del 1841. La sang del primer màrtir d’Oceania aconseguí la conversió immediata dels habitants de l’illa Futuna obrint, de bat a bat, les portes a l’Evangeli a les nostres antípodes. En un extens diari, una cinquantena de cartes i diverses reflexions, deixà constància del seu treball missioner. Lleó XIII el beatificà el 1889, Pius XII el canonitzà el 1954 i fou proclamat patró de les illes dels mars del sud.

• Sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, i els catequistes Joan Baptista Dinh Van Than i Pere Ngyen Van Hieu, a Ninh-Binh –Tonkin (Vietnam), el 1840;

• Santa Gianna Beretta Molla, mare de família que morí a Magenta (Itàlia) el 1962. Estant embarassada, preferí morir en lloc d’acceptar cures que perjudiquessin el fetus. Fou canonitzada el 2044, la darrera canonització del pontificat de Joan Pau II;

• Beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Oblats de Maria Immaculada i màrtir, víctima del nazisme, al camp de concentració de Mathausen (Austria), el 1941.