El papa Francesc ha triat el lema ‘Llavors de pau i esperança’ per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació de 2025, que marca l’inici del Temps de la Creació. Aquesta iniciativa ecumènica se celebra anualment de l’1 de setembre al 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís. Enguany tindrà un significat especial, ja que coincidirà amb l’Any Jubilar i el desè aniversari de l’encíclica social Laudato si’, un document clau del magisteri del bisbe de Roma sobre ecologia integral.
El tema d’aquesta edició, la pau amb la creació, s’inspira en el passatge bíblic d’Isaïes 32, 14-18. En el magisteri del papa Francesc i dels seus predecessors recents, s’ha remarcat sovint la relació estreta entre la cura del planeta i la construcció de la pau. El maltractament ambiental, la destrucció de recursos naturals i la militarització del món són factors que s’alimenten mútuament.
El missatge que el Papa prepara per a l’ocasió convidarà a pregar i actuar per crear les condicions d’una pau duradora, que sigui compartida i capaç d’encendre l’esperança. La metàfora de les llavors reflecteix un camí de compromís progressiu i sostingut en el temps. Es tracta, doncs, d’una crida a la responsabilitat comuna davant els grans reptes ecològics i socials del nostre temps.
A més, el missatge inclou bones pràctiques i iniciatives de pau i esperança d’arreu del món, per mostrar que aquest treball de cura i reconciliació amb la natura ja és present en moltes comunitats i contextos. El Papa vol inspirar una actitud activa i esperançada.
La pàgina oficial del Temps de la Creació ofereix recursos litúrgics, materials de comunicació i propostes d’acció per a persones i comunitats cristianes. S’anima a utilitzar-los i adaptar-los segons les necessitats locals, per tal que cadascú pugui viure aquest temps amb sentit i implicació.
Finalment, el Papa recorda que la creació és també teologia, no només ètica, ja que reflecteix el misteri de Déu en relació amb la humanitat. Per això, ens convida a “esperar i actuar amb la creació”, des d’una fe encarnada que comparteix tant el sofriment com l’esperança del món. El Temps de la Creació és, així, una oportunitat per viure l’ecologia com a camí de fe, justícia i esperança compartida.
