El papa Francesc recorda que tots els fidels cristians i les persones de bona voluntat estan cridats a observar la legitimitat de les normes i de les polítiques públiques a la llum de la dignitat de la persona i els seus drets fonamentals, no a l’inrevés.
En una carta enviada aquest dimarts 11 de febrer a la Conferència de Bisbes Catòlics dels Estats Units (USCCB, per les seves sigles en anglès), el pontífex assegura que segueix amb atenció “la important crisi que té lloc als Estats Units amb motiu de l’inici d’un programa de deportacions massives”. “La consciència rectament formada no pot deixar de fer un judici crític i expressar el seu desacord amb qualsevol mesura que identifiqui, de manera tàcita o explícita, la condició il·legal d’alguns migrants amb la criminalitat”, subratlla el Papa en la missiva.
Tot i reconèixer “el dret d’una nació a defensar-se i mantenir a les seves comunitats a resguard d’aquells que han comès crims violents o greus mentre són al país o abans d’arribar”, Bergoglio insisteix que “l’acte de deportar persones que han deixat la seva pròpia terra per motius de pobresa extrema, d’inseguretat, d’explotació, de persecució o per la greu deterioració del medi ambient, danya la dignitat de molts homes i dones, de famílies senceres, i els col·loca en un estat d’especial vulnerabilitat i indefensió”.
En la carta, motivada pels “moments delicats” que viuen els catòlics als Estats Units d’Amèrica” des de l’arribada de Donald Trump a la presidència, el bisbe de Roma també recorda que “un autèntic estat de dret es verifica precisament en el tracte digne que mereixen totes les persones, especialment, els més pobres i marginats”. En aquest sentit, demana “promoure la maduració d’una política que reguli la migració ordenada i legal”. “Aquesta maduració —afegeix— no pot construir-se a través del privilegi d’uns i el sacrifici d’uns altres. El que es construeix a base de força, i no a partir de la veritat sobre la igual dignitat de tot ésser humà, malament comença i malament acabarà”.
En un altre punt del missatge, Francesc reconeix “el valuós esforç” dels bisbes dels Estats Units “quan treballen de manera pròxima amb els migrants i refugiats, anunciant a Jesucrist i promovent els drets humans fonamentals”. “Déu premiarà abundantment tot el que facin a favor de la protecció i defensa dels qui són considerats menys valuosos, menys importants o menys humans”, sosté el Papa, que aprofita per exhortar tots els fidels de l’Església catòlica i a totes les persones de bona voluntat a “no cedir davant les narratives que discriminen i fan sofrir innecessàriament als nostres germans migrants i refugiats”.
Carta íntegra
Benvolguts germans en l’episcopat:
Els adreço unes paraules, en aquests delicats moments que viuen com a Pastors del Poble de Déu que camina als Estats Units d’Amèrica.
L’itinerari de l’esclavitud a la llibertat que el Poble d’Israel va recórrer, tal com el narra el llibre de l’Èxode, ens convida a mirar la realitat del nostre temps, tan clarament marcada pel fenomen de la migració, com un moment decisiu de la Història per a reafirmar no sols la nostra fe en un Déu sempre pròxim, encarnat, migrant i refugiat, sinó la dignitat infinita i transcendent de tota persona humana.
Aquestes paraules amb les quals començo no estan articulades artificialment. Fins i tot un examen succint de la Doctrina social de l’Església exhibeix amb gran força que Jesucrist és el veritable Emmanuel (Mt 1,23), per la qual cosa no ha viscut al marge de l’experiència difícil de ser expulsat de la seva pròpia terra a causa d’un imminent risc de mort, i de l’experiència d’haver de refugiar-se en una societat i en una cultura alienes a les pròpies. El Fill de Déu, en fer-se home, també va triar viure el drama de la immigració. M’agrada recordar, entre altres, les paraules amb les quals el Papa Pius XII iniciava la seva Constitució apostòlica sobre la cura dels migrants, que es considera com la carta magna del pensament de l’Església sobre les migracions:
«La família de Natzaret en exili, Jesús, Maria i Josep, immigrants a Egipte i allí refugiats per a sostreure’s a la ira d’un rei impiu, són el model, l’exemple i el consol dels emigrants i pelegrins de cada època i país, de tots els pròfugs de qualsevol condició que, acuitats per les persecucions o per la necessitat, es veuen obligats a abandonar la pàtria, l’estimada família i els amics entranyables per a dirigir-se a terres estrangeres».
