Avui es commemora sant Damià–Josep de Veuster, prevere i servidor dels leprosos, a Kalavai – illa de Molokai – Hawai (+ 1889) canonitzat el 2009. Havia nascut el 1840 a Ninde (Bèlgica) i formà par de la Congregació dels Sagrats Cors de Lovaina.
Per parlar d’ell, reprodueixo aquí un article d’en Narcís-Jordi Aragó i Masó (1932 – 2016) parlant d’ell:
“Al pare Damià de Veuster (1840-1889), missioner belga que va conviure i morir amb els leprosos de Hawaii, el Vaticà l’ha proclamat sant (el 2009). El director espanyol Luis Lucia en va fer una pèssima biografia a la pel·lícula Molokai (1959), però el nou sant va tenir valedors més il·lustres: l’anglès Graham Greene i l’escocès Robert Louis Stevenson. Greene parla d’ell a la novel·la Un cas acabat, ambientada en una leproseria del Congo, i encara més a l’assaig Les paradoxes del cristianisme; és allà on explica la polèmica pública que va protagonitzar Stevenson, famós autor de L’illa del tresor.
El cas és que, quan el pare Damià ja havia rebut tota mena d’honors pòstums, un tal Hyde, pastor protestant de Honolulu, va afirmar en una revista de Sidney que el missioner era groller, brut, tossut i sectari, que «no era un home pur en les seves relacions amb les dones» i que la lepra que va contraure era deguda als seus vicis i negligències. Stevenson, que no era pas catòlic però havia visitat Molokai, va replicar al pastor en un diari australià amb una carta cantelluda: «Goso suposar (Déu em perdoni) que la seva història és certa; que Damià va vacil·lar i ensopegar en l’estret sender del deure i que enmig de l’horror del seu aïllament, excitat potser per la febre maligna, va ser infidel als seus vots de sacerdot.» Com que els panegiristes del missioner l’havien desnaturalitzat i el presentaven com una icona arcangèlica, Stevenson hi afegia: «A vostè el món potser haurà d’agrair-li una cosa: haver substituït una figura de cera irreal pel retrat versemblant d’un home. I qui sap si el món es recordarà de vostè el dia en què, gràcies a haver estat realment un home, Damià de Veuster serà proclamat sant.»
No sabem si ara, 120 anys després, algú ha recordat l’article del pastor Hyde, però sí que s’ha fet palès que Stevenson va encertar la part principal del seu diagnòstic. I va deixar escrit de passada, segons Greene, «un dels seus textos literaris més bells».
Afegir que protestants americans van aplegar una gran suma de diners per a la missió del P. Damià a Molokai; l’Església d’Anglaterra va enviar-hi menjar, medicina, robes i subministraments. Tot un exemple d’ecumenisme.
Com s’ha dit, Robert Louis Stevenson, el novel·lista, va publicar una carta oberta a un diari de Sidney, el 25 de febrer de 1890, on defensava la tasca del pare Damià, desacreditada per un religiós presbiterià poc abans. Aquesta carta va difondre’s ràpidament i va ser una de les causes que va donar fama a Damià al món anglosaxó.
Mahatma Gandhi també va lloar la tasca del pare Damià, reconeixent-lo com una font d’inspiració per a les seves campanyes socials a l’Índia, que volien, també, assegurar l’ajut per als necessitats. Gandhi va escriure: “El món polititzat i groguenc pot tenir molt pocs herois que es puguin comparar amb el Pare Damià de Molokai. És important que s’investiguin les fonts d’un heroisme com el seu”.
La seva figura es va popularitzar amb pel·lícules com “Molokai: The story of Father Damian” que dirigí Paul Cox, el 1999; o la molt popular espanyola “Molokai, la isla maldita” dirigida per Luis Lucía Mingarro el 1959.
La festa del P. Damià també es celebra el 10 de maig, fora de la intensitat de les celebracions pasquals.
