Per què venen ja si encara falten més de cinc hores perquè arribi el fèretre?, preguntava aquest dissabte cap a les vuit del matí el propietari d’una cafeteria situada a la Via Merulana de Roma, a pocs metres de la basílica de Santa Maria la Major.
A aquelles hores, desenes de fidels d’arreu del món ja havien començat a situar-se als voltants del temple per donar el darrer adeu al papa Francesc abans que fos enterrat a l’ala esquerra de la nau, a prop de la Salus Populi Romani, icona de la Mare de Déu per la qual sentia una gran devoció.
Tanmateix, l’afluència matinera no es traduïa encara en beneficis econòmics significatius per a aquest establiment. “Només entren per fer servir el lavabo i, com a molt, prenen un croissant”, ironitzava el gerent sobre un grup de joves italians participants del jubileu que esperaven asseguts a la vorera, davant de la cafeteria.
“El papa Francesc va ser molt important per a tots nosaltres perquè no es va limitar a parlar a l’Església, sinó a tot el món, fins i tot als allunyats”, sostenia el salesià Lohan, responsable del grup de joves de Salesiani di Macerata, que agraïa a Francesc el fet d’haver-lo ajudat a recuperar la fe “quan estava a punt de perdre-la”.
Una mica més enllà, a la mateixa vorera, un nombrós grup de persones de diversos països llatinoamericans s’havia situat a primera fila per no perdre detall de l’arribada de la comitiva fúnebre. Entre elles, Johana, una dona argentina resident a la regió italiana del Veneto, d’on s’havia desplaçat expressament “per acomiadar-se del Papa argentí”.
“Va ser el Papa més important de la història, el nostre millor ambaixador. El mínim que podia fer era venir a agrair-li tot el que va fer per l’Església i per la gent que no creia”, afirmava Johana, que sostenia entre les mans una de les diverses banderes argentines que ja es podien veure al llarg de l’avinguda.
Amb el mateix sentiment d’agraïment esperaven entre pregàries i emoció un grup de guatemalencs residents a Roma. “El Papa ens va demanar que no tinguéssim por, i això em va marcar profundament”, reconeixia un altre jove, Alberto Urbina, que el passat 12 de desembre va viure com un “regal” el fet de poder saludar personalment el papa Francesc al Vaticà amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de Guadalupe. “Francesc em va acostar a l’Església quan ja me n’havia allunyat, i això és el que em té aquí, acomiadant-me”, assenyalava.
Evelyn, una dona gran guatemalenca, expressava també la seva gratitud cap al primer papa jesuïta i llatinoamericà de la història. “Va ser un Papa que va saber arribar al cor de les persones i ens va ensenyar a caminar junts, units en una Església sinodal”, apuntava la dona, destacant el “gran amor” de Francesc pels col·lectius que més el necessitaven,”els emigrants i refugiats, els infants, els ancians, els malalts, els presos i, en general, tots aquells que travessen dificultats”.
Quan estaven a punt de ser les deu del matí, mentre els voltants de Santa Maria la Major continuaven rebent riuades de persones, els pocs clients asseguts a l’interior de la cafeteria —el mostrador principal ja treballava a ple rendiment— seguien per televisió l’inici del funeral del Papa a la basílica de Sant Pere.
“Som aquí de vacances i ens acabem d’assabentar que el Papa ha mort”, deia una parella de turistes suïssos que, tot i no ser creients, romanien atents a la cerimònia a través de la pantalla, que en aquells moments mostrava les imatges dels sediaris pontificis traslladant el fèretre del Papa a l’interior de la basílica de Sant Pere.
Eren els instants inicials d’una cerimònia històrica que també seguien amb emoció, a través de pantalles gegants, les més de mil persones que ja envoltaven aquesta basílica papal on, només unes hores més tard, serien dipositades les restes de Francesc per al seu descans etern.
