L’Organització Internacional del Treball (OIT) celebrarà el pròxim dia 28 d’abril el dia Mundial de la Seguretat i la Salut al Treball amb l’objectiu d’insistir en la prevenció d’accidents i malalties en el lloc de treball. Una celebració que ofereix l’oportunitat de conscienciar la població sobre aquest problema que l’any 2022 va provocar la mort de 80 persones a Catalunya i 826 en el conjunt de l’Estat. Es tracta d’un tema que preocupa a l’Església, tal com es desprèn de les manifestacions de suport i compromís en aquest àmbit sorgides en diferents diòcesis. Al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, l’equip de Pastoral Obrera ha convocat pel divendres vinent una concentració i una eucaristia a la catedral sota el lema “Treballem per viure, i no pas per morir!”. En parlem amb Mercè Solé, directora del Secretariat Interdiocesà Pastoral Obrera de Catalunya.
Què reivindiquen des de la Pastoral Obrera en aquest Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball?
Reivindiquem que tots plegats hem de deixar de veure els accidents de treball com una cosa fortuïta, inevitable i residual per contemplar-los com una xacra inacceptable avui i aquí. Si tenim presents les dades dels accidents a tota Espanya, ens adonarem que cada dia moren com a mínim dues persones d’accident laboral. Segons el Ministeri de Treball, a Catalunya el 2022 en van ser 80. Són 80 persones, 80 famílies, 80 històries. Molts d’aquests accidents són perfectament evitables i es produeixen per no aplicar la llei de seguretat i salut en el treball, per fer ús d’instal·lacions i equipaments obsolets, per un ritme excessiu de producció, per manca de formació o per excés de confiança. Les condicions laborals hi tenen molt a veure. Allà on hi ha subcontractació o temporalitat excessives, o on no hi ha delegats sindicals que vetllin per l’acompliment de la normativa és més fàcil que es produeixin accidents. Per no parlar dels que es produeixen quan la relació laboral no té lloc dins d’un marc legal, en què s’infringeixen moltes normes. Val a dir que els treballadors estrangers que no disposen de permís de treball en són les principals víctimes.
Creu que, en general, la societat és poc conscient de la importància de la seguretat laboral?
Sí. Es considera de vegades com una mena de protocol inútil i superflu, però és fonamental per a la seguretat, no només dels treballadors, sinó de la població en general. El complex petroquímic de Tarragona n’és un exemple.
“MOLTS DELS ACCIDENTS LABORALS SÓN EVITABLES I ES PRODUEIXEN PER NO APLICAR LA LLEI DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL, PER FER UN ÚS D’INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS OBSOLETS, PER UN RITME DE PRODUCCIÓ EXCESSIU, PER MANCA DE FORMACIÓ O PER EXCÉS DE CONFIANÇA”
Com treballa la Pastoral Obrera per fer front a aquesta realitat?
Des de diversos vessants. D’una banda, organitzant actes com aquest de divendres a Sant Feliu. És un acte senzill amb el qual volem fer visible aquesta realitat. De fet, seran dos actes: una concentració a dos quarts de vuit del vespre, al carrer, a la plaça de la Vila, i una eucaristia a les vuit, a la catedral, en memòria de totes les persones que han mort en el treball.
Un altre vessant des d’on treballem, és promovent el compromís dels nostres militants a les empreses on som: per defensar que les condicions de seguretat siguin dignes. Molts de nosaltres estem o hem estat en el món sindical. I encara un tercer vessant, aquest encara no encetat a Catalunya, és coordinar-nos amb els sindicats per veure com podem dur a terme accions conjuntes en aquest sentit.
En aquest context, què creu que hi pot aportar, la Doctrina Social de l’Església?
El pensament social de l’Església, acumulat al llarg dels anys, posa l’accent en com el nostre estil de vida ha de reflectir l’Evangeli, especialment en el camp social. Ho va formulant i reformulant adaptant-se a les noves realitats i als canvis sociològics. No podem dir-nos cristians si explotem els nostres germans o si passem de llarg davant del seu patiment, o si romanem insensibles davant la destrucció de la Creació (que també és destrucció de la vida de moltes persones). El papa Francesc, per exemple, la nit de Nadal del 2021 va expressar-ho ben clarament: “No més morts a la feina: esforcem-nos per aconseguir-ho”. En aquest sentit, val la pena subratllar que també els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola s’han afegit a aquesta reivindicació per la seguretat en el treball. El bisbe responsable de Càritas, el de Migracions, i el de la Pastoral Obrera s’han reunit tant amb sindicats com amb empresaris per parlar-ne. Tenen programada una trobada amb víctimes i acaben de fer un comunicat sobre el tema.
Vostè està vinculada amb l’Acció Catòlica Obrera (ACO) i amb els moviments sindicals des de fa més de trenta anys. Què la hi va portar?
Hi vaig arribar provinent de la JOBAC, el moviment de joves. De l’ACO m’atrau aquesta crida a viure la fe de forma encarnada en el meu entorn, que és un entorn treballador. L’ACO és un moviment que vol transmetre la fe en el món obrer, en el treball i en el barri. És un moviment evangelitzador, “de frontera”, que vol arribar justament a les persones que no coneixen l’Evangeli. I un moviment que no només vol estar al costat de la gent que pateix, sinó anar a les causes per estroncar aquest patiment. Per això molts de nosaltres estem compromesos en el món sindical, polític i associatiu en general. El nostre mètode de treball com a moviment és la revisió de vida, allò de veure-jutjar-actuar. Ajuda a estar atent a les persones que ens envolten, a mirar la realitat des del punt de vista de l’evangeli, i a veure com cadascun de nosaltres pot contribuir a millorar les coses per la via de ser coherent a allò que ens demana l’Evangeli.
