Després de dues dècades al capdavant d’una empresa familiar dedicada a la fabricació de mines antipersona, l’italià Vito Alfieri (Bari, 1952) va sentir per boca del seu fill de vuit anys una pregunta que li va canviar la vida: “Però, pare, tu ets un assassí?”, li va deixar anar el nen. El qüestionament va ser el detonant que el va portar a emprendre una nova vida abandonant la indústria armamentística per dedicar-se en cos i ànima a desactivar mines antipersones en zones de conflicte col·laborant amb diferents organismes per l’abolició d’aquestes armes letals. La seva història va quedar reflectida en el llibre Jo era un home de guerra (Albada, 2025), unes memòries que aporten una visió íntima de les lluites internes de l’autor i els desafiaments tècnics i emocionals que va afrontar en el seu nou camí.
Una altra de les obres destacades d’aquesta diada serà Gràcies, Mare terra!, obra de Vanina Starkoff traduïa al català per Inês Castel-Branco que podrà trobar-se a la parada de l’editorial Akiara Books. Es tracta d’un text de la tradició indígena en una edició exquisidament il·lustrada i amb un format que permet desplegar el llibre fins a convertir-lo en un gran mural de la Creació. El Thanksgiving Address dels Haudenosaunee (o Confederació de les Sis Nacions Iroqueses) és més que un poema, un discurs o una pregària: és un gran cant de salutació i agraïment a tots els éssers vius, recitat col·lectivament al matí, des de fa segles, en un territori que abraça part del que avui són els Estats Units i el Canadà. Constitueix també un inventari del món natural, on s’agraeix a cada element de l’ecosistema tot el que aporta al prodigi de la vida.
Publicacions Abadia de Montserrat, per la seva banda, arriba a aquest Sant Jordi en plena celebració del Mil·lenari del monestir. En aquest context, el segell benedictí ha ampliat la seva col·lecció de llibres Primera lliçó, una sèrie de llibres de petit format que té per objectiu proporcionar una base sòlida en literatura catalana per a l’alumnat dels graus humanístics. A més a més, ha publicat destacades obres relatives a la seva història mil·lenària com La reforma litúrgica a Montserrat. Apunts per a la història, del monjo Bernabé Dalmau, en què s’explora com s’han aplicat les decisions preses en el Concili Vaticà II en matèria de litúrgia en cada comunitat cristiana i, particularment, en monestirs com el de Montserrat.
Per la seva part, l’editorial Lalè publica l’obra El sentit de tot plegat, elaborada per l’editora Clara Fons amb el suport de Joan Estruch, Elisenda Sevilla i Xavi Reñé. Quines religions hi ha, avui, a Catalunya? Què hi té a veure el fonamentalisme? Quina relació hi havia entre Jesús i Maria Magdalena? Es pot prohibir el vel islàmic a l’escola? El sentit de tot plegat, adreçat, sobretot, a desconeixedors i detractors de la cultura religiosa, respon aquestes preguntes i ofereix informació que permet evitar estereotips i prejudicis. Un manual útil per a docents i, en general, per a persones que treballin o conviuen amb la diversitat. “L’obra dona resposta a situacions presents a les aules dels centres escolars, on hi ha alumnes que tenen vincles amb la religió, però professors que, en general, viuen distants i amb animadversió per fet religiós”, assegura Fons.
Enguany es compleixen vuitanta anys de l’alliberament del camp de concentració i extermini nazi d’Auschwitz. Un moment oportú per recuperar La lliçó d’Auschwitz, un llibre del filòsof barceloní Joan-Carles Mèlich publicat per Fragmenta Editorial dins la seva col·lecció d’assaig. “Auschwitz no és un problema alemany, sinó un problema humà, un problema de tota la humanitat. Auschwitz ens compromet a tots, perquè a Auschwitz va morir el vell humanisme i ara cal revisar-lo un altre cop”, assegura Mèlich en les pàgines d’aquesta obra imprescindible que incorpora un pròleg de Lluís Duch.
Per acabar, dues obres magnífiques per endinsar-se des de diferents perspectives en la figura del papa Francesc, mort aquest Dilluns de Pasqua, que també es podran trobar aquests dies a les llibreries i parades de Sant Jordi. La primera és la seva autobiografia, Esperança. “El llibre de la meva vida és la història d’un camí d’esperança que no puc imaginar separat pel de la meva família, de la meva gent, del poble de Déu”, descriu Francesc aquest llibre extraordinari que havia de sortir a la llum pòstumament, però que ell mateix va voler avançar amb motiu del Jubileu en curs i les necessitats del món actual.
Publicada en els principals idiomes i en més de vuitanta països, l’obra ofereix una mirada profunda a la vida, els valors i la trajectòria de Jorge Mario Bergoglio, des dels seus orígens familiars fins a l’era del pontificat. En els capítols finals, assegura que “l’Església avançarà”, i que en la seva història, ell només ha sigut “un pas”. “Somio un papat cada cop més en servei i comunió“, diu Francesc, que assenyala el camí del cristianisme amb una darrera sentència: “Per a nosaltres, els cristians, el futur té un nom i aquest nom és esperança”.
Una altra novetat sobre el Papa argentí recentment publicada ha estat la de l’escriptor Javier Cercas. Malgrat que es defineix com a “ateu, anticlerical, laïcista militant, racionalista contumaç i impius militant”, fa dos anys la Santa Seu li va oferir acompanyar al papa Francesc en el viatge apostòlic a Mongòlia i li va obrir les portes del Vaticà perquè hi pogués deambular amb total llibertat amb la finalitat que escrivís alguna cosa a partir de l’experiència viscuda.
El resultat va ser El loco de Dios en el fin del mundo (Random House), una novel·la de no-ficció en la qual el també professor de literatura a la Universitat de Girona torna a la seva línia més personal enllaçant obsessions íntimes amb una de les preocupacions fonamentals de la societat actual: el paper de la religió, l’espiritualitat i la transcendència en la vida humana.
