Aquest divendres 14 de març se celebra el trenta-dosè aniversari de la ratificació, mitjançant un referèndum, de la Constitució d’Andorra, quaranta dies després de ser aprovada. Per això, el copríncep andorrà i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, celebra “la voluntat sobirana que l’ha mantinguda i la manté encara avui plenament vigent” en una carta dirigida a una població de més de 85.000 habitants i que, amb aquesta, ha redactat en vint-i-una ocasions des que va accedir als dos càrrecs, el maig de 2003.
La carta magna —que enguany fa els mateixos anys que va durar el mandat de qui va precedir Vives com a copríncep i va ser-ne una de les persones que van fer possible el pacte constitucional, l’arquebisbe tarragoní Joan Martí Alanis (1928-2009)— continua sent “marc de l’acció col·lectiva i projecte compartit de país”, com detalla Vives en la seva missiva. “Al llarg de tots aquests anys—afegeix—, ha contribuït decisivament a la convivència, l’estabilitat institucional i el progrés d’Andorra”, per bé que, segons indica el diplomàtic, “no és una obra acabada, sinó un projecte comú obert al futur que expressa la vocació i el compromís amb la justícia, la democràcia, el progrés social, els drets humans i la pau en el món“.

“El Papa diu que hi ha esperança en el cor de tota persona”
En referència a l’esperança, tema escollit pel papa Francesc en el marc del Jubileu 2025, l’arquebisbe urgellenc convida els andorrans i les andorranes a “no perdre-la”, ja que, com admet, “és el motor de tot progrés“. “Com diu el Papa, n’hi ha en el cor de tota persona, com a expectativa i desig de bé”, reflexiona Vives en la que és la primera carta que escriu al poble andorrà sent coneixedor de qui serà el seu successor, el tivissà i bisbe coadjutor d’Urgell, Josep-Lluís Serrano.
“Vivim temps convulsos des d’un punt de vista mundial”, insisteix també Joan-Enric Vives, que es refereix a “les guerres, les desigualtats insuportables, els conflictes, les amenaces i els desequilibris creixents que ens neguitegen i obren interrogants”. Això porta el copríncep episcopal a manifestar en el seu text els “reptes complexos” que també afronta el Principat d’Andorra, com “els límits del model econòmic, l’accés a l’habitatge, el canvi climàtic, la relació amb Europa o l’envelliment demogràfic”.
