Aquesta setmana se celebra a la Facultat de Comunicació Institucional de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu la catorzena edició del Seminari Professional d’Oficines de Comunicació de l’Església. Sota el lema ‘Comunicació i evangelització: context, actituds i experiències’, la trobada reuneix més de 600 participants procedents de 60 països dels cinc continents, un èxit de participació, com reconeix a Flama el periodista català Daniel Arasa, degà d’aquesta facultat.
Quins factors creu que han influït en l’alt nivell de participació d’aquesta nova edició del seminari?
Aquest és un seminari que ja té una tradició. Les catorze edicions que s’han celebrat han permès que es faci un nom entre els professionals de la comunicació de les diferents entitats eclesials. És un espai de trobada, de treball en xarxa entre tots els participants. Que se celebri en unes dates pròximes al Jubileu del Món de la Comunicació ha facilitat que molta gent que potser volia venir al Jubileu i potser no vindria dues vegades a Roma, hagi pogut unir en un sol viatge aquestes dues celebracions. D’altra banda, s’ha de dir que el seminari té un gran interès des del punt de vista temàtic, ja que permetrà a els participants intercanviar experiències al voltant de dos temes molt presents en l’Església com són comunicació i evangelització.
Què creu que s’emportaran els participants d’aquesta edició del seminari?
Una trobada d’aquest tipus fa veure l’aspecte positiu de la comunicació, en aquest cas al servei a l’Església. Per tant, la gent surt d’aquí molt esperançada i contenta de veure que hi ha tantes iniciatives al món que en aquests dies es comparteixen i permeten aprendre els uns dels altres. D’altra banda, és un espai en què els professionals de comunicació de l’Església no estan sols i tenen reptes en comú. Se surt amb optimisme —no un optimisme ingenu, sinó esperançat— amb una visió cristiana molt profunda i amb la convicció que s’ha fet una cosa que ha valgut la pena i que tindrà fruits tard o d’hora.
En la conferència inaugural, l’arquebisbe Fisichella ha dit que l’allunyament de l’Església per part de la societat (que és manifesta amb el descens de batejos, comunions, etc.) és conseqüència, en bona part, de la mala comunicació de l’Evangeli. Com interpreta aquesta afirmació?
Quan diu això no es refereix al fet que la comunicació es faci malament sinó en què a l’hora de comunicar l’evangeli s’ha posat l’èmfasi en coses que ara tenen menys impacte. Per això en la seva intervenció ha remarcat la necessitat d’un equilibri entre la comunicació del cor i la comunicació de la intel·ligència. Precisament perquè la societat contemporània és líquida i sentimental, s’ha donat prioritat a una comunicació més adreçada al cor que no pas a la intel·ligència i la racionalitat. Per això crec que Fisichella ha advertit que, en aquest sentit, a l’hora de comunicar s’ha deixat una mica de banda una comunicació centrada en el coneixement, que al capdavall és allò que condueix a la llibertat.
Creu que l’Església, en general, ja és conscient del “gran desafiament que representa la cultura digital”, com ha dit el proprefecte?
Sense dubte, l’Església ha pres consciència d’aquest desafiament durant els darrers anys, ja que també forma part d’aquesta societat que es troba immersa en la cultura digital. Això s’ha manifestat de múltiples formes, amb la digitalització de les activitats, amb la creació de llocs web, perfils a xarxes socials, la participació dels missioners catòlics influenciadors. Tot això és una mostra clara que l’Església s’ha pres seriosament la seva implicació en la cultura digital.
D’altra banda, comença a haver-hi molta discussió de qüestions teològiques, filosòfiques i antropològiques en àmbits eclesials de tota mena. Fa dos anys el Dicasteri per a la Comunicació va publicar un document que va ser una primera i necessària reflexió pastoral i teològica per orientar la presència dels catòlics a les xarxes. Aquest tema continua vigent, i més ara, amb la irrupció de la intel·ligència artificial, que ens porta nous desafiaments i que implicarà la necessitat d’afrontar moltes temàtiques, ja que es tracta d’una tecnologia que pot influir i transformar aspectes com ara la formació dels sacerdots, la preparació de les homilies, la recerca. Tot aquest món digital avança molt ràpidament i no sempre es poden donar respostes immediates, però es tracta d’un tema molt present en la pastoral, la teologia i la comunicació de l’Església.
Un dels participants més destacats de les primeres edicions del Seminari Professional d’Oficines de Comunicació de l’Església va ser Joaquim Navarro-Valls, un que va marcar un abans i un després en la comunicació de l’Església.
En efecte, ell era professor visitant de la facultat —el seu treball principal era fer de portaveu del Vaticà— i venia a cada seminari a fer la seva contribució. Joaquín Navarro-Valls ens va donar suport sempre.
