Malgrat la seva condició laical, fou elegit a ocupar la seu de Pere i a succeir el breu pontificat de sant Anteri (+ 236). Organitzà l’església romana, dignificà els cementiris cristians, envià missatgers de l’Evangeli a les terres gales, recopilà les actes dels màrtirs… La persecució de Deci l’empenyé al martiri (250) i fou sepultat a les catacumbes de Sant Calixte i, posteriorment, a la propera església de Sant Sebastià.
També commemorem el popular màrtir sant Sebastià. Aquest oficial de la guàrdia imperial era originari de Milà. És molt popular l’escena del seu assegetament, si bé morí màrtir a bastonades a Roma, cap al 288. El cementiri on fou enterrat és la famosa catacumba romana que porta el seu nom. A partir del Renaixement, es representa com un jove atractiu i nu, lligat a un tronc i amb el cos travessat per sagetes. Amb sant Pere i sant Pau, és patró de Roma i reconegut per sant Gregori el Gran com a gran defensor de l’Església (com va ser-ho dels primers cristians). En les seves xacres i angoixes, el poble cristià l’ha invocat sovint i continua invocant-lo.
També el tenen per patró els policies locals, els fabricants de roba de punt, els models, decoradors, tapissers, arquers i els homosexuals cristians, com recorda el film Sebastiane. Com a Cavaller, se li demana protecció contra epidèmies i mals contagiosos. Es diu que per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar i més si bufa la tramuntana a l´Empordà. També es diu que sant Sebastià totes les festes s’emportà, menys la de sant Vicenç que li reganyà les dents, i la de la Candelera que li va córrer pel darrera. Es venera a moltes esglésies i té dedicades moltes capelles, gairebé sempre a les afores de les poblacions. També se li dediquen molts aplecs i festes renovant antics vots.
Altres commemoracions d’avui són:
- El martiri de sant Esteve Min Kukka, catequiste, a Seúl / Corea, el 1840.
- El beat Cebrià Miquel Iwene Tansi, prevere i monjo nigerià, que defensà la dignitat i els drets de la dona. Morí al monestir de la trapa de Leicester / Anglaterra, el 1964. Fou beatificat per sant Joan Pau II el 1998.
