El Monestir de Pedralbes, fundat l’any 1326 per Elisenda de Montcada, ha estat durant gairebé set segles un emblema espiritual i cultural a la ciutat de Barcelona. Amb la marxa de la comunitat de monges clarisses el febrer de 2025, es tanca un capítol històric en la vida d’aquest monument religiós. Les darreres tres religioses es traslladaran a Vilobí d’Onyar, a la província de Girona, on continuaran la seva vida monàstica en un nou emplaçament adaptat a les seves necessitats actuals.
Aquesta decisió, que marca la fi d’una presència continuada de set-cents anys, ha estat rebuda amb tristesa per moltes veus de la ciutat, inclosa la del mateix alcalde, Jaume Collboni. En declaracions recents, Collboni va expressar que aquesta marxa no és una “bona notícia” per Barcelona, destacant la vinculació històrica que ha existit entre la ciutat i les clarisses. Malgrat això, el consistori va reafirmar el seu respecte per la decisió presa per aquesta congregació i va subratllar la seva voluntat de mantenir viva la tradició de la visita institucional al monestir el dia de Santa Eulàlia.
Un referent cultural obert a la ciutadania
El monestir no només és un espai de devoció, sinó també un element de valor arquitectònic i artístic que ha testimoniat canvis socials i religiosos al llarg dels segles. Tot i la sortida de les religioses, el monestir seguirà sent un referent cultural obert a la ciutadania, conservant les seves col·leccions artístiques i mantenint viva la seva memòria. La marxa de les clarisses, però, simbolitza el final d’una etapa que ha deixat una empremta inesborrable a la història de Barcelona.
En aquest context, no es pot oblidar la figura de Montserrat Casas, una de les darreres abadesses del monestir, que va morir l’any passat. Nascuda a Alella el 1933, Casas va ingressar a Pedralbes l’any 1955, en un moment en què la comunitat comptava amb mig centenar de germanes. Com a abadessa des del 2013, va destacar per la seva sensibilitat envers la protecció del patrimoni cultural del monestir i per la seva capacitat de lideratge fraternal, mantenint la convivència i el respecte davant les diferències de pensament dins la comunitat.
