“La fe en Jesús no és un ‘paquet d’idees’, en què creure, sinó un camí a recórrer, un viatge per complir, un camí amb Ell”. Així es va expressar el papa Francesc el passat diumenge durant el res del Regina Coeli, en què va recordar les paraules de l’Evangeli del dia i va advertir, també, que la fe “és seguir Jesús, perquè Ell és el camí que condueix a la felicitat que no mor”.
Després de l’oració, el Papa va recordar les recents beatificacions de la jove granadina María de la Concepción Barrecheguren García i del bisbe uruguaià Jacinto Vera. També va adreçar unes paraules als membres de la Guàrdia Suïssa, que dissabte van celebrar el jurament de 23 nous reclutes en el marc de l’aniversari del Saqueig de Roma. I com és habitual des de fa més d’un any, Francesc va tornar a demanar pregar per la martiritzada Ucraïna.
Paraules del papa Francesc durant l’oració del Regina Coeli
Estimats germans i germanes, bon dia!
L’Evangeli de la Litúrgia del dia (Jn 14,1-12) està tret de l’últim discurs de Jesús abans de morir. El cor dels deixebles està atribolat, però el Senyor els dirigeix paraules tranquil·litzadores, convidant-los a no tenir por, no tingueu por: Ell, de fet, no els està abandonant, sinó que prepararà un lloc per a ells i a guiar-los cap a aquesta meta. El Senyor avui ens indica així a tots nosaltres el meravellós lloc on anar, i, alhora, ens diu com anar, ens ensenya el camí a recórrer. Ens diu on anar i com anar-hi.
En primer lloc, on anar. Jesús veu la tribulació dels deixebles, veu la por de ser abandonats, precisament com ens passa a nosaltres quan ens veiem obligats a separar-nos d’algú a qui estimem. I llavors diu: «Em prepararé un lloc […] perquè on soc jo estigueu també vosaltres» (vv. 2-3). Jesús fa servir la imatge familiar de la casa, un lloc de relacions i d’intimitat. A casa del Pare –diu als seus amics i a cadascun de nosaltres– hi ha espai per a tu, tu ets benvingut, seràs acollit per sempre amb la calor d’una abraçada, i jo soc al Cel preparant-te un lloc. Ens prepara aquesta abraçada amb el Pare, el lloc per a tota l’eternitat.
Germans i germanes, aquesta Paraula és font de consol, és font d’esperança per a nosaltres. Jesús no s’ha separat de nosaltres, sinó que ens ha obert el camí, anticipant el nostre destí final: la trobada amb Déu pare, al cor del qual hi ha un lloc per a cadascun de nosaltres. Aleshores, quan experimentem cansament, desconcert i fins i tot fracàs, recordem cap a on es dirigeix la nostra vida. No hem de perdre de vista la meta, encara que avui correm el risc d’oblidar-ho, d’oblidar les preguntes finals, les importants: On anem? Cap on caminem? Per què val la pena viure? Sense aquestes preguntes només espremem la vida en el present, pensem que l’hem de gaudir el màxim possible i al final acabem per viure al dia, sense un objectiu, sense una finalitat. La nostra pàtria, en canvi, és al cel (cf. Fil 3,20), no oblidem la grandesa i la bellesa de la meta!
Un cop descoberta la meta, també nosaltres, com l’apòstol Tomàs a l’Evangeli d’avui, ens preguntem: Com anar-hi? Quin és el camí? De vegades, sobretot quan hi ha grans problemes per afrontar hi ha la sensació que el mal és més fort i ens preguntem: Què he de fer? Quin camí he de seguir? Escoltem la resposta de Jesús: «Jo sóc el camí i la veritat i la vida» (Jn 14,6). “Jo sóc el camí”. Jesús mateix és el camí que cal seguir per viure en la veritat i tenir vida en abundància. Ell és el camí i, per tant, la fe en Ell no és un “paquet d’idees”, en què creure, sinó un camí a recórrer, un viatge per complir, un camí amb Ell. És seguir Jesús, perquè Ell és el camí que condueix a la felicitat que no mor. Seguir Jesús i imitar-lo, especialment amb gestos de proximitat i misericòrdia envers els altres. Heus aquí la brúixola per assolir el Cel: estimar Jesús, el camí, convertint-se en senyals del seu amor a la terra.
Germans i germanes, visquem el present, fem-nos càrrec del present, però no ens deixem arrasar per ell; mirem cap amunt, mirem cap al Cel, recordem la meta, pensem que estem cridats a l’eternitat, a la trobada amb Déu. I, des del cel al cor, renovem avui l’elecció de Jesús, l’elecció d’estimar-lo i de caminar darrere d’Ell. Que la Mare de Déu, que seguint Jesús ja va arribar a la meta, sostingui la nostra esperança.
