Una església, dos capellans, un esportista retirat i un documentalista premiat amb el Premi RNE Sant Jordi de Cinematografia aquest 2023. Aquesta va ser la base d’una reflexió reposada a quatre bandes sobre La vida, nom amb què es projectava l’activitat que ahir es va presentar telemàticament a la Parròquia de Santa Anna de Barcelona amb la missió de traspassar els murs (mentals i físics) que separen la religiositat de la ciutadania. Un projecte que es pot repassar al Canal de Youtube d’aquesta comunitat, amb prop de 2.000 subscriptors, on constantment es poden escoltar i veure conferències pronunciades per perfils de variada tipologia. Com els d’ahir.
L’exfutbolista navarrès Juan Carlos Unzué, malalt d’ELA i protagonista de la pel·lícula de Gerardo Herrero, Unzué. El último equipo de Juancar, va ser el convidat estrella d’aquest acte conduït per mossèn Peio Sánchez, i va dissertar la seva opinió sobre les derrotes esportives (inevitables en el seu recorregut com a professional del futbol) que l’han ensenyat a millorar, com a esportista i com a humà. “He après més dels moments de dificultat que d’aquells que no ho han estat tant”, va comparar Unzué.
Una actitud que, en conèixer el seu pronòstic mèdic sense cura, ara fa uns anys, el va portar cap al camí d’una acceptació racional envers la lluita física que ha de viure, i que, en lloc d’arraconar-la, Unzué ha convertit en el rerefons de les seves constants aparicions públiques. Qüestió que l’ha elevat a una situació personal que “ningú no s’esperava que ocupés”, la de motivador social.
Una altra de les proposicions que l’exporter va ressaltar referint-se al seu actual modus vivendi va ser el control de l’actitud humana, “potser l’única cosa del cos que podem dominar mitjanament”. És, de fet, una de les principals destreses que ha de tenir qualsevol persona que vulgui sortir de la foscor, però que, en el seu cas, “ve des de petit”, ja que el ponent es va definir com un “home il·lusionat tota la vida per qualsevol aspecte”. Una il·lusió que es transmet, per a Unzué, “quan algú es cuida de tu, que et dona suport, com fa aquesta parròquia cap als més necessitats”, en referència a l’Hospital de Campanya de Santa Anna. En paral·lel, els seus ulls, que no van deixar d’enlluernar el rostre convençudament esperançador de l’exfutbolista, irradiaven al públic que ocupava els bancs del temple missatges no gens fugissers, a còpia de frases simples i transparents.
Qui va coincidir en aquests plantejaments va ser mossèn Carles Ballbè, un prevere barceloní amb una llarga experiència a la seva esquena en el terreny esportiu de l’hoquei sobre herba. “L’esport és una escola de vida, i l’espiritualitat, en aquest aprenentatge, hi té molt a dir, ja que per endinsar-nos en nosaltres mateixos hem de trobar una eina com aquesta per fer-ho possible”, va destacar.
Ballbè va reconèixer que comparteix amb Unzué uns valors i unes capacitats mentals que, tal com reconeixia després el navarrès, no necessàriament arriben sempre a través de l’esport: “Qualsevol persona, sigui quina sigui la seva professió, està capacitada per portar de la millor manera situacions complicades de la seva vida”. Una lliçó de vida, on la vida és qui alliçona i no al revés, que generava, en una parròquia oberta, silencis carregats d’admiració i estupor; silencis per comprendre la vida en tota la seva complexitat.