El reusenc Jaume Piñol, de trenta-un anys, és una de les persones a l’àrea diocesana de Tarragona que pensa més vegades en la Setmana Santa, no només quan se celebra sinó també durant la resta de l’any. Aquesta dèria l’ha portat, entre altres coses, a presidir l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, a la qual va accedir el 2022 en substitució de Josep Domene, amb vuit anys de trajectòria al capdavant de l’entitat. Però de totes les Setmanes Santes que aleshores ja tenia al cap, la d’aquest 2025 —del 13 al 20 d’abril— serà la més especial: “A Reus, celebrarem la Setmana Santa més esperada dels últims temps, la del 75è aniversari de la nostra agrupació“, afirma.
“És cert que la Setmana Santa només són set dies, però també es pot fer una feina de formiga durant tot l’any per apropar-la a tota la ciutadania“, argumenta des de la seu d’una societat cultural recreativa reusenca de la qual és soci. Una més de les entitats a les quals pertany qui també és assessor d’un grup polític amb representació al consistori reusenc i secretari de la Confraria de Sant Pere Apòstol. “Per fer que la Setmana Santa arribi al nombre més gran de persones cal, primer, sentir-la a prop”, continua.
Una exposició al cor de Reus per arribar a tots els públics
Una de les activitats que es preveuen fer amb motiu dels tres quarts de segle d’una entitat que acompanya i dona suport en la ciutat amb més agrupacions processionals de tota Catalunya serà una exposició, del març a l’abril, “en uns locals, amb 300 metres quadrats, situats al cor de la ciutat”, indica, en al·lusió a una ubicació, en ple centre, on el ritme comercial és cada dia un dels més destacats del territori.
“La missió és treure l’Evangeli al carrer, com ens ha animat a continuar fent l’arquebisbe Joan Planellas, i crec que, amb la mostra —continua—, no quedarà gairebé ningú que surti a comprar el pa i es trobi, així, amb una part de l’essència religiosa, cultural i patrimonial que brilla cada any per Setmana Santa”.
“Necessitem un paper més actiu dels consiliaris a les confraries”
Durant tot el temps que ha estat vinculat al teixit processional de la ciutat, Piñol ha pogut comprovar que “l’Església i les confraries no poden viure allunyades l’una de l’altra”, en referència a un debat que s’estén en els temps actuals en gairebé tots els punts calents del mapa de confraries i germandats religioses. En aquesta línia, remarca la necessitat d’una “major implicació dels capellans que són consiliaris d’unes associacions que, a la pràctica, no surten al carrer per celebrar un carnaval, sinó una catequesi pública“.
“No només ens hem de preguntar què pot fer una confraria o una germandat per a la seva parròquia, sinó també què pot fer una parròquia per a la seva confraria o germandat“, afegeix Jaume Piñol, destacant que “encara hi ha feligresos que desconeixen el món associatiu que s’estan perdent”. “No som de Sevilla ni de cap indret on l’arrelament de la Setmana Santa tingui una incidència social tan gran, però aquí, com en altres punts de Catalunya, ens hem de sentir interpel·lats per l’esperança del Senyor, en ple Any Sant, per continuar fent créixer la fraternitat i el sentiment identitari, religiós i cultural”, conclou.