Així mateix, Jesucrist, estimant a tots amb un amor universal, ens educa en el reconeixement permanent de la dignitat de cada ésser humà, sense excepció. De fet, quan parlem de “dignitat infinita i transcendent”, volem subratllar que el valor més decisiu que posseeix la persona humana, depassa i sosté tota una altra consideració de caràcter jurídic que pugui fer-se per a regular la vida en societat. Per tant, tots els fidels cristians i els homes de bona voluntat, estem cridats a mirar la legitimitat de les normes i de les polítiques públiques a la llum de la dignitat de la persona i els seus drets fonamentals, no viceversa.
He seguit amb atenció la important crisi que té lloc als Estats Units amb motiu de l’inici d’un programa de deportacions massives. La consciència rectament formada no pot deixar de realitzar un judici crític i expressar el seu desacord amb qualsevol mesura que identifiqui, de manera tàcita o explícita, la condició il·legal d’alguns migrants amb la criminalitat. Al mateix temps, s’ha de reconèixer el dret d’una nació a defensar-se i mantenir a les seves comunitats a resguard d’aquells que han comès crims violents o greus mentre són al país o abans d’arribar. Dit això, l’acte de deportar persones que en molts casos han deixat la seva pròpia terra per motius de pobresa extrema, d’inseguretat, d’explotació, de persecució o per la greu deterioració del medi ambient, danya la dignitat de molts homes i dones, de famílies senceres, i els col·loca en un estat d’especial vulnerabilitat i indefensió.
Aquesta qüestió no és menor: un autèntic estat de dret es verifica precisament en el tracte digne que mereixen totes les persones, especialment, els més pobres i marginats. El veritable bé comú es promou quan la societat i el govern, amb creativitat i respecte estricte al dret de tots —com he afirmat en nombroses ocasions—, acullen, protegeixen, promouen i integren als més fràgils, desprotegits i vulnerables. Això no obsta per a promoure la maduració d’una política que reguli la migració ordenada i legal. No obstant això, l’esmentada “maduració” no pot construir-se a través del privilegi d’uns i el sacrifici d’uns altres. El que es construeix a base de força, i no a partir de la veritat sobre la igual dignitat de tot ésser humà, malament comença i malament acabarà.
Els cristians sabem bé que, només afirmant la dignitat infinita de tots, la nostra pròpia identitat com a persones i com a comunitats aconsegueix la seva maduresa. L’amor cristià no és una expansió concèntrica d’interessos que a poc a poc s’amplien a altres persones i grups. Dit d’una altra manera: La persona humana no és un mer individu, relativament expansiu, amb alguns sentiments filantròpics! La persona humana és un subjecte amb dignitat que, a través de la relació constitutiva amb tots, especialment amb els més pobres, pot gradualment madurar en la seva identitat i vocació. El veritable amor que cal promoure, és el que descobrim meditant constantment en la paràbola del “bon samarità” (Lc 10,25-37), és a dir, meditant en l’amor que construeix una fraternitat oberta a tots, sense excepció.
Preocupar-se per la identitat personal, comunitària o nacional, al marge d’aquestes consideracions, fàcilment introdueix un criteri ideològic que distorsiona la vida social i imposa la voluntat del més fort com a criteri de veritat.
Reconec el valuós esforç de vostès, benvolguts bisbes dels Estats Units, quan treballen de manera pròxima amb els migrants i refugiats, anunciant a Jesucrist i promovent els drets humans fonamentals. Déu premiarà abundantment tot el que facin a favor de la protecció i defensa dels qui són considerats menys valuosos, menys importants o menys humans!
Exhorto tots els fidels de l’Església catòlica, i a tots els homes i dones de bona voluntat, a no cedir davant les narratives que discriminen i fan sofrir innecessàriament als nostres germans migrants i refugiats. Amb caritat i claredat tots estem cridats a viure en solidaritat i fraternitat, a construir ponts que ens acostin cada vegada més, a evitar murs d’ignomínia, i a aprendre a donar la vida com Jesucrist la va ofrenar, per a la salvació de tots.
Demanem a la Santíssima Mare de Déu de Guadalupe que protegeixi les persones i a les famílies que viuen amb temor o amb dolor la migració o la deportació. Que la “Verge bruna”, que va saber reconciliar als pobles quan estaven enemistats, ens concedeixi a tots retrobar-nos com a germans, a l’interior de la seva abraçada, i fer així un pas endavant en la construcció d’una societat més fratina incloent i respectuosa de la dignitat de tothom.
Fraternalment,
Francesc
