“Avui és l’Església qui ha de rellançar un projecte europeu de pau, de fraternitat i de desenvolupament. En resum, una visió compartida. Vaig estar a l’Àsia fa uns dies, i des d’allà es pot percebre com existeix una ‘civilització europea’, representada per una gran tradició humanística. Tot això no és un museu, sinó una realitat que cal reviure en el present”. Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi i sap de pacificació i fraternitat, parla, però, com a historiador en l’entrevista concedida al diari italià Avvenire, encara commocionat per la bronca de Donald Trump a Volodímir Zelenski divendres passat al Despatx Oval de la Casa Blanca, a Washington.
“Europa ja no pot dubtar més. I no deixar sola Ucraïna. Per a qui creu en aquest projecte, és el moment d’assumir responsabilitats”, afirma Riccardi, qui creu que cal fer el pas del “jo” al “nosaltres europeu” per als països de la Unió Europea i començar a prendre posicions després del canvi d’equilibri geopolític manifestat arran de la ‘segona’ arribada del magnat Trump i la nova elit tecnocràtica al capdavant del govern de la que encara és la nació més poderosa del món.
“Els ajornaments ja no són possibles”, assenyala qui també va ser ministre d’Itàlia. En la seva opinió, l’assetjament vergonyós perpetrat contra el president d’Ucraïna en la seva visita als Estats Units “ens descriu una realitat en què la diplomàcia a la qual estàvem acostumats ha quedat paralitzada per la força del to emprat pel president nord-americà i la publicitat donada a la trobada, en directe per televisió. El llenguatge institucional que coneixíem canvia completament”.
Riccardi considera que encara és difícil per a Europa reaccionar de manera conjunta. “Hi ha problemes estructurals (eleccions aquí, ara allà); una diferència en el color polític dels governs; una complexitat excessiva de les institucions europees i, finalment, una diferència de sensibilitat entre les diferents zones: penso en l’Europa de l’Est i en l’Europa occidental i mediterrània, de la qual formem part”.
“Això crea diferents opinions públiques i diferents preocupacions sobre el futur. No obstant això, en suport a l’Ucraïna atacada, amb algunes excepcions com Hongria, Europa ha reaccionat unida, també gràcies a una posició de substancial harmonia i unitat de propòsits de Washington en el si de l’OTAN, si bé amb alguna superposició d’iniciatives, però mai en obert contrast. Ara tenim un suport americà diferent que va en la direcció oposada i la UE descobreix que no té les eines per a la seva pròpia política unitària i autònoma”.
Per això, afirma amb rotunditat que “Europa ha de mirar-se al mirall i preguntar-se qui és” i sosté que “la iniciativa de Macron en la conversa amb Trump indica un camí a seguir”. “Només falta agrupar els països que estiguin disposats a avançar. I cal tenir el coratge de triar”, afegeix.
“Per donar vida a una entitat política comuna que tingui pes des del punt de vista internacional, cal crear un instrument militar comú”, assegura també Riccardi, qui ja no creu que sigui temps “d’iniciar processos”, sinó “de prendre decisions”. La UE no pot parlar amb veus diferents. Això només serveix per a opinions polítiques internes. A la comunicació seca i brutal de Washington no se li pot respondre amb un concert una mica desafinat”.
La responsabilitat del cristianisme
En aquest sentit, també aborda la qüestió de fer una crida al sentiment comú europeu, i en això assegura que “hi ha una responsabilitat del cristianisme i de l’Església a Europa”, encara que no veu gaire conscienciada l’Església per a això.
“Veig una actitud ‘introvertida’ massa centrada en qüestions internes. Ho vaig percebre també en el Sínode italià”, tot i que subratlla que “si no és l’Església, no veig cap altra entitat capaç de llançar un discurs de sensibilitat comuna sobre Europa”. I apel·la a les paraules del cardenal Matteo Zuppi en una trobada amb els bisbes italians, en què demanava una mena de nou Pla Marshall per evitar que Europa entri en “una lenta agonia”.
Article publicat per José Lorenzo, en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
