Un exèrcit d’homes i dones, de diverses procedències i edats, i fàcilment identificables per la seva indumentària de color verd, omple gairebé tots els racons del Vaticà durant aquest Jubileu per un motiu determinat, ser voluntaris i voluntàries d’aquesta gran celebració de l’Església catòlica.
Mentre que un reduït grup d’ells i elles desenvoluparà aquesta funció del primer a l’últim dia de l’Any Sant, altres voluntaris com el xilè David Montenegro (San Felipe de Aconcagua, 1988) hi han passat —o hi passaran— durant diversos períodes al llarg de l’any jubilar per participar en un esdeveniment del qual “és difícil no emportar-se un sentiment renovat de pau i d’esperança”, com diu, després de tornar a casa, aquest professor de religió.
Després d’inscriure’s el març de 2024 mitjançant un aval, signat per un clergue, que en demostrés “una activitat regular en alguna església determinada”, assenyala en referència al requisit que es necessita per poder ser voluntari al Jubileu, Montenegro ha dedicat aquestes últimes cinc setmanes a “servir l’Església” en torns diaris de sis hores. “Això —afirma— m’ha permès marxar al meu país amb l’experiència d’haver conegut catòlics d’arreu del món que, com a voluntaris o pelegrins, eren a Roma per a un fet històric”.
Però abans de tornar al seu país i de repetir un vol de dotze hores com el que ja el va portar a Roma en dues ocasions anteriorment a aquest desplaçament, Montenegro va voler passar pel Santuari de Nostra Senyora de Lourdes, per Madrid i per Barcelona, on va poder continuar el seu particular pelegrinatge visitant uns altres dos temples jubilars com són la basílica de la Sagrada Família i la de la Mare de Déu de la Mercè. “Tornaré aviat a Roma, ja que estic convidat a gaudir de la clausura jubilar”, afegeix.
“La diversitat cultural és un element destacat en ple Any Jubilar”
En els 500 metres de longitud de la Via della Conciliazione, per on les processons per arribar fins a la basílica de Sant Pere són constants en cada moment del dia, aquest xilè es va encarregar d’acompanyar centenars de grups de pelegrins procedents de tots els continents per poder travessar la Porta Santa. “Això, precisament, em va cridar molt l’atenció i em va impressionar”, remarca en al·lusió a una diversitat cultural que també es reflecteix en els equips de voluntaris que hi són presents: “N’hi ha de tot el món i, fins i tot, vaig conèixer un matrimoni que va participar en el Jubileu de l’any 2000”, destaca Montenegro.
Per al professor, malgrat que l’absència física del Papa “ha aigualit les expectatives” de molts pelegrins que, des de feia mesos, esperaven trobar-se amb ell en alguna de les seves audiències, l’oportunitat de pregar pel bisbe de Roma cada nit des de la plaça de Sant Pere permet sentir-lo ben a prop. “D’aquesta manera, és com si la seva essència fos present“, reconeix.
