“Creiem que l’esperança ve del cel, de Déu que s’ha encarnat. La Creu no és l’última estació, no és el final”. Són paraules de Gabriel Romanelli, rector de la parròquia llatina de Gaza, en un missatge recollit per l’Agència Sir aquest Divendres Sant, una jornada que a la Franja tornarà a estar tristament marcada pels bombardejos israelians que durant els darrers divuit mesos han provocat una devastació total de l’enclavament, desenes de milers de morts i ferits i una crisi humanitària d’una magnitud incalculable.
Així i tot, el capellà argentí confirma que les més de 500 persones desplaçades que es refugien dins la parròquia no han patit danys durant les darreres setmanes després del trencament de l’alto el foc acordat entre Israel i Hamàs. “Caminem per les runes de Gaza, però gràcies a Déu estem bé”, assegura Romanelli sobre una comunitat que acull infants discapacitats gent gran, malalts i nombroses famílies.
Romanelli explica que des de la parròquia, que pertany al Patriarcat Llatí de Jerusalem, s’intenta ajudar els veïns de la zona en la mesura de les possibilitats. “D’aquesta manera intentem inculcar l’esperança al cor de tothom”, apunta el prevere argentí.
La rellevància de la mort de Jesús a la República Centreafricana
Gaza, però, no és l’únic lloc del planeta que afronta aquest Divendres Sant enmig del drama de la guerra i la violència. A la República Centreafricana, un dels països més pobres del món, aquesta plaga encara està a l’ordre del dia, segons Aurelio Gazzera, missioner dels Carmelites Descalços i bisbe de Bangassou. “Aquí hi ha nombrosos atacs arreu del país, sobretot en aquestes zones més aïllades i llunyanes, com la diòcesi de Bangassou o la de Bouar. La passió i la mort de Jesús són d’una rellevància impressionant”, apunta el també.
Segons Gazera, en aquest país africà on sent d’una manera “especial” el patiment de Jesús, el Via Crucis que celebren cada any a totes les parròquies, fins i tot a les capelles més allunyades, aplega centenars i centenars de persones perquè “la presència de Jesús en la seva proximitat en els moments més difícils és quelcom que sempre toquem amb les nostres mans”.
Un testimoni colpidor al Congo
Per a l’Església de la República Democràtica del Congo, aquest any el Divendres Sant arriba, entre altres coses, marcat per la imatge d’una dona, Marie Nzama, que viu des del 2017 en un camp de refugiats de Bunia, a la província d’Ituri.
Segons explica Edouard Makimba Milambo, secretari executiu de Càritas al Congo, una nit, milicians del poble proper van matar el seu marit, els seus dos fills i uns deu familiars i li van tallar els dos braços. “Va sobreviure a les seves ferides gràcies a l’ajuda dels veïns que van aconseguir controlar l’hemorràgia que l’hauria matat. Però va passar a dependre totalment dels altres, ella que vivia dels seus camps i cuidava la seva família. Quan se li pregunta què li ha passat, sovint roman en silenci, un silenci contagiós que convida al silenci”, relata Makimba, convençut que aquest silenci recorda el del Calvari després de la mort de Jesús a la creu.
“Què podem dir a Déu, què podem dir de Déu davant determinades situacions com les que es viuen al Congo? Res més que callar i inclinar-se davant la seva grandesa; aquell que ho sap tot, però no evita que ens passin desgràcies”, apunta el responsable de Càritas.
Morts sense sentit al Sudan del Sud
En un altre país africà devastat, el Sudan del Sud, avui és un Divendres Sant, però sense la santedat. Així ho reconeix Elena Balatti, missionera comboniana, directora de Càritas de Malakal, que explica que els enfrontaments entre milícies ètniques i tropes governamentals continuen i en els darrers dies han provocat la mort de centenars de persones, la majoria joves.
