La Passió del Clot, l’única representació d’aquest tipus a la ciutat de Barcelona, ha tornat aquest 2025 amb novetats escèniques i narratives que reforcen la seva singularitat. La proposta, titulada Apassionades, explica la mort de Jesús des del punt de vista de les dones que el van acompanyar, i enguany ha incorporat nous personatges, escenes i millores tècniques en l’única funció que es va fer, el passat dissabte 5 d’abril al teatre dels Jesuïtes del Clot, coincidint amb la celebració de la Pasqua per part de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver.
Judit Vilaclara, creadora i directora de l’obra, considera que Apassionades és una “peça viva”, i, per això, veu imprescindible introduir-hi novetats cada any. Ho explica en una entrevista amb Flama, en què Vilaclara considera que aquestes modificacions són un “motor” per mantenir l’entusiasme del repartiment i l’interès d’un públic que, sovint, torna després d’haver-la vist. A més, remarca que les incorporacions serveixen per afegir matisos i completar parts essencials de la història, com és el cas del nou personatge d’Elisabet.
Segons Vilaclara, la inclusió d’Elisabet, la cosina de Maria, permet parlar de temes que sovint queden fora del relat tradicional de la Passió, com la infertilitat o la pressió social sobre les dones. En aquest sentit, afirma que “aquest nou paper enriqueix el testimoni de les dones que van ser presents en la vida i la mort de Jesús”, i que, malgrat estar ambientada en l’antiguitat, “l’obra continua dialogant amb qüestions actuals”.
La directora afegeix que la incorporació d’aquest personatge no ha estat fruit només de la seva intuïció artística, sinó que ha comptat amb l’assessorament dels jesuïtes David Guindulain i Pere Borràs. “Aquest procés d’acompanyament, viscut al llarg d’anys de recessos i converses, ha ajudat a donar coherència religiosa a l’obra i a aprofundir en la humanitat dels personatges bíblics”, subratlla la directora. Segons ella, aquest treball conjunt ha fet possible que s’introduïssin “elements simbòlics i gestos amb sentit que donen cos a la representació”.
Una altra de les escenes que s’afegeix al guió és la del jove Jesús al temple, que, segons Vilaclara, “permet explorar la relació entre Maria i el seu fill des d’una òptica emocional i profunda“. Aquesta escena s’uneix a la Pietat, introduïda l’any passat, i a un pròleg i un epíleg renovats i enriquits amb nous recursos tècnics. A més, Vilaclara remarca la tasca feta per l’equip d’infraestructura, que enguany ha guanyat “múscul” gràcies a l’experiència i la implicació de les persones que l’integren.
Després de fer una valoració “molt positiva” de la representació d’enguany, destacant l’increment d’assistència i la diversificació del públic, la creadora de la Passió del Clot constata que, més enllà d’aquesta comunitat veïnal, “han vingut espectadors provinents d’altres àmbits cristians, atrets per l’originalitat de la proposta”. Segons ella, “moltes persones han expressat que la mirada femenina els ha interpel·lat, oferint-los una nova perspectiva, que els ha commogut, especialment per la connexió emocional amb el patiment de Maria com a mare”.
Creant teixit comunitari
La directora també assenyala que Apassionades ha esdevingut un espai de trobada que aporta “cohesió” al barri. “Durant els assajos es generen reflexions compartides entre persones molt diverses, i això crea vincles que després es traslladen a l’escenari”, apunta abans de sentenciar que “aquest teixit comunitari és un dels grans valors del projecte“.
Segons Vilaclara, qui considera que “una única funció deixa amb ganes de més“, ja s’ha obert la porta a la possibilitat de fer dues representacions en futures edicions. Així i tot, assegura que la importància d’anar a poc a poc, “consolidant el projecte amb prudència”, és clau per a imaginar la pròxima Passió.
