En un inèdit missatge enviat a un president que pren possessió del seu càrrec, el papa Francesc ha jugat fort avui per recordar a Donald Trump que els Estats Units han estat històricament “terra d’oportunitats i acollida per a tothom”, en una referència directa al rebuig del Vaticà al possible pla de deportacions que ja ha deixat entreveure el magnat.
“Amb motiu de la seva presa de possessió com a quaranta-setè president dels Estats Units d’Amèrica, li ofereixo un cordial salut i l’assegurança de les meves pregàries perquè Déu Totpoderós li concedeixi saviesa, fortalesa i protecció en l’exercici dels seus alts deures”, ha sostingut el Papa en la missiva donada a conèixer aquest dilluns per la Santa Seu.
“Inspirat pels ideals de la seva nació de ser una terra d’oportunitats i acollida per a tothom, tinc l’esperança que sota el seu lideratge el poble nord-americà prosperi i s’esforci sempre per construir una societat més justa, on no hi hagi lloc per a l’odi, la discriminació o l’exclusió”, ha afegit Francesc, hores després d’una sèrie de reclamacions de les esglésies de Mèxic i dels Estats Units perquè no es posin en marxa les expulsions.
“Alhora, mentre la nostra família humana enfronta nombrosos desafiaments, sense esmentar el flagell de la guerra, també demano a Déu que guiï els seus esforços per promoure la pau i la reconciliació entre els pobles. Amb aquests sentiments, invoco sobre vostè, la seva família i l’estimat poble americà abundants benediccions divines”, ha plantejat també Jorge Bergoglio, en el que es llegeix com una petició perquè es treballi per l’estabilitat amb Orient Mitjà i Ucraïna com a eixos centrals.
L’Església nord-americana atenta davant possibles deportacions massives de Trump
Mentre el papa Francesc ha advertit que el possible pla d’expulsió de migrants del nou president dels Estats Units, Donald Trump, seria “una veritable desgràcia” en cas de materialitzar-se, l’Església nord-americana i banda de la frontera del Riu Bravo paren atenció davant les possibles deportacions massives que el cap del Saló Oval podria impulsar durant el mandat de quatre anys que comença aquest dilluns.
“Això, si és cert, serà una veritable desgràcia, perquè fa que els pobres desafortunats que no tenen res paguin la factura del desequilibri. No funciona! Les coses no es resolen així. No es poden resoldre d’aquesta manera”, ha plantejat el pontífex diumenge a última hora a la televisió italiana, hores abans de la presa de possessió de Trump i mentre creixen les versions d’una nova onada antimigratòria del magnat que ja va ocupar la Casa Blanca entre 2017 i 2021.
En realitat, les paraules de Francesc van en línia amb la promoció com a arquebisbe de Washington del pro-migrants James McElroy, fins avui titular de l’arxidiòcesi fronterera de San Diego i únic creat cardenal dels titulars de les tres seus d’or de la Baixa Califòrnia: San Diego, San Francisco i Los Angeles.
En aquesta línia de protecció discursiva de les persones que podrien ser deportades, l’arquebisbe de Chicago, Blaise Cupich, s’ha sumat a les declaracions del papa i, des de Ciutat de Mèxic, ha considerat que aquesta hipòtesi “seria una ofensa a la dignitat de totes les persones i negaria el llegat de què significa ser nord-americà”.
“Cal saber que ens oposarem a qualsevol pla que cridi a la deportació massiva de ciutadans nord-americans nascuts de pares indocumentats”, ha assegurat Cupich des de la Basílica de Guadalupe, on ha celebrat la Missa dominical amb Carlos Aguiar Retes.
Es tracta de paraules contundents en un lloc simbòlic, Mèxic, a les fronteres del qual –segons dades proporcionades el desembre passat per les autoritats locals– hi ha prop de 10.000 migrants intentant arribar als Estats Units. Una xifra rècord i un augment de més del 70% en comparació amb els mesos anteriors, que també havien vist una acceleració dels fluxos.
Segons Cupich, es tracta de persones que “fugen dels seus països d’origen a la recerca de terres més segures” perquè “és una qüestió de vida o mort per a ells i els seus fills”.
Franciscà al 100%, Cupich ha manllevat el clam que el pontífex va fer el desembre passat en el missatge al Fòrum Mundial de Refugiats a Ginebra i ha sentenciat també que “ningú no hauria de ser repatriat a un país on podria enfrontar-se a greus violacions dels drets humans o fins i tot a la mort”.
Alhora, de manera contemporània, la revista oficial de l’arxidiòcesi mexicana, Desde la Fe, ha plantejat en l’editorial del seu últim número la preocupació pel discurs antiimmigrant que ha caracteritzat part de la retòrica de Trump, que amenaça de tornar carregat.
En l’escrit, que representa la línia de l’arxidiòcesi que comanda un Aguiar Retes que el 2024 es va trobar més de cinc vegades amb el Papa, s’emfatitza que la migració és un fenomen complex que requereix solucions humanes i compassives, i no es pot ignorar el patiment d’aquells que busquen un futur millor lluny de les seves terres natals.
“Tradicionalment, l’Església Catòlica ha estat una institució que acull i dona suport als migrants, reconeixent-hi el rostre de Crist”, se sosté abans de comprometre suport i acompanyament a aquells que ho necessitin, independentment de les polítiques que s’implementin, i recordant que la missió de l’Església és estar sempre al costat dels més necessitats, defensant els seus drets i la seva dignitat.
Article publicat per Hermán Reyes, en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
