El bisbe de Girona, Octavi Vilà, era aquest passat cap de setmana un dels 65 prelats que assistien al congrés de vocacions “Per a qui soc jo?“, promogut a Madrid per la Conferència Episcopal Espanyola. Així ho anunciava Vilà a través de les seves xarxes socials, des de les quals manté un vincle virtual amb la seva feligresia, a través d’una fotografia feta amb una desena d’integrants que, des de la seva diòcesi, també hi van participar, com és el cas de Laia Travé (Girona, 2005), un dels rostres més joves de l’esdeveniment.
“Ens vam agrupar representants de les 70 diòcesis espanyoles, entre els quals hi havia des de laics i laiques fins a membres de congregacions i de realitats diferents de tot el territori”, afirmava aquesta jove, que reconeixia haver viscut “una experiència enriquidora, farcida de conferències sobre diverses qüestions [una setantena]” i que, un cop acabada, li permetia saber cap a quina direcció continuar: “Hem reflexionat sobre la nostra primera vocació, la de ser cristians, però caldrà descobrir-ne la segona, és a dir, la manera concreta de viure la fe”, constatava Travé, membre de la delegació juvenil del seu bisbat.
Les vocacions, situades enmig d’una “crisi antropològica”
En aquesta multitudinària assemblea, en què també van participar altres membres de l’episcopat català com ara l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, o el bisbe de Solsona, Francesc Conesa, les paraules pronunciades pel jesuïta Alfonso Alonso-Lasheras i la periodista Ana Samboal en la seva lliçó inaugural van posar en relleu “una crisi antropològica que afecta la vida entesa com a vocació en tots els seus àmbits, com ara el familiar, el professional o l’eclesiàstic, i no en la falta de capellans i monges”.
En aquest sentit, Travé assenyalava cap a una possible causa: “En l’actualitat, l’educació que reben les noves generacions no està gens enfocada, des d’un punt de vista formatiu, a resoldre aquesta qüestió”, sostenia abans d’observar com “encara hi ha gent que es creu, erròniament, que les úniques vocacions són les que acaben anant als seminaris o als convents“. “El matrimoni, per exemple, és una alternativa a aquesta idea cada vegada més estesa”, constatava aquesta jove en el seu camí de retorn a Girona.
“A partir d’aquesta informació rebuda i de tota l’experiència que hem pogut adquirir, com ara escoltant la carta adreçada pel papa Francesc a tots els participants del congrés i en què ens convidava a continuar discernint en la nostra vocació, crec que podrem plantar cara al problema i, a poc a poc, anar fent un canvi per tal de motivar cadascun dels joves i membres de la nostra diòcesi”, sentenciava la gironina, per a la qual “és clau trobar la vocació individual i viure-la plenament en la fe que es tingui en Jesucrist”.
