Aquest dilluns 20 de gener, el magnat immobiliari Donald Trump assumeix la presidència del govern dels EUA per segona vegada. Ajudat a pujar per la victòria electoral de novembre 2024, el flamant nou inquilí de la Casa Blanca pretén dur a terme jornades de deportacions massives de migrants en situació irregular que viuen actualment en la nació nord-americana.
Flama ha dialogat amb Dylan Corbett (1982), director executiude Hope Border Institute i president de la Comissió de Migracions de la Diòcesi del Pas (Texas) sobre el treball pastoral i d’acompanyament que fa l’Església i organitzacions de la societat civil en defensa dels migrants que travessen els països d’Amèrica Central i Mèxic a la recerca del “somni americà”.
Amb estudis en Universitat Catòlica d’Amèrica i la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, Corbett és actualment consultor de la Conferència de Bisbes Catòlics dels EUA i ha col·laborat amb el Dicasteri per al Servei Humà Integral de la Santa Seu.
Corbett denúncia que el verb incendiari de Trump pot generar brots de violència contra persones racialitzades, explica que les ‘ciutats santuari’ per a migrants als EUA estan sota una forta pressió de l’administració federal entrant i recorda l’‘avís a navegants’ que va llançar l’arquebisbe electe de Washington, cardenal RobertMcElroy. “Les deportacions —assegura— no són consistents amb la doctrina catòlica”.
Quina és la situació dels migrants a la frontera mexicana-estatunidenca en aquest moment?
Ara més que res d’incertesa perquè encara estem anticipant les polítiques molt dures. Sabem que el nou govern prendrà accions per a tancar la frontera, sobretot als migrants vulnerables i als sol·licitants d’asil. Sabem també que hi haurà una campanya de deportacions, però no sabem exactament com i quan. Hi ha molts senyals que indiquen que l’administració de Trump actuarà amb rapidesa i força. Llavors, la incertesa genera por en tots dos costats de la frontera. Les persones que estan en el nord de Mèxic esperant el seu moment a través de CBP1 [aplicació del govern dels EUA perquè els migrants sol·licitin cita d’asil en els 8 llocs fronterers] tenen por. Jo estic en el Pas, som una comunitat fronterera en el sud de Texas. Aquí tenim una comunitat migrant amb el 25% de població que ve d’altres països, majoritàriament mexicans. Tenim cinquanta mil persones sense documents. Llavors una campanya de deportacions no sols afectarà els qui vulguin entrar ara als Estats Units buscant asil i protecció. També impactarà a la nostra comunitat del Pas. Estem entre la incertesa i la por.
Quin balanç deixa l’administració de Joe Biden en matèria de migracions?
Deixarà un llegat mixt. D’una banda, accions positives com la implementació del sistema CBP1 que ha posat una mica més d’ordre aquí a la frontera. Moltes persones han pogut entrar als EUA fugint de països com Ucraïna, Veneçuela o Haití. Durant els seus quatre anys de mandat, el govern dels EUA ha acceptat a moltíssima gent. Llavors, el fet de posar en marxa a la frontera un sistema que funciona ja és un avanç. Però, al final, tot el que s’ha fet està en risc ara perquè no és una cosa permanent. L’administració Biden mai va treballar amb el Congrés per a aconseguir propostes legislatives destinades a tenir programes migratoris més sòlids. Més d’11 milions de persones no tenen documents als EUA i Biden mai va intentar avançar a una reforma migratòria o contrarestar el discurs xenòfob del Partit Republicà. Llavors és un llegat mixt i desafortunadament trist, perquè tot el que s’ha aconseguit de bo ara està en risc.
Fins a quin punt la polarització política que es viu actualment els EUA està repercutint de manera negativa en la percepció social que es té dels migrants?
