L’abat de Montserrat, Manel Gasch, presidirà enguany la missa de la diada de Sant Jordi a la capella del Palau de la Generalitat en el marc del Mil·lenari del monestir. Així ho ha anunciat aquest dilluns 7 d’abril el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en una entrevista al programa El matí a Ràdio Estel.
“Per instrucció del president Illa, i després de treballar amb el prior de la capella de Sant Jordi, el canonge Josep Maria Turull, hem proposat a l’abat de Montserrat oficiar la missa i recuperar la benedicció de la rosa”, ha assegurat el conseller davant dels micròfons de l’emissora de l’arquebisbat de Barcelona.
Després d’expressar la seva satisfacció per tornar a obrir la diada amb aquesta “vella tradició” que no forma part de l’agenda institucional del Govern, Espadaler ha dit que la intenció és buscar cada any alguna personalitat eclesiàstica “emblemàtica” catalana per oficiar la missa. “Ha sigut una idea afortunada de Mn. Turull”, ha reconegut.
Un “compromís ferm” amb el fet religiós
Sobre la relació entre les administracions i les religions presents arreu de Catalunya, Espadaler ha subratllat el “compromís ferm” per part del Govern en el marc d’una “laïcitat positiva” que reconeix el fet religiós des d’“una mirada de respecte i de cooperació”.
“Les religions presents a casa nostra aporten valors positius a la societat, per tant, separant l’esfera de la política i de la creença, hi ha espais de confluència”, ha remarcat el polític, advertint que les creences religioses són “una dimensió de la persona que no té per què quedar reclosa estrictament a l’espai privat ni envair l’espai públic”.
En aquest sentit, Espadaler ha reivindicat la feina feta per la Direcció General d’Afers Religiosos des de la seva creació a inicis de la dècada de 2000 en aspectes diversos que tenen a veure amb el fet religiós com els enterraments, els espais de culte, l’assistència religiosa als hospitals i l’atenció de les necessitats de les comunitats repartides pel territori.
“Sovint les religions només són vistes a través d’expressions extremes gens desitjables, però tenen un tronc central de valors transversals de respecte per la dignitat humana i la igualtat entre totes les persones”, ha puntualitzat Espadaler.
