El xilè Juan Carlos Cruz, consultor de comunicació i col·laborador del papa Francesc en la Comissió Pontifícia per a la protecció de menors, presentava aquest dijous 27 de febrer “dos herois de veritat” des de l’auditori del Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona. L’acció succeïa en l’acte commemoratiu del tercer aniversari de la invasió russa a Ucraïna, organitzat per la Fundació del Convent de Santa Clara, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM) i la Fundació Climent Guitart; i sobre l’escenari apareixien Petro i Elina, dos testimonis del bàndol ucraïnès que han fet front als embats de l’exèrcit rus.
Tots dos eren, però, els primers herois que prenien la paraula en un esdeveniment que també servia per reconèixer la trajectòria que, durant aquests tres anys de morts i d’una profunda commoció per part del poble ucraïnès, ha protagonitzat la monja dominica Lucía Caram. Considerada per l’ambaixador d’Ucraïna a Espanya, Serhii Pohoreltsev, com “una gran aliada” del poble ucraïnès al costat del govern espanyol, representat en aquesta celebració per la ministra de Defensa, Margarita Robles, la religiosa rebia l’anunci de ser condecorada amb la distinció de l’orde de la Princesa Olga d’Ucraïna.
Per la seva part, la ministra es referia al suport “clar i contundent” que ha defensat el govern d’Espanya envers aquest conflicte, en contraposició, segons la diplomàtica, amb “el deliri” d’aquells que assenyalen Ucraïna com “l’agressor”. En una conversa mantinguda damunt l’escenari amb el president de la Fira de Barcelona, Pau Relat, la ministra incidia en la idea que “la pau ha de ser justa i duradora per a una Ucraïna protagonista” i remarcava que aquesta invasió “no és tan sols un atac contra la integritat territorial, sinó també contra els valors dels drets humans, de la pau, de la tolerància i de la llibertat“.
Després de 32 corredors humanitaris que han permès la sortida d’Ucraïna a famílies amb infants, ferits, ancians i malalts, així com de l’enviament de 150 vehicles sanitaris i de dos hospitals de campanya, entre altres accions coordinades per part d’Espanya en aquest període de guerra, la directora de la Fundació del Convent de Santa Clara manifestava que no ha perdut l’esma per continuar ajudant “unes vides que són la meva vida“. Després d’haver presenciat tres ferides generalitzades a Ucraïna —”les de la vida, de la mort i de l’amor“, definia la monja—, Caram reflexionava sobre l’exercici d’estar en la primera línia dels defensors de les fronteres d’Europa i d’acompanyar famílies senceres que han perdut els seus familiars.
“Aquestes ferides estan obertes i cada dia fan més mal”, sentenciava l’argentina, per a qui “la tristesa no deixa tenir por, per bé que el poble ucraïnès pretengui viure amb una normalitat que no existeix”. En un discurs dedicat a “no ignorar el poble d’Ucraïna” a pesar de la prolongació d’un “martiri” incessant, Caram clamava, abans de demanar més ajuda institucional i militar, per “una pau justa, que signifiqui la victòria de la veritat, i el dret de viure amb dignitat i amb llibertat”. “Gràcies a tots per estar al nostre costat”, concloïa, abans de referir-se al suport que ha tingut, també, des del Vaticà: “Jesús, no t’emportis encara a Francesc perquè hem de veure la pau feta realitat i hem de fer molta guerra dins l’Església”, assenyalava.