Els EUA som un país de migració. Al llarg de la nostra història hem integrat els immigrants d’una manera excepcional. Els EUA hem estat líders quant a rebre refugiats i integrar-los al llarg de la història. Els migrants, econòmicament, contribueixen a la resiliència econòmica d’aquest país. Per exemple, durant la pandèmia, la gran majoria dels treballadors essencials eren migrants i molts d’ells sense documents. Llavors, els migrants contribueixen a la nostra resiliència econòmica, cometen menys crims en comparació amb la població general, obren més negocis en comparació amb la mitjana de la població, serveixen en les nostres Forces Armades i contribueixen a la comunitat. El migrant contribueix i vol ser part de la comunitat. En aquest sentit, els EUA ha sabut molt bé com integrar.
Però també hem tingut al llarg de la història i últimament aquest costat fosc als EUA que és el racisme. Quan els polítics volen guanyar políticament generant por, llançant la culpa a grups. Llavors, començant amb Trump, han fet al migrant un boc expiatori de tots els problemes polítics i socials que vivim als EUA, però això és una instrumentalització del migrant i és fals. Volen difondre la mentida que cal témer al migrant i això és perillós perquè ens divideix com a país en l’àmbit social i econòmic. I això no resol els problemes polítics per a aconseguir una reforma migratòria que tant necessitem. Llastimosament, Trump és l’exemplar número u d’aquesta política d’exclusió.
La nova administració de Trump ha promès la deportació massiva de migrants. Això és possible legalment o ha estat més un recurs retòric per als seus partidaris?
És una estratègia política i retòrica. Però estem veient ara en el Congrés és que s’estan preparant propostes legislatives per a finançar una campanya de deportació i agències governamentals com a iCE [Servei de Control d’Immigració dels EUA] llavors el perill és real. No estem exagerant. Per aquest motiu també la por és real. Certament, necessitaran més recursos, però encara sense ells poden començar a actuar. Per exemple, aquí en l’estat de Texas està oferint al govern federal espai per a crear centres de detenció. ICE en aquest moment està aplicant la llei migratòria a persones que representen una amenaça a la comunitat o a la seguretat nacional. Però una vegada que entri el govern de Trump, podran tenir com a blanc qualsevol persona sense documents. Des del seu primer dia aplicaran la llei migratòria d’una manera diferent i representarà una amenaça per a la comunitat migrant. Sabem que el Partit Republicà està preparant un paquet legislatiu per a poder finançar la campanya de deportació i podran tirar-la endavant perquè tenen majoria en totes dues cambres del Congrés.
En què consisteix el treball que fa l’Institut Hope Borders, que vostè dirigeix?
Som una organització catòlica d’incidència, recerca i treball humanitari. Treballem molt a prop de l’Església quant a les polítiques migratòries, investigant els efectes que tenen en la comunitat i en els migrants, aixecant la veu en contra de polítiques deshumanitzants, oferint assistència concreta, ajuda humanitària a la comunitat del Pas.
Des de l’Església catòlica dels EUA, quines accions s’estan prenent per a acollir i treballar amb els migrants?
L’Església a la frontera sempre ha estat profètica quant a la migració. Som una Església de migrants, una comunitat migrant. La nostra fe ens diu que cal tractar el migrant com un germà, rebre’l amb compassió i dignitat. L’Església ha estat profètica brindant hospitalitat, albergs, serveis mèdics i assistència legal. No tenim gaires recursos, però fem molt per la comunitat migrant. En aquests moments, estem preparant i informant la nostra gent sobre quins són els seus drets, com evitar problemes amb les autoritats, també amb les estatals, ja que el govern de l’Estat de Texas també té la seva pròpia campanya contra els migrants que es veurà reforçat amb l’arribada de l’administració Trump. Estem també preparant més programes en llocs com a Ciutat Juárez per a oferir assistència perquè sabem que quan es tanca la frontera creixen les necessitats humanitàries. I també estem preparant-nos per a aixecar una veu profètica quan vegem accions com les deportacions.
Quins reptes i oportunitats planteja l’acompanyament a les persones migrants per a l’Església nord-americana?
