Aquest és el lema del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, una jornada instituïda per l’Organització Internacional del Treball i que celebrem avui, 28 d’abril. Coincidint amb aquesta data, els bisbes de la Subcomissió Episcopal per l’Acció Caritativa i Social han fet públic un missatge que té per objectiu conscienciar la societat davant el drama dolorós de la sinistralitat laboral, massa freqüent en els nostres dies. La nota recull les paraules del papa Francesc a l’homilía de la missa del Gall de l’any 2021 i anuncia que “la vida és el bé més preuat que tenim” i que, per això mateix, l’hem de viure “amb dignitat”.
En aquest sentit, la Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) ha donat a conèixer unes dades esgarrifoses: durant el 2022, a Catalunya van morir 80 persones degut a la sinistralitat laboral i hi van haver 96.137 accidents a la feina, dels quals 467 van causar ferides greus. Això vol dir que són moltes les vides truncades, amb “homes i dones que surten de casa per guanyar-se la vida i acaben trobant la mort al seu lloc de treball”.
En aquest missatge, els bisbes també ens recorden que, dissortadament, encara avui “moltes vegades les morts al treball són ignorades, normalitzades i invisibilitzades”. I és que sovint “vivim d’esquena a una tragèdia que no és present a les agendes polítiques”, malgrat el dolor dels que han patit un accident laboral o bé dels familiars dels que han mort al treball.
Cal recordar, com ens diuen els bisbes, que “la manca de salut laboral té molt a veure amb la qualitat del lloc de treball”. Una mancança que s’acaba convertint en molts casos en una sinistralitat laboral, o més ben dit en “una situació de profunda injustícia estructural, que consisteix a donar més valor als béns productius que a la persona que els fa possibles”. Per això, com ens recorden els bisbes, “si apostem per la vida, per la defensa de la salut i la seguretat laboral, necessitem, des de la cultura de la cura de l’altre, mostrar el nostre desacord amb qui rebutja allò que és humà”.
Els bisbes, per conscienciar la societat davant de tantes persones mortes o accidentades en el treball, demanen “visibilitzar i denunciar les situacions de sofriment”, així com “acompanyar les víctimes, combatre la resignació i potenciar l’associacionisme”. També ens recorden la importància de “donar suport a la tasca dels sindicats i de les organitzacions empresarials, defensant el dret a unes condicions laborals sanes i segures al treball”. D’altra banda, asseguren que les administracions públiques “haurien de vetllar perquè es complís la legislació laboral”.