A mitjan dècada de 1950, el bisbat de Barcelona va decidir obrir una parròquia al barri de ca n’Aurell de Terrassa, però no en un lloc qualsevol, sinó en el carrer de Galvany, just al davant del temple baptista d’Ebenzer, fundat feia aleshores un quart de segle pel pastor Samuel Vila. En plena dictadura franquista, i amb el catolicisme com a única religió oficial a l’Estat, aquella va ser la poc dissimulada forma de les autoritats eclesiàstiques del moment d’intentar contrarestar a la ciutat egarenca la presència d’una Església protestant que, malgrat la persecució per part del règim, havia aconseguit mantenir vives les seves comunitats.
Cinc dècades després de l’inici de l’era democràtica, i en el moment de més llibertat per al moviment protestant en la història recent del país, aquesta comunitat centenària aplega altres esglésies afins de la ciutat com Bethel, Betània i l’Església del Sant Crist i és coneguda com l’Església Evangèlica Unida de Terrassa. La seva seu es troba des de fa quinze anys al barri de Can Tusell, on la Unida avança agermanada amb l’Església catòlica i en sintonia amb el teixit social i administratiu de Terrassa i més enllà.
L’edifici que acull l’església més gran del protestantisme a Catalunya va ser inaugurat per l’expresident dels Estats Units i Premi Nobel de la Pau, Jimmy Carter, el 3 de juliol de 2010. “Va ser un dia espectacular, un dels més importants per a l’església però també per la ciutat. En saber que Carter viatjaria a Barcelona a recollir el Premi Internacional de la Generalitat, li vam fer la proposta i la va acceptar amb molt d’interès, ja que ell era membre d’una església baptista als Estats Units”, recorda la copastora de la Unida, Ruth Giordano, convençuda que la culminació d’aquella visita va ser “un bon exemple de com Déu prepara les coses”.
Giordano comparteix despatx amb el seu marit Andreu Dionís, pastor de l’església. Des d’aquest espai, on té lloc la conversa amb Flama pocs dies abans de la Setmana Santa, se senten contínuament els xiscles i plors dels infants que es troben a la sala contigua. Perquè una de les particularitats de l’edifici és que inclou també una escola bressol i una de primària, El Petit Lumen i Lumen, administradores des de l’església a través de la Fundació Tramuntana, una entitat sense afany de lucre creada l’any 2008 pel desenvolupament de projectes i centres educatius.
Un temple de referència
Amb façana a l’avinguda de Béjar, un dels grans carrers d’accés a la ciutat i de comunicació amb la zona industrial, l’edifici de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa és una obra de referència mundial de l’arquitectura sacra i va ser dissenyat pel català Carles Ferrater, autor de desenes de construccions emblemàtiques arreu del món. “Va acceptar el projecte perquè li feia il·lusió i per compromís amb la ciutat, guanyant molts menys diners dels que hauria guanyat que amb qualsevol altre encàrrec”, apunta Dionís, que recorda com l’arquitecte va visitar molts temples protestants de tot el món abans de presentar la seva proposta. “Al final —remarca el pastor— ens va oferir un disseny calcat al temple que teníem al carrer Galvany quant a disseny de planta”.
“Vist des de fora, l’edifici sembla una capsa de sabates, tancat i hermètic, però per dins és lluminós i funcional i s’ajusta a les necessitats d’eficiència energètica i de respecte vers el medi ambient que vam demanar”, assegura el pastor egarenc, que destaca també la qualitat acústica en el cub central del recinte, on es troba l’espai per a les celebracions.
Gràcies a la seva austeritat i neutralitat (quan a les cerimònies religioses necessiten recórrer a icones o paraules, les projecten en la pantalla) l’auditori es posa també a disposició d’entitats de la societat civil per a actes de tota mena. “No volem que aquest sigui un espai infrautilitzat, volem amortitzar-lo no en el sentit econòmic sinó com a bons administradors que treballen en benefici de la cohesió social de la ciutat”, rebla Dionís.
Una comunitat viva i compromesa
En l’actualitat, l’Església Evangèlica Unida de Terrassa compta amb una filiació activa d’unes 250 persones, a les quals cal sumar els seus fills i filles, i un centenar de membres i simpatitzants que per diferents circumstàncies no es troben en comunió activa. “Quan parlem de membres actius ens referim als batejats, creients i compromesos en el dia a dia de l’església”, assenyala Giordano sobre aquesta comunitat protestant inserida en la branca de la reforma radical que va canviar el concepte del baptisme, defensant que ha de ser un acte conscient i voluntari de persones en edat adulta.
La Unida manté la convicció ferma que en una societat òrfena de valors cal apropar-se als altres amb estima. Per fer-ho, compta amb diversos projectes orientats a servir al bé comú. Un d’ells és Fe i societat en diàleg, un espai de trobada amb persones del món polític, cultural, de la comunicació i universitari. “Aquest projecte ens permet mantenir un diàleg sistemàtic amb diversos actors per conèixer quin paper juga la fe des de la seva perspectiva i, al mateix temps, fer pedagogia de la vivència de Déu”, detalla Dionís.
La resta d’iniciatives de la Unida, impulsades des de la Fundació Goel, abasten àmbits com la cultura, l’esport, l’atenció a la discapacitat, la cooperació internacional, la formació en lideratge a través d’una cimera global anual i projectes socials per a la ciutat com la Llançadora. Des d’aquest últim, situat al barri de ca N’Anglada i orientat a donar resposta a les necessitats socials des de l’apoderament i l’acompanyament a les persones en el seu procés de vida, s’impulsa entre altres activitats, un taller de costura. “És un espai social on es fomenta el diàleg i els vincles entre persones mentre s’aprèn a cosir”, explica Giordano mentre mostra les creus brodades al taller que en aquests dies de Setmana Santa es reparteixen entre els membres de l’Església juntament amb un Evangeli de Joan.
Tota aquesta activitat es pot apreciar a l’exposició fotogràfica situada a la planta baixa de l’edifici, que també recull el procés evolutiu de la Unida en imatges d’alguns moments destacats de la seva història. Des dels orígens de l’església Ebenzer a la dècada de 1920 a l’acte institucional del centenari celebrat la tardor de 2024, passant pel procés d’unió amb les altres esglésies durant la dècada de 1990, els diferents lideratges i la inauguració del temple actual amb la presència de Jimmy Carter.
L’esperit ecumènic de la Unida
Després de superar la Guerra Civil i la repressió franquista, anys d’inestabilitat i divisions i d’haver sigut capaç d’edificar una nova comunitat aplegant diferents esglésies, la Unida continua avançant des del cor de Terrassa per aportar servei i esperança en un món convuls. I ho fa amb un notable esperit ecumènic que es desprèn de la seva implicació amb Cristians per Terrassa, des de la qual catòlics i protestants treballen plegats per afavorir el diàleg i la bona convivència.
“Ens agrada crear espais on la gent pugui reflexionar i compartir el missatge cristià des de diferents perspectives”, explica Dionís, que fa un temps va poder participar en una audiència sobre ecumenisme amb el papa Francesc que encara recorda amb emoció. “El Papa em va dir que quan maten un cristià no li pregunten si és catòlic, anglicà o protestant: el maten per ser cristià. És una lliçó a aprendre”, diu el pastor abans d’acomiadar-se a la porta de la Unida, una comunitat que viu la fe no només com un llegat, sinó com una missió viva.
