La Santa Seu va decretar la dissolució del Sodalicio de Vida Cristiana, societat de vida apostòlica fundada al Perú l’any 1971 per Luis Fernando Figari. Aquesta mesura, inèdita fins ara en el si de l’Església catòlica, es va prendre després de dècades de denúncies i investigacions que van posar al descobert pràctiques abusives greus dins del grup. El Vaticà va qualificar el Sodalicio de Vida Cristiana com una “secta abusiva”, un concepte basat en grups tancats on es practica la manipulació sistemàtica dels seus membres.
“La gent entra en un grup d’una manera idealista, perquè espera trobar resposta a aquelles inquietuds més profundes, però si et poses en mans de gent tòxica, és un absolut desastre perquè et manipulen”, explica Jordi Bertomeu, oficial del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe i un dels investigadors principals del cas, en una entrevista al programa radiofònic El món a Rac1. El procés va evidenciar com els fundadors i líders del Sodalicio havien construit un sistema de control total sobre les persones, eliminant-ne la capacitat crítica i anulant-ne la voluntat.
Dominació jeràrquica i opaca
El mètode que es va emprar respon a les dinàmiques identificades pel model BITE (consistent en el control del comportament, la informació, el pensament i les emocions). Aquestes estratègies, que comparteixen moltes sectes destructives, eren disfressades de vida comunitària, obediència religiosa i formació espiritual. En realitat, servien per establir un sistema de dominació jeràrquica i opaca. “L’obediència que imposaven no té res a veure amb la que han viscut tantes comunitats religioses santes, ja que aquesta era cega, sense espai per al discerniment, sense llibertat interior”, apunta Bertomeu.
Tot i que el fundador va ser apartat fa anys, l’estructura de poder i les pràctiques abusives van persistir en el temps. “Desgraciadament, hem anat tard, jo he demanat perdó a les víctimes, però quan es denunciaven els fets a la televisió peruana ja se’ns haurien d’haver encès les alarmes”, recorda Bertomeu, qui durant l’entrevista descriu com als anys noranta l’Església va començar a qüestionar el Sodalicio de Vida Cristiana, però finalment, “se’ls va donar carta blanca i llavors van créixer com un tumor”, afirma.
L’any 2023 es va produir un punt d’inflexió. El Vaticà va intensificar la recollida de testimonis i proves. “Des del novembre em vaig començar a desplaçar sovint al Perú per recollir dades, algunes eren només indiciàries, però després es van convertir en proves clares”, relata aquest sacerdot tortosí. El treball de camp va confirmar els testimonis de víctimes que relataven humiliacions sistemàtiques, privacions físiques extremes, control emocional i espiritual, així com abusos verbals i psicològics comesos amb total impunitat.
La dissolució del Sodalicio no només implica la fi jurídica de l’organització, sinó també un gest de reparació per a les víctimes. “Volem que se sentin reconegudes, van ser realment víctimes, per això és imprescindible actuar”, assenyala Jordi Bertomeu. Per això, el papa Francesc va avalar la decisió, que envia un missatge clar sobre la tolerància zero davant qualsevol abús a l’Església.
El Vaticà va anunciar que treballarà en mesures d’acompanyament, discerniment i, si escau, reintegració pastoral per a aquells que ho desitgin. Com desitja el català, “el més important és que ningú torni a viure una situació com aquesta”, abans d’afegir que l’assumpte ara és en mans de la justícia dels Estats Units. “Si només tinguéssim la justícia peruana ho tindríem difícil, però confiem que als Estats Units sigui diferent”, conclou.
