El santoral recorda avui el rodamón sant Benet-Josep Labre. Va néixer el 26 de març de 1748 a Arras (França). Formava part d’una família de quinze germans. De petit va anar, amb interès i profit, a l’escola parroquial i prosseguí estudis d’humanitats a Erin. Als 16 anys va començar un camí de recerca a diversos monestirs: la Trapa, la Cartoixa, el Císter… I la recerca esdevingué pelegrinatge continuat pels grans santuaris europeus: Loreto, Assís, Mont-Gàrgan, Subiaco, Nàpols, Bari, Einsiedeln, Sant Jaume de Galícia, Saragossa, Montserrat, Paray-Le-Monial, Mont-Saint-Michel… Es guanyà l’apel·latiu de “Rodamón de Déu”. Vestit pobrament, damunt seu portava només – que no es cansava de llegir- els Evangelis, el Breviari, la Imitació de Crist, uns rosaris i una creu. No demanava mai res i si se li oferia alguna cosa, ho repartia als altres pobres.

Bàsicament s’alimentava de rosegons de pa i d’herbes. Els darrers anys els visqué a Roma, visitant esglésies, assistint a les misses, participant a les Quaranta Hores. Les nits les passava al Colisseu. Als 35 anys, morí el 1783 a la rebotiga d’un carnisser que el recollí. El clam, des de  Roma, es va estendre arreu: “Ha mort el sant!”. El P. Marconi, professor del Col·legi Romà i conseller seu, biografià aquest rodamón inconformista que despuntava com una crítica evangèlica vivent a la societat burgesa, productivista, sedentària i materialista que es forjava. Benet-Josep Labre havia predit la Revolució Francesa com un procés de purificació cruenta d’una societat decadent i injusta. Aviat es popularitzà la seva figura que Pius IX beatificà (1861) i Lleó XIII, canonitzà (1881). La urna amb el seu cos es venera a l’església de Santa  Maria dei Monti, prop del foro de Trajà. Fou biografiat per Camilo-José Cela.

Avui també es celebren:

• Santa  Engràcia i els seus companys, màrtirs, a Saragossa (c. 303);
• Sant Toribi de Lièbana, monjo benedictí i fundador del monestir de Santo Toríbio de Liébana (Cantàbria). Morí cap el 550. A Baells (la Llitera) dediquen la festa major a sant Toribi.  
• Beats màrtirs Pere Delepine, Joan Menard, Renata Bourgeais i 23 companyes, a Àngers (França), el 1794, amb la Revolució Francesa.
• Aniversari de la mort de santa Bernardetta Subirous, la vident de Lourdes, que morí a Nevers el 16 abril de 1879, si bé la seva festa es celebra el 18 de febrer.
•  

I és  l’aniversari de l’assassinat noi cristià Iqbal Masih, defensor dels drets dels infants. Ara tindria poc més de 40 anys. Era un nen i preferí ser sacrificat per causa de Crist. Així, enjogassat, l’acompanyaria per sempre pels carrers i places de la nova Jerusalem brandant rams i cridant: Hosanna al Fill de David!  Vivia a Muritqe (Pakistan). Als quatre anys, els pares l’havien venut per setze dòlars a un fabricant tèxtil que l’explotaria durament. Encuriosit, com tot infant, va descobrir l’Evangeli i no va parar fins ser batejat integrant-se a la minoritària Església Catòlica del Pakistan. El seu col·lega Jesús el va motivar a lluitar per l’alliberament dels milions de petits companys que viuen en l’esclavitud produint productes de “marca” pels nens de la nostra societat de consum del primer món. La seva lluita contra l’esclavitud infantil es popularitzà i ressonà internacionalment forçant la presidenta Benazir Bhutto (igualment assassinada el 2007) a comprometre-s’hi. La popularitat del moviment generat per aquest noi, la màfia dels industrials veia trontollar els negocis bruts. El 16 d’abril del 1995 (quan el noi tenia 13 anys), aquell any Diumenge de Glòria de Resurrecció, va ser cosit a bales enmig d’un carrer. Així, no pas parlant, sinó morint, testimonià l’agraïment per l’alliberament que li havia obtingut Jesús.