La població que ve d’Amèrica Llatina és de fe, siguin catòlics o evangèlics. En un nivell més profund, professen una fe viva, ja que qui migra ha de ser una persona de fe. Ha de creure que demà serà millor que ahir. Llavors, és cert que és una oportunitat per a l’Església integrar a aquestes persones, i així s’enriqueix tant la comunitat com l’Església. I també per a la mateixa Església és una oportunitat de ser evangelitzada per les persones vulnerables perquè creiem que Crist és present en ells. Són ells els qui evangelitzen l’Església i li ensenyen allò que és important com és estar en solidaritat amb la gent marginalitzada, advocar pels drets humans, treballar per una societat més justa. Aquestes són les coses que Déu ens ensenya i hauríem d’estar fent.
Com contrarestar aquest missatge estigmatitzador contra els migrants que es llança des d’alguns partits polítics? A Catalunya i en la resta de l’Estat també tenim polítics que simpatitzen amb la mà dura en matèria migratòria del president Trump.
Estem en un moment històric a escala mundial difícil i fosc ara, en què veiem polítiques molt excloents contra els migrants, contra els pobres, d’explotació del medi ambient que també està provocant molta migració. Estem veient un cert capitalisme que explota tant el pobre com la terra, no sols a Amèrica Llatina sinó també arreu del món, i necessitem solucions. Jo crec que als EUA moltes persones que van votar a Trump no ho van fer per estar contra els migrants sinó perquè estan frustrats amb l’economia i aquesta lògica neoliberal que està tornant cada vegada més difícils les condicions de vida de la gran majoria dels ciutadans. La gent comuna i corrent també vol solucions. Llastimosament, hi ha polítics que saben manipular i ofereixen un populisme negatiu que no ofereix solucions o n’ofereix de manera simplista sense estar veritablement en contacte amb el poble. Necessitem un altre tipus de política perquè ni el neoliberalisme ni la ultradreta estan funcionant. Jo crec que si hi ha esperança en aquest moment és perquè cal treballar per una política diferent, des de la base. Tant de bo aquest moment de por per als migrants sigui una oportunitat construir les nostres societats des de la base, treballant amb la comunitat, i tant de bo arribem a tenir aquestes altres opcions polítiques.
L’acompanyament del Papa a la situació en la frontera Mèxic-EUA és molt important per al treball que fan vostès com a Església allà?
Clar que sí. La seva visita fa molts anys va ser molt significativa. La nostra comunitat no és tancada. Vivim cara a cara amb els nostres germans de Ciutat Juárez. La nostra és una comunitat binacional. Hi ha coses que ens separen. Ens divideix una economia i polítiques migratòries excloents, però malgrat això som un sol cos. Els nostres valors són la fraternitat, la consistència, el valor de la trobada. Llavors aquí, a la frontera, posem en pràctica la resistència diària a aquestes polítiques excloents, demostrant que malgrat allò que ens divideix, la humanitat és més forta i que cal treballar per la solidaritat i l’amor fratern, i és possible perquè això ho posem en pràctica cada dia. I aquest és el missatge que envia el papa Francesc als migrants, en primer lloc, i després als governs, que un altre món és possible i que l’amor el pot tot.
Si pogués tenir l’oportunitat de conversar amb Trump sobre el treball que vostè i els seus companys fan per a acompanyar a les persones migrants, què li diria?
Primer de tot m’agradaria dir-li que cal deixar de dir que cal tenir por al migrant perquè és mentida. Això és una cosa que nosaltres aprenem acollint els nostres germans vulnerables. Nosaltres els ajudem, però també ells ens ajuden a nosaltres. Aquest tipus de treball és una cosa que ens enriqueix i ens fa més resilients, i això també ha fet dels EUA un país gran i fort. Cal acabar amb aquestes mentides que cal témer al migrant. No és cert! Al contrari, aquesta actitud d’ajudar al proïsme ens fa forts, ens obre, ens transforma i així creem una societat més justa i resilient.
