Al santoral trobem més de vint sants amb el nom de Daniel. El més famós és el profeta de l’Antic Testament -celebrat el 21 de juliol i el 17 de desembre, pels grecs- , quatre són bisbes, tres abats, vuit màrtirs (un és el patró de Pàdua, venerat el 3 de gener i a qui Donatello li dedicà una escultura), tres són monjos, un és metge… Aquí evoco el sant que, a Girona, té dedicat la vall i el monestir de monges benedictines. Seria un eremita de Jordània -hi ha qui diu que era armeni- i que Crescenci i Andreu, anant a Jerusalem, convidaren a evangelitzar Arles.

Daniel acceptà la proposta assolint resultats molt satisfactoris: Aviat l’enveja va desencadenar una persecució en contra d´ell fins a ser decapitat. Andreu, per evitar la profanació del cos sant, el traslladà a Girona on va ser col·locat a l’interior d´una cova desvetllant molta veneració fins esdevenir cavaller protector del cenobi femení que s’hi fundaria el 1020. L’època dels fets és incerta si bé es diu que hauria succeït al s. IX, dintre del clima d’invasions i ràtzies sarraïnes. Aquest fet fa pensar que també podria ser el cavaller cristià d’època carolingia que hauria estat assassinat i a qui es venera el 22 d’abril. El 24 d’abril es commemora el martiri del nostre sant Daniel però es commemora l’1 de setembre,  dia de la deposició de les relíquies a la Vall Tenebrosa. Al monestir gironí hi podem admirar el bell sarcòfag que, el 1345,  Arnau de Mont-rodon, bisbe de Girona, encarregà a Aloi de Montbrai.

Avui també es celebra

• Sant Fidel de Sigmaringen, prevere caputxí i màrtir el 1622, a Suïssa;
• Santa Maria de Santa Eufrasia Pelletier, verge i fundadora de les germanes del Bon Pastor, que morí a Angers el 1868;
• Sant  Benet Menni, prevere hospitalari i fundador de les religioses hospitalàries del Sagrat Cor i restaurador de l’orde dels religiosos de Sant Joan de Déu a territori espanyol, que morí a Dinan el 1914.