L’any 2024 es va tenir notícia de 1.518 execucions al món: un augment del 32% respecte de les 1.153 del 2023. Aquesta és la principal dada que es desprèn de l’informe anual d’Amnistia Internacional, fet públic aquest dimarts. Una xifra que per una banda és la més alta des del 2015, per altra banda posa en relleu com el nombre d’Estats que han executat condemnes a mort és el més baix que s’ha registrat mai.
L’estudi analitza l’evolució de la pena de mort entre gener i desembre de 2024 a partir de les tendències, les execucions, els mètodes, els indults o les computacions en diferents regions del món. Amb aquests paràmetres, Amnistia Internacional constata que l’augment en relació amb l’any anterior va estar determinat per la situació a tres països: l’Aràbia Saudita, l’Iraq i l’Iran.
L’organització adverteix que les xifres totals conegudes no inclouen els milers de persones que es creu que podrien haver estat executades a la Xina, que continuar sent el país del món que va dur a terme el major nombre d’execucions, ni a Corea del Nord i Vietnam, països que, segons estima Amnistia Internacional, continuen duent a terme nombroses execucions, però on l’accés a la informació està restringit.
La posició de l’Església
Al llarg dels segles, la posició de l’Església catòlica respecte a la pena de mort ha experimentat un gir de 180 graus. Mentre que en èpoques passades es considerava una mesura legítima en nom de la justícia divina, avui és vista com una pràctica inacceptable. Documents antics com el Catecisme del Concili de Trento donaven suport explícit a aquesta pena, reflectint una visió marcada per la severitat i l’ordre establert.
Amb els canvis socials i jurídics dels segles XIX i XX, i sobretot amb una major consciència sobre els drets humans, l’Església ha anat reformulant la seva mirada. Pius XII, Joan XXIII, Joan Pau II i Benet XVI van contribuir a aquest gir. Joan Pau II, per exemple, a Evangelium Vitae (1995), va afirmar: “A conseqüència d’una contínua millora de l’organització del sistema penal, els casos en què és absolutament necessari suprimir l’agressor són molt rars”. La seva posició va ser un punt d’inflexió en la manera d’entendre la justícia penal.
El papa Francesc ha estat especialment contundent. El 2018, va impulsar una reforma al Catecisme que declara la pena de mort com a “inadmissible” i insta a combatre-la activament. Segons el mateix Francesc, “la pena de mort és una mesura inhumana que humilia, no només qui la pateix, sinó també qui la imposa”.
Francesc no s’ha limitat a les paraules. Ha denunciat aquesta pràctica en missatges públics, ha fet arribar apel·lacions personals a líders polítics i ha defensat que la fe cristiana exigeix donar sempre una segona oportunitat. Com va dir Benet XVI, en el seu Missatge per la Jornada Mundial de la Pau 2012: “El perdó no substitueix la justícia, sinó que la completa”.
Tanmateix, la realitat és una altra. Segons Amnistia Internacional, el 2024 es va assolir una xifra rècord d’execucions en gairebé una dècada, amb més de 1.500 casos registrats, la majoria a països de l’Orient Mitjà. Aquestes dades mostren que la pena capital segueix arrelada en nombroses legislacions.
Davant d’aquesta situació, la veu de l’Església vol ser profètica. Rebutjar la pena de mort no és només una qüestió doctrinal, sinó una defensa de la dignitat humana. Cada vida compta, i cada persona mereix l’oportunitat de redimir-se, perquè com diu el papa Francesc, “cap persona pot ser privada de la seva esperança”.
