Imponent processó amb el trasllat de les restes del papa Francesc des de la capella de la Casa Santa Marta fins a la basílica de Sant Pere, on serà vetllat durant tres dies i rebrà l’afecte de centenars de milers de fidels, que ja s’amunteguen als voltants de la plaça més gran de la cristiandat per acomiadar el Papa de l’Esperança abans del funeral, que tindrà lloc dissabte a les deu del matí.
Una solemne processó, encapçalada pel cardenal camarlenc i el mestre de cerimònies, va recórrer el breu espai entre la Casa Santa Marta i la basílica, a la qual accediren per la nau central, cosa que va permetre que el cos de Francesc tornés a fer el mateix recorregut que va fer en vida. Desenes de milers de fidels contemplaven l’escena, esperant per poder entrar al temple i acomiadar el seu Papa. En un silenci absolut, només trencat pels aplaudiments quan Francesc va fer la volta a la plaça abans d’entrar al temple.
Davant l’entrada de la Domus es col·locaren els Penitenciaris (amb estola vermella i una espelma encesa a la mà) i els Alabarders de la Guàrdia Suïssa, que caminaren al costat del fèretre. Després de l’oració introductòria i la invitació del diaca «Procedamus in pace», va començar la processó des de la capella: els cardenals i patriarques, seguits pel cardenal camarlenc i el mestre de cerimònies. Els 14 portadors de la cadira van dur a les espatlles el fèretre del difunt Pontífex Romà Francesc, seguits pels secretaris, familiars i membres de la cambra pontifícia.
La processó va recórrer la Via della Sacrestia, passant per la Piazza dei Protomartiri Romani, i va sortir a la plaça de Sant Pere travessant l’Arc de les Campanes. Després es dirigí cap al centre de la plaça i va pujar fins a l’atri, entrant a la basílica i recorrent-ne la nau central.
“Ell va donar la vida per acomiadar-se de nosaltres, estem obligats a acomiadar-lo”. L’Alteno, un italià de 45 anys, gairebé no pot contenir les llàgrimes des de la segona fila de seients disposats a la plaça de Sant Pere. És un dels primers fidels que hi va arribar aquest dimecres per acomiadar-se del papa Francesc, mort aquest passat dilluns als 88 anys, i que des d’avui fins divendres rebrà el seu últim bany de multituds. L’antepenúltim va ser el seu recorregut en Papamòbil el Diumenge de Pasqua, el seu adeu des de la vida terrenal. Avui comença el vincle celestial entre els fidels i el Papa que va fer de la proximitat amb el poble la seva marca distintiva.
A les 9 en punt, un grup de cardenals reunits a la capella de la residència Casa Santa Marta va iniciar el trasllat del fèretre cap a la Basílica de Sant Pere. Les pròximes 60 hores, fins divendres a les 19 h, serà el seu “poble fidel” qui s’encarregarà d’acomiadar-lo. La Mariana, peruana resident a Roma, és una altra de les fidels que va arribar de bon matí per poder ser present a l’acomiadament del cos del Papa, que descansa en pau amb els braços plegats sostenint un rosari des que fou preparat per a l’enterrament que es farà dissabte a la Basílica de Santa Maria la Major, segons la seva voluntat.
És impossible preveure quants fidels s’aproparan a Roma per saludar Francesc. Però fins i tot els poc eficaços trens italians oloren el bany de masses i han anunciat un inèdit reforç de freqüències per permetre l’arribada de persones a la capital italiana. Francesc segur que hauria fet una broma dient que aquest és el seu primer miracle.
Les llàgrimes són moneda corrent a la Plaça mentre la gent espera per poder entrar a saludar-lo. Durant dotze anys va provocar plors d’emoció i alegria a milers de persones. Les seves mans, per sort, ja descansen. Van quedar inflades de tant amor, de tantes encaixades: unes 200 persones assistien al baciamano dels dimecres durant més de 500 setmanes, a més d’unes gairebé 100 diàries de mitjana pels encontres als salons del Palau Apostòlic.
Som molts els qui ens enduem una miqueta d’aquestes mans amb nosaltres. Moltes vegades parlà del llenguatge de les mans, de la mà i del cor: de com cal fer allò que es diu i se sent. Va complir amb aquesta predicació i la dugué fins al límit, com es va veure en aquella passejada entre la multitud fa tot just 72 hores. L’Alessandra, també italiana, passa sense problemes els controls de seguretat instal·lats al voltant de la Plaça per acomiadar-se. Fa una broma amb un altre “miracle” de Bergoglio: que tots els seus amics no catòlics hagin intercanviat mems i fotos de record com si fossin d’una missa diària.
Article d’Hernán Reyes publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