El país, diu, lluita per trobar equilibri i estabilitat interna després de la independència del Sudan el 2011. “La política està marcadament etnitzada i la idea d’una nació lluita per avançar. El Consell Mundial d’Esglésies local ha instat constantment els líders polítics i militars a buscar vies de reconciliació. El papa Francesc ha intervingut personalment diverses vegades i ha convidat els líders governamentals a ser ‘pares’ de la seva nació.
Però malgrat els esforços, Balatti recorda que zones com l’Alt Nil encara estan “afectades per moltes morts sense sentit, a diferència de la mort del Senyor que ens va portar la salvació. Com a cristians, unim tanta sang vessada en violència i odi amb la seva, perquè tot això sigui redimit”.
La “maligna anarquia violenta” a Haití
Maddalena Boschetti, laica consagrada Camilliana, missionera laica fidei donum de la diòcesi de Gènova a la diòcesi de Port-de-Paix, Haití, explica que a l’extrem del nord-oest rural del país, on viu, la gent pateix l’aïllament, fam, manca de medicaments i d’hospitals i l’encariment boig dels preus, però no pateix la violència diària satànica dels bandolers que tenen la capital i bona part del centre del país a les seves mans.
“La maligna anarquia violenta en què ha caigut el país fa mal a tothom. La gent s’aferra a l’oració. Els homes i les dones mai deixen d’invocar la misericòrdia i la providència de Déu per viure”, reconeix la missionera, que recorda com les funcions de la Setmana Santa són “profundament sentides” i apleguen la participació dels catòlics amb els ritus al cor de la nostra litúrgia i el vudú, que amb el sincretisme dels seus ritus i les seves processons tradicionals, els ra-ra’, sorollosos, colorits i fins i tot violents, representen les multituds que demanaven la vida de Jesús.
“El bé i el mal, vida i mort que sempre s’han oposat i que aquí a Haití, enguany, cada cop més, ens obliguen a reflexionar sobre les nostres vides i sobre la nostra situació de poble que té en Déu la seva esperança vertadera i en el desig de viure”, diu Boschetti.
Myanmar després del terratrèmol
A Myanmar, al sud-est asiàtic, el Divendres Sant arriba també en un clima de Guerra civil, pobresa generalitzada, desplaçaments forçats, circumstàncies a les quals se sumen els efectes del recent terratrèmol de 7,7 graus que va tenir com a epicentre Mandalay, la segona ciutat més gran del país. Allà es van registrar una gran quantitat de morts, i moltes persones van resultar ferides; a més, van perdre habitatges i altres infraestructures.
“Aquesta Pasqua és realment un temps de tribulació per a nosaltres, envoltats de tants problemes, necessitats i llàgrimes. Però oferirem els nostres sofriments a Crist, que va ser crucificat, va morir i va ressuscitar per nosaltres. Ell és el nostre únic consol i esperança. El malson més fosc del dolor serà seguit per la llum i l’alegria de la Resurrecció”, diu el bisbe Lucius Hre Kung.
Capellans a la frontera ferida d’Ucraïna
En aquesta Setmana Santa, a Ucraïna els cristians es pregunten on és Crist, segons apunta Sviatoslav Shevchuk, arquebisbe major dels grecocatòlics ucraïnesos. “Nosaltres responem que Crist és on fa més mal. Per això cada sacerdot sent el deure d’estar on Déu pateix i plora en l’home avui”, subratllava el prelat en l’homilia d’aquest passat Dijous Sant a l’església de Sant Basili el Gran de Kíev.
Després de més de tres anys d’una guerra sagnant que ha deixat milers de morts i desplaçats, Shevchuk assegura que en aquest moment les nostres pregàries es dirigeixen als llocs on s’està vessant sang i en particular als capellans militars, que treballen braç a braç amb els qui defensen la població. “Sense ells, aquesta Setmana Santa no seria possible, ni tan sols aquí a Kíev”, diu Shevchuk, que té “present en el pensament” el patiment dels bisbes de Zaporizhzhya i Khàrkiv i altres capellans situats sobre la primera línia i al llarg de la frontera ferida d’Ucraïna”.
