I, de sobte, va saltar la sorpresa i, després de la comunió, el papa Francesc va aparèixer a la plaça de Sant Pere en cadira de rodes i es va plantar a l’altar, davant d’un emocionat Rino Fischella, la sorpresa i l’ovació dels milers de fidels presents a la plaça de Sant Pere per a celebrar el Jubileu dels Malalts. Acompanyat pels seus secretaris, Bergoglio —que portava cànules nasals— va travessar les files de convidats fins a pujar per la plataforma mòbil fins a l’altar principal.
“Bon diumenge a tots, gràcies a tots per la seva presència”, va dir el Papa amb la veu ronca, però infinitament molt millor que l’última vegada que el vam veure, fa dues setmanes, a la seva sortida de l’hospital Gemelli. Mirant a la plaça abarrotada, es veia al Papa feliç des de l’altar i beneir al final de la missa als fidels. El matí assolellat de Roma va permetre aquesta imatge, sens dubte històrica.
Abans de saludar als pelegrins i als fidels a la plaça, als qui va dirigir el seu agraïment, va rebre el sagrament de la reconciliació a la basílica de Sant Pere, es va reunir en oració i va travessar la Porta Santa.
A la sortida, Francesc va saludar a diversos religiosos i representants del món sanitari. Una gran sorpresa. Francesc va entrar i va sortir, romanent deu minuts a la vista de tots, i saludant als fidels. Encara està feble, però està. I estarà.
Després, una dona va llegir un missatge en el seu nom en el qual saluda “amb afecte” a tots els que han participat en la missa del Jubileu dels Malalts i va agrair “de cor” les oracions per la seva salut.
“No releguem el que és fràgil, no apartem el dolor dels nostres ambients”
“Benvolguts germans i germanes malalts, en aquest moment de la meva vida comparteixo molt amb vostès: l’experiència de la malaltia, de sentir-nos febles, de dependre dels altres per a moltes coses, de tenir necessitat de suport”. El papa Francesc, convalescent del seu ingrés a l’Hospital Gemelli, va voler fer-se present al costat dels més de 20.000 malalts, metges i personal de la salut.
A pocs metres de la cerimònia, a casa Santa Marta, Bergoglio va seguir l’homilia per televisió, tal com va anunciar Rino Fisichella, pro-prefecte del Dicasteri per a l’Evangelització, feliç per “oferir la meva veu” a les paraules del Papa. En elles, Francesc va fer una crida per a considerar la malaltia com “una escola en la qual aprenem cada dia a estimar i a deixar-nos estimar, sense pretendre i sense rebutjar, sense lamentar i sense desesperar, agraïts a Déu i als germans pel bé que rebem, abandonats i confiats en el que encara està per venir”.
“L’habitació de l’hospital i el llit de la malaltia poden ser llocs on s’escolta la veu del Senyor que ens diu també a nosaltres: ‘Jo estic per fer una cosa nova: ja està germinant, no s’adonen?’ (Is 43,19). I d’aquesta manera renovar i reforçar la fe”, va incidir.
No releguem al que és fràgil
“Afrontar junts el sofriment ens fa més humans i compartir el dolor és una etapa important de tot camí cap a la santedat”, va escriure el Papa, citant a Benet XVI, i demanant a tots que “no releguem el que és fràgil, allunyant-lo de la nostra vida, com lamentablement veiem que a vegades sol fer avui un cert tipus de mentalitat, no apartem el dolor dels nostres ambients“.
“Fem més aviat d’això una ocasió per a créixer junts, per a conrear l’esperança gràcies a l’amor que Déu ha vessat, Ell primer, en els nostres cors”, va insistir, després de fer una referència a les lectures de l’Evangeli d’aquest diumenge, convidant al poble a “no rendir-se” o “resignar-se amargament“.
“El que està naixent és un nou poble. Un poble que, derrocades les falses seguretats del passat, ha descobert el que és essencial, romandre units i caminar junts a la llum del Senyor”, va proclamar Francesc en aquest últim diumenge abans del començament de la Setmana de Passió. Amb l’exemple de la dona condemnada, “amb els seus botxins recollint les pedres“.
“Amb aquestes narracions dramàtiques i commovedores, la litúrgia ens convida avui a renovar, en el camí quaresmal, la confiança en Déu, que està sempre present, prop de nosaltres, per a salvar-nos. No hi ha exili, ni violència, ni pecat, ni alguna realitat de la vida que pugui impedir-li estar davant la nostra porta i cridar, disposat a entrar a penes li ho permetem”, va subratllar el Papa.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
