Bona celebració del nostre patró, sant Jordi. Advertiu, però, que en escaure’s aquesta diada dintre la capvuitada de Pasqua, la celebració litúrgica es trasllada al dimecres 30 d’abril.

Sant Jordi fou martiritzat a Capadòcia (s. III) i la seva tomba és a Palestina. Els orientals el denominen megalomàrtir (el gran màrtir) i el tenen en gran veneració des de l’inici del s. IV. Quan se n’escriu la vida, s’utilitza el recurs literari de la fantasia exuberant d’arrel apocalíptica per així remarcar la importància del personatge i fixar i perpetuar millor el seu record. Quan les croades i la popularitat de la cavalleria propagaren la devoció als sants cavallers, se’n difongué el culte a occident. L’abat Oliba (s. XI) li dedicà una capella a Ripoll i la devoció s’estengué a la corona Catalana-Aragonesa especialment entre la noblesa i la cavalleria. El 1201 es va crear l’ordre militar de Sant Jordi d’Alfama. Des del 1436, amb l’impuls del braç militar, la Generalitat en va promoure el patronatge al Principat que confirmà Gregori XIII (1574). Amb la Renaixença i amb l’interès del bisbe Morgades (1895), el patronatge ressorgí.

Posteriorment, reciclant i integrant l’obsequi de les roses (que es beneïen aquest dia per protegir-se de les aranyes), la festa del llibre (instituïda el 1926, amb Primo de Rivera) i les reivindicacions nacionalistes, la festa pren el color i l’aire actual. És també patró de les Guies i els Minyons Escoltes. I no diguis que l’hivern és passat que sant Jordi no sigui estat. També, per sant Jordi, la piula a l’ordi. En definitiva, sant Jordi és l’home de la terra que evoca el ressorgir primaveral i la resurrecció del Senyor. Val la pena llegir el text del capítol 19 de l’Apocalipsi (11-21) que tan bellament sap representar el nostre patró. També es venera com a patró d’Aragó, Portugal, Anglaterra, Rússia, Geòrgia, Geòrgia (EUA), Reggio Calàbria… Té dedicades les ermites de sant Jordi de Puigseslloses, a  Folgueroles /  Osona (on hi celebrà la primera missa Mn. Jacint Verdaguer), a Camarasa (Noguera), Sant Jordi de Lloberes a Gaià (Bages), Sant Jordi de Riquer a Montmaneu (Anoia), a Sagàs (Berguedà), Sant Jordi de Cercs (Berguedà),  a Faió (Aragó), el poble de Sant Jordi Desvalls (Gironès), patró de la parròquia d’Aldover (Baix Ebre), el castell de Sant Jordi d’Alfama a Alta Riba (Baix Ebre)…