Tot i que al gener un metge va alertar al cercle íntim de Viqui Molins que s’anés preparant per al seu imminent comiat, la monja teresiana encara els va regalar la seva “energia contagiosa” durant uns dies més, abans d’apagar-se definitivament el passat 20 de febrer. Ho recordava el sacerdot Peio Sánchez aquest passat dilluns des d’un dels bancs de la parròquia de Santa Anna de Barcelona minuts abans que s’iniciés una cerimònia que servia per donar l’últim adeu a Molins en un temple que es quedava petit per l’allau de ciutadans que hi participaven. “Continuo en un núvol del qual no he baixat”, admetia el prevere.
“Encara no hem pogut plorar com voldríem la seva mort per la successió d’esdeveniments, en molt pocs dies, que ens ha calgut organitzar”, destacava qui, en rebre l’anunci fa unes setmanes de la seva més que possible mort, va avançar-se als difícils esdeveniments: “Quan el metge ja ens deia que era qüestió d’hores, vaig portar una imatge de la Viqui Molins a una impremta per poder-la tenir en dimensions més grans, preveient utilitzar-la al seu funeral”, rememorava. “Però Molins es va recuperar i, veient una lleugera millora en ella, li vaig decidir regalar la imatge“, assenyalava.
La imatge, capturada per la teresiana Pilar Rodríguez i en què es mostra una Viqui Molins abraçant un jove marroquí a qui va acompanyar abans i després d’estar empresonat, presidia aquest dilluns una cerimònia cívica a Santa Anna que va ser més multitudinària del que s’havia previst. Des del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, fins a la Vanesa García, qui viu al carrer des dels divuit anys i és una de les primeres persones que va accedir al menjador de l’Hospital de Campanya [el 2017], van acompanyar en els primers bancs del temple a Montserrat Molins, germana de la religiosa, i tota la família de monges, nouvinguts, immigrants, voluntaris i treballadors socials que va crear-hi Viqui Molins.
“Aquests últims dies, ens parlava de com havia de ser el seu comiat”
Mentre la religiosa rebia visites a l’hospital, “on ja reconeixia que el vestit del cos no la subjectava prou i que la seva ànima tenia menys força”, en paraules de Sánchez, va tenir temps per a fotografiar-se amb gairebé tots els joves que viuen als pisos gestionats per la Fundació Viqui Molins (“plena de tubs per tot arreu, però joiosa i plena d’alegria“, explicava el rector) i per a pensar en el seu comiat: “No podíem ni podem negar-nos al seu mandat, i, per això, ho fem aquí, a la parròquia dels pobres i no en un altre temple més gran de la ciutat”, revelava Peio Sánchez. “Ja ens parlava de la trobada entre Jesús i la seva fervent seguidora, Maria Magdalena, i de com ella se sentia a prop del seu espòs”, hi afegia el sacerdot.
La flama —”que ara és torxa”, en paraules de Sánchez— deixada per Molins a Barcelona és el que per a tota la comunitat d’aquesta parròquia es pretén continuar mantenint: “Heretem un tresor en forma d’energia, mentre ella continuarà present i observant-nos des d’algun racó d’aquest temple”, asseverava el capellà, que, ja com a mestre de cerimònies, presentava damunt del presbiteri diversos grups de persones “tocades per la màgia de la Viqui” i era una de les veus que cantaven la primera cançó de la nit dedicada a la religiosa. Va ser composta pel prevere i teòleg Xavier Morlans, vicari de Santa Anna i un altre dels impulsors d’aquest projecte d’església hospital de campanya que obre cada dia les portes per abraçar els més pobres i desvalguts de la societat.
