Albada Editorial va viure per primer cop en aquesta diada de Sant Jordi l’experiència de portar al cor de Barcelona les seves publicacions, orientades a reflexionar sobre el creixement personal des d’una perspectiva cristiana i oberta. Ho va fer amb una parada situada a la superilla literària del passeig de Gràcia, en la qual van poder firmar exemplars de llibres alguns autors del segell com Glòria Gil, Oriol Jara, Núria Casas, Míriam Barroso i Rosa Pich.
Per a Toni Piqué (El Pla de la Font, 1964), un dels impulsors de l’editorial juntament amb Marc Argemí i Esther Sans, l’experiència viscuda “des de l’altre costat” en aquest dia tan emblemàtic per al llibre i la cultura catalana va ser “increïble i meravellosa”.
La jornada va començar aviat per als membres de l’equip, que des de ben d’hora van haver de carregar caixes amunt i avall pels carrers encara buits de la capital catalana. “La part més notable de ser inexpert és quan arribes al lloc a muntar i comences a descobrir totes les coses que et calen i no has agafat: cinta americana, cordill, uns pesos per subjectar els pals del tendal; coses que no són exactament necessàries, però que si les portes a sobre fan la vida més còmoda i no has d’estar patint per un cop de vent que et desmunti la parada”, explica Piqué.
Albada es defineix com una editorial i una conversa, o moltes converses, al voltant del progrés interior i enfocada cap a l’acció, l’experiència i els dies feiners. Una proposta que en aquest Sant Jordi va ressonar amb les persones que es van acostar a la parada, com reconeix Piqué. “Moltes mares amb filles van comprar Soc preciosa, de Glòria Gil, i alguns senyors grans van interessar-se pels assajos de la col·lecció La Repensada. Vam tenir ocasió de parlar amb el públic perquè els nostres llibres no són històries banals, sinó històries que apel·len personalment les persones”, relata.
Més enllà de vendre llibres, Sant Jordi també és un espai per sembrar idees. Així, per a Piqué, la presència en aquest esdeveniment va ajudar a Albada ampliar el públic. “Quan ets a la parda —diu—, passen per davant teu moltes persones. Algunes sintonitzen amb tu de seguida, altres se senten atretes per títols concrets i altres es mostren indecises”. D’aquest últim grup, Piqué explica que, en veure un senyor que no s’acabava de decidir per cap obra, va recomanar-li Baronia, el fill del tro, de Jean-Paul Sartre. “És una obra escrita per transmetre alegria en un camp de presoners l’any 1940. Quan la vaig oferir a l’home, se li van obrir els ulls de bat a bat”, recorda Piqué.
Sobre les conclusions després d’aquesta primera parada de Sant Jordi, Piqué explica que de cara a pròximes edicions els agradaria “donar una mica més de sentit a la presència dels autors a l’espai”. “Voldríem anar més enllà de la signatura de llibres i el breu intercanvi i trobar una forma millor per afavorir el diàleg”, apunta Piqué després d’una experiència que, amb la recent mort del papa Francesc, ha sigut agredolça. “La mort del Sant Pare ens ha afectat, naturalment. Ells va animar sempre els cristians a ‘fer enrenou’, i això és justament el que vam fer amb aquesta parada”, conclou l’editor.
