Tan sols faltaven 102 dies per a l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona quan, el Divendres Sant de 1992 —el 14 d’abril d’aquell any—, Ignasi Segarra, rector de Riudoms, al Baix Camp, va llegir un sermó a la parròquia de Sant Jaume de la localitat amb frases de l’arquitecte Antoni Gaudí, proclamat com a venerable per la Santa Seu “també un 14 d’abril, però de 2025, com si hi hagués actuat la providència”.
Així és com s’expressa el també arquitecte José Manuel Almuzara, una de les persones que més a fons ha estudiat durant aquestes tres dècades la figura del creador de la Sagrada Família de Barcelona, i que aquests dies de Pasqua recorda “amb especial estima” tant Segarra com José Luis Lázaro, cofundadors de la primera associació, nascuda el 1992, que apostava perquè el Vaticà considerés com a beat el genial artista català. “També tinc un record per als col·laboradors Conchita García i Giorgio Chevallard”, afegeix el gaudinòleg nascut a Nador, per a qui “aquell sermó de Segarra va ser una inspiració per a nosaltres”.
A escassos quilòmetres de Riudoms, Joaquim Fortuny, prior de la Prioral de Sant Pere de Reus, rebia la notícia aquest passat Dilluns Sant “amb goig”, mentre es preparava per continuar vivint els actes de Setmana Santa a la capital del Baix Camp. El responsable del temple on es va batejar Gaudí (i on es custodia el registre d’aquest esdeveniment religiós) destaca l’existència d’una altra associació que, com la presidida per Almuzara, “ha promogut el record viu d’aquell gran arquitecte i del també home de Déu que va ser Gaudí”, indica referint-se als Amics de Gaudí de Reus, entitat que aquest 2025 celebra 70 anys.
“Aquesta declaració que ha decidit signar el papa Francesc en el marc de la Setmana Santa ens impulsa a fer conèixer més i més Antoni Gaudí perquè la seva vida sigui un estímul per als homes i dones del nostre temps”, valora Fortuny, que assenyala com és d’important “fomentar l’acció d’adreçar-se a la seva intercessió per obtenir favors del Senyor i contribuir així a la declaració de santedat de la seva vida”.
Antoni Gaudí, “un motiu per a la conversió personal i col·lectiva”
Qui aquests dies se sent “més afortunat que mai de viure a pocs quilòmetres de les terres que són el bressol de Gaudí” és l’enginyer tècnic industrial Josep Clofent, resident a Figuerola del Camp, a l’Alt Camp. El també voluntari de Mans Unides a Tarragona i estudiós de la Bíblia assenyala que la incessant tasca nascuda el 1992 per portar Gaudí als altars “ha representat ‘marcar un gol’ a la Humanitat”.
A més, Clofent manifesta que “davant d’una societat occidental que va per uns camins on hi ha pensaments dèbils, una creixent secularització i poc interès per la transcendència humana, trobar-se amb Gaudí i el seu testimoni de vida és un motiu de conversió personal i col·lectiva per posar Déu al centre del cosmos, així com per recuperar l’origen de la nostra existència terrenal i l’esperança en la vida eterna”.
“Ser venerable és un subratllat molt important”
“Vagis on vagis, sempre trobaràs algú de Reus”, observa, per la seva part, el doctor en enginyeria industrial i empresari del sector del motor José María Rosanas, qui subratlla com “des de Reus i des de totes les ubicacions on es treballi per la beatificació i la canonització de Gaudí, sempre hi ha persones actives i compromeses per fer possible el miracle de situar l’arquitecte en l’estadi superior, el de sant”.
Per al sacerdot tarragoní i biblista Armand Puig, “ser considerat venerable ja és un subratllat molt important, ja que vol dir que aquesta persona mereix ser tinguda com algú que ha viscut santament i que pot ser invocada per rebre favors divins”. L’autor de la biografia Antoni Gaudí, vida i obra feia aquestes declaracions a Flama l’endemà de conèixer l’esperada notícia de la Santa Seu, en un viatge de tornada a Tarragona per viure la Setmana Santa des de la seva terra natal. “Si creiem en la santedat de Gaudí —continuava—, hi ha d’haver un miracle, que no arribarà del no-res, sinó perquè algú el demana; per això, és important demanar que Gaudí pregui al bon Déu i, així, hi hagi fets atribuïbles a la seva intercessió“.
“Potser no serem milers els qui hem unit el nostre nom al d’Antoni Gaudí, però sí que som centenars les persones que, desinteressadament, l’hem investigat i difós sense cap altre propòsit que el de l’amor, la lleialtat a un patró de vida”, assenyala el jurista i també estudiós de la vida de l'”arquitecte de Déu”, Eliseu Oriol. Mostrant-se “encantat” per veure com ha estat Francesc el pontífex que ha signat aquesta declaració que converteix Gaudí en venerable, Oriol manté que “la doctrina social del Papa argentí concilia amb allò que va representar el reusenc, és a dir, amb les seves conviccions socials com a persona, poeta de la pedra, artista de la llum i arquitecte de la geometria en el marc de la cultura mediterrània”.
