Del 15 al 18 de febrer, se celebrarà a Roma el Jubileu dels Artistes i del Món de la Cultura, organitzat i coordinat pel Dicasteri per a la Cultura i l’Educació. L’esdeveniment, el tercer dels 36 previstos en el marc del Jubileu 2025, posarà de manifest, entre altres aspectes, la important tasca del món de les belles arts, un context en què s’emmarca, des de fa 25 anys, el treball pictòric de Raúl Berzosa (Màlaga, 1979). L’artista és autor del cartell que promociona un altre jubileu, el de les Confraries, que tindrà lloc del 16 al 18 de maig i en què algunes de les confraries més icòniques desfilaran per diversos espais emblemàtics de la Ciutat Eterna.
Durant el mes i mig en què va estar donant forma a l’esbós del cartell del Jubileu de les Confraries, que se celebrarà al maig, ¿tenia clar des del principi que Sant Pere havia de tenir el protagonisme que ha acabat tenint?
Des d’un primer moment, tenia clar que Sant Pere havia de ser l’eix central del cartell, ja que és una representació de la cèlebre escultura de bronze que hi ha a l’interior de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, asseguda en el seu tron de marbre. A més, té gran força a causa dels tons foscos del bronze, i això fa contrast amb la resta de la pintura, on predominen tons clars.
En travessar la porta santa, entrem en la Basílica de Sant Pere i arribem fins a la seva tomba, per això em semblava fonamental reflectir Sant Pere en l’obra: una escultura, d’una banda, tocada per la gran majoria dels pelegrins que hi passen, i, de l’altra, situada en un temple que serà el principal protagonista de l’Any Jubilar.
Com va anar triant la posició de cadascuna de les vuit imatges espanyoles, portugueses, italianes i franceses que seran lluïdes pels carrers de Roma?
És un cartell que s’ha anat creant a mesura que es pintava, ja que algunes de les imatges que participaran en el Jubileu van ser afegides una vegada l’obra estava completa. Per això, vaig haver d’anar quadrant l’espai que tenia per a introduir-les; això es pot veure molt bé en l’esbós previ que faig a la realització de l’obra.
Com va viure la presentació de l’obra a Roma el mes de desembre passat, al costat, entre altres personalitats, de Rino Fisichella, proprefecte del Dicasteri per a l’Evangelització, qui va trepitjar la seva terra uns dies abans per a participar en el Congrés Internacional de Germandats i Pietat Popular?
Va ser un acte senzill i íntim, ja que érem poques les persones en el moment de la presentació de l’obra a Rino Fisichella. Vaig poder explicar-li de primera mà el significat de l’obra, i ell va estar molt atent a aquestes explicacions i va quedar bastant content amb el resultat d’aquesta, ja que era la primera vegada que veia en persona la pintura.
Té la intenció de tornar a la Ciutat Eterna al maig per a participar en el Jubileu de les Confraries?
Encara no ho sé, però m’encantaria poder assistir. Tinc previst un viatge per motius laborals, però, si puc, segur que estaré a Roma.
Havia pintat anteriorment la imatge de Maria Santíssima de l’Esperança de Màlaga, en tenir-la a prop de casa?
Sí, l’he pogut retratar en diverses ocasions, encara que mai l’havia introduït en un cartell oficial. Totes les obres on he pintat la Maria Santíssima de l’Esperança estan en col·leccions particulars. Puc dir que és una imatge a la qual veig amb una certa regularitat, ja que es troba molt a prop d’on jo visc. A més, tinc nombrosos amics i coneguts en la seva arxiconfraria.
I, pel que fa a la resta d’imatges, ¿les va voler veure amb els seus propis ulls abans de portar-les al llenç, inclosa l’escultura de Sant Pere, o va poder treballar exclusivament amb fotografies de les peces?
Tant de bo pogués haver estat així, però no. Tot el treball ha estat mitjançant fotografies, tingui en compte que hi ha imatges de diferents països. Malgrat això, m’he informat una mica sobre cadascuna abans de pintar-les. Algunes imatges com el Cachorro, l’Esperança o Sant Pere, sí que les coneixia en persona.
Creu que un element latent en la seva obra seria l’intent de vertebrar la unitat dins de la gran varietat d’essències i fervors que emanen del sentiment confrare?
Segurament, el cercle que envolta a Sant Pere és un element que conjumina la varietat que hi ha a dins. Això queda accentuat pel color verd de l’Esperança i el taronja de l’Esperit Sant, els quals, mitjançant pinzellades, emboliquen les diferents imatges. Aquí es té en compte la frase del papa Francesc, que va ser reproduïda després per Rino Fisichella, en la qual el pontífex demana que hàgim de mantenir encesa la flama de l’esperança que ens ha estat donada.
Creu que en aquesta celebració a Roma també haurien de ser presents altres grans confraries?
Pel que respecta a les andaluses, crec que estan ben representades totes elles mitjançant dues de les seves grans icones devocionals, és a dir, el Santíssim Crist de l’Expiració de Sevilla i Maria Santíssima de l’Esperança. No obstant això, m’hauria agradat veure en la celebració més imatges d’altres països, especialment alguna de Llatinoamèrica, però entenc la dificultat i els recursos que es necessiten per a dur-ho a terme.
Ser autor d’aquest cartell significa per a vostè celebrar en gran aquest quart de segle com a artista especialitzat en art sacre?
La meva primera obra pública la vaig fer l’any 2000 amb el cartell de la Setmana Santa de la meva confraria de Màlaga. Des de llavors i, fins al dia d’avui, he fet nombroses obres que han aparegut en cartells. Però segurament aquest del Jubileu de les Confraries té alguns elements que el fan especial i únic, ja que és un cartell encarregat per la Santa Seu, i és el primer que faig per a un altre país, cosa que mai havia fet. Agraeixo molt que la Santa Seu pensi en mi per formar part del Jubileu.
Per què ha introduït una àncora de vaixell per a representar la “t” de la paraula “CONFRATERNITE”? També ho ha fet en el cartell de la Setmana Santa d’enguany a Cadis, oi?
Així és, la converteixo en una àncora, ja que és el símbol universal de la iconografia de l’Esperança, una de les tres virtuts teologals. L’any 2025 és l’any de ser pelegrins de l’Esperança i, per això, tant en el cartell del Jubileu com en el de la Setmana Santa de Cadis introdueixo aquest element. A més, a tall de curiositat, en un cert moment, vaig estar pintant les dues obres alhora.
