“La Mare de Déu és per a l’Església un veritable mirall. No un mirall del que de fet som com a Església, sinó del que hem de ser. Ella és per a nosaltres un mirall perfecte, que ens torna sempre el rostre més autèntic del que som i hem de ser”. Així es va expressar referint-se a la Moreneta el bisbe Agustí Cortés durant l’homilia de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, celebrada el passat 27 d’abril.
En un dia en què més de 8.000 pelegrins van passar per l’Abadia a visitar la patrona de Catalunya, la missa conventual presidida per Cortés va comptar amb la participació d’un miler de fidels 750, dels quals a dins de la basílica i 250 a l’atri.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat va exhortar els fidels a apropar-se a Montserrat “amb els ulls ben disposats a la contemplació, les orelles ben obertes per escoltar, i un cor franc per acollir el testimoniatge que ens arriba de la Mare de Déu”. Una actitud que, segons el prelat, ha portar a preguntar-se: “¿Qui és doncs Maria per a nosaltres? ¿Què significa per a la nostra l’Església? ¿I per al nostre poble?”
Conscient que potser tot respon únicament a una devoció, una pietat afectiva i a una necessitat d’intercessió (“sentiments barrejats amb el gust per la tradició i la consciència de poble”), el bisbe va advertir que cal apropar-se a la Mare de Déu “en tant que membres del Poble de Déu”, com a fidels que porten al cor “les vicissituds d’una Església en un moment històric no fàcil”.
En aquest aspecte, Cortés va destacar que sovint hi ha situacions en què sembla que l’Església és sacsejada des de dins i des de fora i els fidels tenen la sensació que ha desaparegut l’Església tal com sempre l’han coneguda, com si hagués perdut la seva identitat. Una sensació, segons el bisbe, provocada per exemple, arran d’una gran varietat d’estils i maneres, o arran de fracassos de sistemes que sempre havien estat eficaços en l’evangelització.
“Aleshores —va subratllar— cal tornar a la Mare de Déu. No per què ens doni lliçons d’organització pastoral, sinó perquè Ella no deixa de ser-hi, a la vora, testimoniant allò que és essencial a l’Església, és a dir, la seva relació d’amor amb Jesucrist, com a Esposa i com a Mare. Amb Ella tornem un cop i altre a Jesucrist, de qui ens ve tota llum i força”.
