Encara que l’Audiència General d’aquest passat Dimecres Sant va ser cancel·lada a causa de la convalescència del papa Francesc, l’Oficina de Premsa de la Santa Seu va compartir el text de la catequesi preparat pel pontífex. En aquesta ocasió, prosseguint el seu cicle de meditacions “Jesucrist, la nostra esperança”, el Papa va oferir una reflexió sobre la paràbola del Pare Misericordiós, continguda en el capítol 15 de l’Evangeli de Lluc.
En aquest document, Francesc recorda que les paràboles de Jesús, inspirades en escenes de la vida quotidiana, toquen el més profund del cor humà: “Ens provoquen i ens demanen que prenguem posició: on estic jo en aquesta narració?”, es pregunta el Papa.
A continuació, el bisbe de Roma se centra en els personatges de la coneguda paràbola del fill pròdig, destacant que tant el fill petit com el gran estan perduts a la seva manera. El menor, perquè s’allunya buscant llibertat en l’egoisme, i, el gran, perquè encara que roman a casa, guarda en el seu cor orgull i ressentiment.
L’amor que restaura i dona esperança
El papa Francesc explica que el veritable amor és sempre un compromís, i que aquells qui viuen només per a si mateixos acaben perdent-se. “Només quan vivim per a algú vivim de veritat”, afirma.
El fill menor, mogut per la fam d’afecte, torna esperant unes engrunes, però es troba amb un pare que corre a la seva trobada i l’abraça sense condicions. “Només qui ens vol de veritat pot alliberar-nos d’aquesta visió falsa de l’amor”, escriu el Successor de Pere, fent referència a la necessitat d’experimentar el perdó per a comprendre la veritable llibertat del cor.
En un bell detall, Francesc recorda el famós quadre de Rembrandt sobre el retorn del fill pròdig, destacant les mans del pare: una masculina, una altra femenina, simbolitzant la força i la tendresa de l’abraçada divina.
Una porta que sempre està oberta
Francesc també dedica una reflexió al fill primogènit, que representa als qui compleixen externament amb els seus deures, però el cor dels quals s’ha endurit. En la seva actitud, el Sant Pare capta un advertiment per a tots: “És possible quedar-se a casa, però estar lluny del cor del Pare”.
No obstant això, el missatge central roman ple d’esperança: el Pare surt a trobar-se amb tots dos fills, i deixa la porta oberta per a tots. “Aquest és el motiu de l’esperança: podem tenir esperança perquè sabem que el Pare ens espera, ens veu des de lluny i sempre deixa la porta oberta”
El Papa convida finalment a tots els fidels a situar-se en aquesta història i a demanar la gràcia de tornar a casa, a l’amor del Pare que no es cansa d’esperar.
