“Els carrers estan buits, com en una ciutat fantasma; no hi circulen cotxes, no s’hi veu ningú i no se sent ni una veu en tot el veïnat. La gent no pot sortir de casa o, més aviat, no gosa fer-ho“. Així descriu Kinga von Schierstaedt, coordinadora de projectes d’Ajuda a l’Església Necessitada a Àfrica, la situació als carrers de Khartum, capital de Sudan, deu dies després de l’inici dels enfrontaments entre l’exèrcit sudanès i el poderós grup Forces de Suport Ràpid (RSF, per les seves sigles en anglès).
La també responsable dels projectes de la fundació pontifícia al Sudan explica que els combats, tot i ser actualment més intensos a la capital, també tenen lloc Merowe, El Obeid i la zona de Darfur. Una situació, assegura, que ha agafat desprevinguda la majoria de la població al país africà. “Ningú no estava preparat per a això, no han fet provisió d’aliments; encara que tampoc no seria de gran ajuda perquè la xarxa elèctrica ha col·lapsat i, per tant, el frigorífic només funciona quan encenen el generador, per al qual només disposen de poc gasoil per poc temps”, comenta Schierstaedt. “Però pitjor que la manca de menjar és la manca d’aigua”, afegeix, advertint que en l’actualitat, durant el dia al Sudan s’assoleixen més de 40° C a l’ombra.
La tensió i els enfrontaments armats al Sudan van esclatar el passat 15 d’abril i s’han intensificat durant els darrers dies. En paraules del periodista Xavier Aldekoa, que segueix de prop el conflicte per a La Vanguardia, el que està passant al país africà és fruit d’una “lluita pel poder entre els dos generals més poderosos del Sudan“. Són Abdel fatah al Burhan, cap de les forces armades, i Mohamed Hamdan Dagalo, conegut com a Hemedti, líder de RSF.
“Hemedti considera que els seus RSF són crucials per a la seguretat del país i exigeix més poder”, comenta Schierstaedt. “Les negociacions sobre la inclusió d’aquest grup paramilitar a l’exèrcit són un escull entre tots dos, i la decisió d’Al-Burhan de transferir les tropes de les RSF a diferents zones del país —que Hemedti va advertir com a intent de soscavar el seu poder— ha estat l’espurna que ha provocat el cop d’estat”.
La catedral, “camp de batalla”
Tot i que el grup paramilitar liderat per Hemedti ha guanyat posicions durant els darrers dies —asseguren haver pres el control del palau presidencial i de tres aeroports, entre ells, el de Khartum—, existeix el perill que el conflicte s’expandeixi arreu del país. Segons diversos mitjans de comunicació, el primer balanç de víctimes en aquests dies se situa al voltant de les 300 persones mortes i més de 3.000 ferits.
“A El Obeid s’estan produint forts combats, enfrontaments de carrer i tirotejos. També la catedral ha esdevingut un camp de batalla. Dos grans artefactes explosius van caure el dijous 20 d’abril al recinte de l’església: un ha fet miques els vitralls i l’altre, la casa sacerdotal. Gràcies a Déu no hi ha hagut pèrdues humanes”, detalla Schierstaedt.
La coordinadora de projectes d’Ajuda a l’Església Necessitada a Àfrica explica que l’Església al Sudan és molt petita i prop del 95% de la població és musulmana. En aquest sentit, com que no es tracta d’un conflicte ideològic o religiós, tots els ciutadans es veuen afectats per igual independentment de les seves creences religioses. En qualsevol cas, segons explica Schiderstaedt, els creients, sacerdots i religiosos no poden sortir de casa seva. “La missa dominical es va cancel·lar i els sacerdots no poden celebren la missa diària a les esglésies. La vida de fe a les zones de crisi només té lloc a les cases”, assenyala.
Mentre les postures de les dues parts del país són, en paraules de Schierstaedt, “terriblement obstinades”, molta gent està abandonant els barris de les ciutats on hi ha tirotejos. A més, segons ha pogut constatar Ajuda a l’Església Necessitada, tot i que encara no hi ha notícies de grans onades de desplaçats, hi ha zones sense subministrament d’aigua i electricitat, fet que obliga moltes famílies a instal·lar-se en cases de familiars o amics que viuen fora de les ciutats.
La situació al país ha propiciat que el govern espanyol evacués una trentena de residents espanyols al Sudan i diverses desenes de ciutadans llatinoamericans o europeus que havien demanat ajuda a Espanya. Entre els evacuats hi ha el missioner sevillà José Javier Parladé, de 81 anys, que va aterrar a la base aèria de Torrejón de Ardoz dilluns 24 d’abril. El missioner combonià tenia la seva residència a Bahari, una de les zones més afectades per la guerra.