L’arquebisbe grecocatòlic melquita Jean Abdo Arbach mai oblidarà les circumstàncies en què va haver de prendre possessió a l’arxidiòcesi d’Homs, Hama i Yabrud, a Síria, a finals de 2012. Mentre es lliuraven els primers enfrontaments armats d’una de les guerres més sagnants del Pròxim Orient en el que va de segle, la primera dificultat amb què es va trobar Arbach en arribar a Yabrud va ser que la seu episcopal havia estat convertida en un centre d’operacions del grup Estat Islàmic i hospital de guerra.
“Vaig celebrar la primera missa en un soterrani i vaig llogar una casa on viure amb els sacerdots diocesans, ja que en aquell període tota la regió estava en mans de l’Estat Islàmic”, va explicar Arbach el passat diumenge 9 de març a la basílica de la Sagrada Família, on va compartir la seva experiència vital en terres sirianes en el marc de la novena edició de Sent la Creu.
La trobada, que se celebra cada any coincidint amb l’inici de la Quaresma per compartir el patiment de diferents pobles cristians d’arreu del món, va aplegar al temple de Gaudí centenars de fidels que van poder sentir el colpidor relat d’Arbach, testimoni d’una capacitat de destrucció i de maldat humana que, després de més de tretze anys, han deixat Síria en una situació de devastació gairebé total.
Què pensa d’aquesta forma que té l’arquebisbat de Barcelona de començar la Quaresma pregant pels cristians perseguits i amb ells?
Començar així la Quaresma té un sentit profund, perquè aquest període litúrgic reuneix tres aspectes essencials: l’oració, el dejuni i l’almoina. Mentre ens aproximem a Déu a través de la penitència, ens preparem per arribar a Setmana Santa amb l’ànima purificada i festejar la gloriosa resurrecció de Crist.
Com és la seva diòcesi, des del punt de vista numèric, i quant de temps va trigar a entrar-hi, un cop que va ser elevat a arquebisbe pel papa Benet XVI?
Parlem d’un territori de 17 parròquies ateses per 17 capellans, amb 5.000 famílies greco melquites catòliques residents. Tenim nombrosos centres d’educació cristiana i 470 catequistes i 2.800 alumnes. A través de la nostra presència, intentem aportar fraternitat i cooperació en la mesura de les possibilitats. Pel que fa a la segona pregunta, després d’arribar per primer cop a Yabrud el 2012, vaig trigar dos anys a poder visitar la totalitat de municipis i parròquies de la diòcesi, on vaig ser testimoni de la maldat i la destrucció. En aquests anys, un total de 9 esglésies de la nostra diòcesi han estat completament destruïdes.
Com és la situació en aquests moments, al seu territori diocesà i a Síria, en general, després de tants anys de guerra?
La situació actual en tota Síria, com sabran vostès si veuen les notícies, no és gens bona. El poble avui viu en un context de por, sense seguretat de cap mena i afrontant necessitats bàsiques urgents. En aquests moments, el primer desafiament és el de la subsistència: tenim un 85% de les famílies en situació de pobresa extrema; no hi ha feina, i a més a més, l’embargament contra Síria, impedeix les importacions i les exportacions, la qual cosa té unes repercussions molt greus per a l’economia. Pel que fa a la inseguretat ciutadana, hi ha molts robatoris i atacs a les cases. I en ciutats com ara Homs, hi ha barris rodejats de grups armats que controlen tots els accessos.
Vostè ha vist morir assassinats molts cristians per raons de fe durant els darrers anys. Què sent en presenciar aquesta situació tan dura?
La persecució dels cristians a Síria no és nova, sinó que va començar ja en els primers temps del cristianisme i va continuar en èpoques posteriors de la història com la l’arribada de l’Islam, les guerres de les croades, l’època de l’imperi turc, i també durant la primera i la segona guerra mundial. La persecució sempre s’ha mantingut, però ara els cristians de Síria i altres països del Pròxim Orient vivim temps particularment difícils marcats per una incertesa profunda. La pregunta més important que ens fem ara és si romandre on som, a la nostra terra, o anar-nos-en.
La de Síria, és una guerra oblidada?
Al meu entendre, i sense ser un expert en política, crec que la de Síria és una guerra internacional més que no pas una guerra civil, ja que hi ha altres països implicats en el conflicte. I al marge de la guerra amb les armes, hi ha la guerra econòmica i per la subsistència: la manca de pa i la fam han provocat una gran desgràcia en el país, que viu una situació marcada per la inestabilitat i en què la gent no sap què fer.
El papa Francesc va denunciar el passat cap de setmana en la missa del Jubileu dels Voluntaris que el món està en mans de “forces malignes”. Hi està d’acord, amb aquesta afirmació?
El Papa està més ben informat que tots nosaltres i, si ha dit això, segur que té raó. Avui en dia hi ha moltes guerres més enllà de la de Síria. Al continent europeu, per exemple, hi ha el conflicte d’Ucraïna i en altres països de la Unió Europea també hi ha famílies que passen fam. A més a més, fa poc, el president dels Estats Units va anunciar que retiraria les ajudes als països pobres. Allà on hi ha inseguretat, fam, misèria, malalties, manca d’accés a les medicines, hi ha guerra. El maligne, com diu el Papa, sempre és present, el que no sabem en aquests moments és qui hi ha al darrere d’aquestes ànsies per destruir l’ésser humà. Per això en el parenostre demanem al Senyor que ens deslliuri “de qualsevol mal”.
Quin és el paper d’Ajuda a l’Església Necessitada amb els cristians de Síria?
Ajuda a l’Església Necessitada desenvolupa un paper crucial, ens han ajudat molt en aquests anys i ho continuen fent. Hem d’agrair tots els benefactors de la fundació, ja que sense el seu suport, seria impossible mantenir els projectes allà. Cal pregar perquè puguin continuar ajudant en aquests moments tan difícils, perquè els cristians de Síria puguin continuar en la seva terra, que és el bressol del cristianisme.
Vostè va conèixer el papa Francesc quan ell era cardenal arquebisbe de Buenos Aires i vostè exarca a l’Argentina.
Vam treballar junts, em va ajudar molt en la meva gestió com a bisbe a l’Argentina i vam solucionar una gran quantitat de problemes. És un home d’oració, de paciència, analitza bé cada situació a la qual s’enfronta: escolta els qui l’envolten i respon a cada problema amb la paraula justa. Esperem que Déu li doni salut per continuar endavant més temps amb la seva missió.
