El Fòrum Català per la Pau, iniciativa impulsada pel Govern de la Generalitat amb la voluntat de crear un pla de país per a la pau, va celebrar el passat 7 d’abril a la seu de La Fede la seva primera sessió de treball, centrada en la cultura de Pau, un dels cinc eixos temàtics d’aquest espai de debat que busca propostes concretes per orientar les polítiques públiques en clau de justícia, noviolència i convivència.
“No hi ha manera millor de començar de començar el fòrum que reflexionant sobre la cultura de pau, ja que és el fonament sobre el qual es construeixen les actituds i estructures que poden portar a una convivència més justa i segura per a tothom”, apunta Antoni Soler, que va participar en la sessió deliberativa com a membre de Fundipau.
Segons Soler, aquesta primera trobada va ser dinàmica i els participants van treballar en grups de sis persones, utilitzant fitxes de treball i una metodologia preestablerta, per poder presentar les seves idees en una posada en comú final. “El ritme va ser ràpid i, fins i tot, les propostes concretes es van haver de redactar dins d’una limitació de temps”, descriu Soler. Prèviament, les entitats vinculades a la Fede ja havien fet una feina de reflexió i aportacions, fet que va permetre entrar amb una base treballada a la sessió.
Una cultura de pau que vagi a l’arrel
En un article publicat recentment al web de FundiPau, Antoni Soler apunta que “la pau no és fruit de la casualitat“, sinó el “resultat d’un camí llarg i profund”. En aquest sentit, el barceloní cita Johan Galtung per recordar que tota acció humana té dues arrels: una estructural (condicions materials) i una cultural (valors i creences). “I és aquesta darrera la que cal transformar per construir veritablement una cultura de pau”, conclou.
Aquest professor, pacifista i escriptor català alerta del perill de la por i la justificació de la defensa com a excuses per mantenir estructures de violència i militarisme: “L’escletxa de la defensa és portada a l’extrem; ens preparem per matar massivament”, escriu. I afegeix: “Quan algú parla tan frívolament de la possibilitat d’una guerra i de la necessitat de rearmar-nos, hauria de ser acusat i jutjat d’apologia del terrorisme”.
El repte de la noviolència no és, per a Soler, renunciar a l’acció o quedar-se passiu, sinó oposar-se a la injustícia sense reproduir-la, combatre l’agressió sense agredir. Això vol dir reconèixer sempre la dignitat humana de tothom, fins i tot de qui agredeix, i comprometre’s en una lluita que sigui coherent amb els drets humans. Aquesta és la pedra angular de la Cultura de Pau.
Soler conclou que, per fer aquest canvi cultural, l’educació i la comunicació són clau, però adverteix que la feina no pot recaure només en les escoles: cal que els adults i l’entorn social s’ho creguin i ho practiquin. “Si no és així, els infants entendran ràpidament que tot això no va de debò”, sentencia.
