Dones, laics i joves tindran vot al Sínode per primera vegada en la història. Així ho han anunciat els cardenals Mario Grech i Jean Claude Hollerich en una roda de premsa celebrada al Vaticà aquest dimecres 26 d’abril per compartir amb els mitjans de comunicació els principals canvis en el camí de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode el mes d’octubre de 2023.
La novetat més destacable té a veure amb la composició i el tipus de participants de l’assemblea, i és que com a mínim 80 dels membres amb dret a vot no seran bisbes. Aquest grup, a més, segons demana el papa Francesc, haurà d’incloure un 50% de dones i s’hi haurà de valorar també la presència de joves; i a l’hora de l’elecció, tal com ha detallat la Secretaria General del Sínode, es tindrà en compte no només la seva cultura general i prudència, sinó també els seus coneixements, tant teòrics com pràctics, i la participació en diverses capacitats en el procés sinodal.
Segons la nota emesa per l’organisme el passat dimecres 26 d’abril, “els deu clergues pertanyents a instituts de vida consagrada, escollits per les respectives organitzacions que representen els Superiors Generals, són substituïts per cinc religioses i cinc religiosos pertanyents a instituts de vida consagrada, elegits per les respectives organitzacions representatives de les Superiores Generals i dels Superiors Generals”. Com a membres, assegura el comunicat, tenen dret a vot.
La segona modificació és que a partir d’ara ja no hi ha auditors, però s’hi afegeixen 70 membres més no bisbes, que representen “altres fidels del Poble de Déu”. Una elecció en concordança amb la “progressiva apropiació de la dimensió sinodal constitutiva de l’Església i la comprensió consegüent de les institucions a través de les quals s’exerceix”. Entre aquesta setantena de membres hi ha sacerdots, persones consagrades, diaques, fidels laics procedents de les Esglésies locals. “Són elegits pel Papa d’una llista de 140 persones indicades (i no escollides) per les set Reunions Internacionals de les Conferències Episcopals i l’Assemblea de Patriarques de les Esglésies Orientals Catòliques (20 per cadascuna d’aquestes realitats eclesials) —afegeix el comunicat.
La “memòria viva” de la fase preparatòria
Grech i Holleric, secretari general i relator dels Sínode respectivament, afirmen que “no es tracta d’una revolució sinó de canvis importants”. “Les revolucions divideixen —diuen— i nosaltres volem avançar junts”. En aquest sentit, asseguren que aquesta decisió “reforça la solidesa del procés en conjunt, incorporant a l’Assemblea la memòria viva de la fase preparatòria, a través de la presència d’alguns dels que en van ser els protagonistes”. Una manera de restituir, per tant, “la imatge d’una Església-Poble de Déu, fundada en la relació constitutiva entre sacerdoci comú i sacerdoci ministerial, i donant visibilitat a la relació de circularitat entre la funció profètica del Poble de Déu i la funció de discerniment dels Pastors”.
El Sínode és un organisme que ajuda al Papa en la seva tasca de magisteri i de govern de l’Església universal, però des del punt de vista jurídic no forma part de la Cúria romana. Creat pel papa Pau VI l’any 1965, és un fòrum de trobada i reflexió, consultiu, i aborda temes d’interès per a tota l’Església universal. Des de 1965 a 2019 s’han celebrat a Roma 29 Sínodes de bisbes en les seves tres modalitats (ordinari, extraordinari i especial).
L’actual sínode porta com a lema “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”, s’està celebrant entre 2021 i 2024 en quatre fases (diocesana, nacional, continental i universal); té per objecte la pròpia sinodalitat (etimològicament “caminar junts) i planteja que tots els batejats facin avançar junts l’Església en comunió i fraternitat. El passat 20 d’abril es va clausurar l’etapa continental i ara la Secretaria del Sínode —el grup de persones que prenen notes, sintetitzen intervencions i transformen els debats en esborranys de documents finals— prepara l’Instrumentum laboris, el text guia que ha de servir per aprofundir, durant l’Assemblea d’octubre, en els debats i prioritats sorgides a escala local.
Fonts properes al Sínode consultades per Flama, veuen amb bons ulls que les modificacions anunciades obrin la porta a la reducció del nombre de bisbes i l’augment del de laics. “Ara —adverteixen—, el punt essencial de la qüestió està en quina mena de laics i de religiosos entraran a formar part del Sínode. Si són més clericals que els altres, ja podem plegar”.
