Bon diumenge II de Pasqua, diumenge de la Divina Misericòrdia. La religiosa polonesa santa Faustina Kowalska (1905 – 1938), va propagar la devoció a la Divina Misericòrdia, una variant més sublim de la devoció al Sagrat Cor o a Jesús mateix. L’experiència d’aquesta santa es recull en el Diari de la Divina Misericòrdia, una de les obres místiques contemporànies de més popularitat. La devoció es va propagar especialment durant la II Guerra Mundial entre els creients dels pobles que s’hi veieren involucrats i, el 1978, la devoció fou acceptada com a vàlida per la Congregació per la Doctrina de la Fe. Enmig d’una època sacsejada per foscors de confusió, de violència, d’individualisme, de relativisme… la Divina Misericòrdia vol esperançar la humanitat angoixada centrant-nos la mirada en la llum que brolla del Costat Obert de Jesús i expressada en la confessió de Tomàs: Senyor meu i Déu meu! acomplint així la profecia joànica: miraran Aquell que han traspassat. A Catalunya, aquesta devoció es començà a propagar cap el 1958. Joan Pau II, inspirant-se en aquesta devoció tan estimada per ell mateix, va proclamar l’encíclica Dives in Misericordia (1980).
Els catalans venerem avui la nostra Princesa, la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, si bé en ser diumenge II de Pasqua, la celebració litúrgica es trasllada a aquest dilluns 28 d’abril.
Amb el bisbe Torres i Bages adrecem a la Mare de Déu aquesta pregària:
“Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans.
Santa Engendradora de l’Etern, filla del vostre fill, feu que mai no es desfaci aquest poble català que Vós espiritualment engendràreu.
Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d’enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada.
Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d’oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.”
Entre les ermites que té dedicades destaquem la de Granyanella (Segarra), Raïmat (Segarra), a Arboçar – Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), a Castelldans (Garrigues)…
I les festes majors recordem les de Parets del Vallès (Vallès Oriental), Verdú (Urgell)…
També es veneren avui:
- Santa Zita, donzella, a Luca (+ 1278), patrona del personal de servei i de neteja;
- Sant Llorenç Nguyen Van Huong, prevere i màrtir, a Nin-Binh (Tonkin), el 1856.
