La seixantena edició de les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, organitzades pel Centre Sacerdotal Rosselló, una entitat promoguda per la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació unida a l’Opus Dei, va reunir més d’un centenar de participants del 27 al 28 de gener a Premià de Dalt.
La inauguració d’aquest esdeveniment, que ja és habitual en aquestes dates en el calendari de l’Obra, va anar a càrrec del vicari de l’Opus Dei, Ignasi Pujol, qui va animar a tots els inscrits a “revifar el sacerdoci i el desig de ser portadors d’esperança”, en referència al títol d’aquestes dues jornades, “Portadors d’esperança: viure avui el ministeri ordenat, font d’esperança”, Pujol també va remarcar la necessitat de “redescobrir els valors del silenci i de l’esforç” per tal de desenvolupar aquest camí sacerdotal.
També durant el primer dels dos dies de reflexions va ser el torn del prevere anglès Stephen Langridge, que en la seva ponència va reconèixer l’existència d’un “declivi”, a les parròquies que acostuma a visitar, per part d’alguns sacerdots, “que veuen minvava la seva esperança”, com deia. En canvi, per al ponent, “el que encoratja els sacerdots acabats de ser ordenats és l’oportunitat de transformar vides i construir una Església de ‘pedres vives'”.
En relació amb la identitat personal, el psiquiatre Carlos Chiclana va fer una dissertació sobre els motius que poden animar els clergues a fer valdre les petites accions de la seva labor en l’acompanyament de les persones per tal de “fomentar l’esperança i promoure la salut mental”, asseverava. La primera jornada va cloure amb una tertúlia en què va participar l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.
“Els sacerdots, instruments de sanació personal i institucional”
L’endemà, el prevere i professor de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, Jordi Pujol, va enfocar la seva conferència en l’acció de comunicar amb esperança en un context de crisi generalitzada en la majoria de les institucions. “La importància, en la comunicació, resideix en testimoniar”, admetia, abans de posar en relleu que “els capellans han de ser instruments de sanació, personal i institucional, davant de tanta gent ferida, millorant en l’escolta”.
Per posar el punt final a aquestes trobades, va celebrar-se una taula rodona moderada pel sacerdot barceloní Joan Costa i integrada per Pilar Lacorte, sotsdirectora de Docència de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família, de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC); per Cristina Monforte, infermera de cures pal·liatives i codirectora de la Càtedra WeCare de la UIC, i pel prevere Carles Bosch, delegat de joventut de l’arquebisbat de Barcelona, qui va manifestar que “els joves són esperança per al món mentre busquen models de vida i establir vincles que donin sentit a les seves vides”.
