“Estic content de ser a Barcelona”, deia, aquest passat dimecres, el periodista, historiador i cineasta José María Zavala (Madrid, 1962) minuts abans d’accedir a la basílica de la Mercè de Barcelona, “un temple on és un regal venir a presentar el meu nou llibre”, com afegia referint-se a Los Doce (Espasa), la seva segona aproximació a Jesús i als dotze apòstols després del títol Últimas noticias de Jesús (publicat el 2023 pel mateix segell) i de dos anys de feina. “Una feina feta mentre veia arribar a més de vint països la meva pel·lícula sobre Carlo Acutis, El cielo no puede esperar, i evangelitzava amb la meva dona i els meus dos fills a través de les xarxes, com continuem fent, davant de tantes notícies tràgiques al món”, subratllava.
Així era com l’autor d’una obra que ja ha exhaurit els exemplars de la seva quarta edició entrava amb la seva dona en un temple “que només havia vist en fotografies” i que acollirà una relíquia d’Acutis donada pel mateix Zavala, amic de la mare del futur sant: “El jove, com sant Joan, l’apòstol amb menys edat de Jesús, va escriure tres llibres amb centenars de pàgines quan només era un adolescent”, rememorava l’escriptor des del presbiteri de la Mercè, “i això només ho pot fer algú il·luminat per l’Esperit Sant“.
A unes altres relíquies es referia l’investigador madrileny per constatar com “sense l’ajuda dels arqueòlegs no sabríem des de fa anys molts dels aspectes associats als dotze jueus escollits per Jesús de Natzaret”, i que són, per a Zavala, “dotze homes de carn i ossos, alguns dels quals es dedicaven a la pesca i no eren en cap cas persones de govern i propietats, que són miralls per veure’ns a nosaltres mateixos“.
“He investigat la vida de cada apòstol i constato com la ciència i la fe es complementen mentre el personatge de Jesús s’erigeix en el més important de la història de la humanitat”, admetia abans de referir-s’hi com “algú que genera fascinació encara l’any 2025, al marge de ser cristià o de no ser-ho”.
Qui s’encomana sempre a l’Esperit Sant abans de parlar i d’escriure, com ell mateix reconeix, i ha rebut l’oferiment de continuar escodrinyant els orígens del cristianisme “a partir de totes aquelles noies i dones que van estar al costat del messies fins a l’últim moment”, tampoc descarta el salt cinematogràfic del seu nou estudi, que ha arribat a “convertir” molts dels lectors que l’han obert: “Rebo molts missatges i trucades en aquest sentit, i aquí és on radica la importància de la publicació”, concloïa l’escriptor.
