Joan Morera: “L’alto el foc a Gaza és fràgil perquè l’afany de destrucció mútua es manté intacte”

jordpacheco
Camp de desplaçats de les Nacions Unides a Gaza. | @UNRWAes

L’acord d’alto el foc a Gaza entre Israel i Hamàs anunciat aquest dimecres 15 de gener al vespre ha suposat un punt d’inflexió en un conflicte sagnant que en quinze mesos ha convertit la franja en un territori totalment arrasat pels bombardejos massius de l’exèrcit israelià. Amb aquest pacte, que arriba cinc dies abans de la presa de possessió de Donald Trump com a president els Estats Units, el conflicte entra en una nova etapa que els experts, a l’espera que es puguin complimentar les tres fases de l’acord, consideren fràgil i incerta. Per al jesuïta Joan Morera, membre del Grup de Treball de Noviolència Cristiana de Cristianisme i Justícia, aquest cessament de les hostilitats es produeix en part perquè les parts no tenen energia per continuar endavant amb aquesta tensió i els resulta més senzill cedir als apropaments. “Malgrat tot, dubto que l’afany per destruir-se mútuament hagi canviat”, assegura el religiós a Flama

En quin punt creu que es troba ara el conflicte?

Es troba en una fase molt delicada. Segons el model de Colin Craig, un conflicte sol tenir set fases: la primera és la de gestació, que en el cas que ens ateny va succeir fa molt de temps, quan les parts van començar a reclamar com a propi el mateix territori. Després hi ha una fase d’intensificació. En l’actualitat (perquè el conflicte israelianopalestí ha recorregut les set fases diverses vegades, en les diferents guerres), aquesta segona fase és la indignació acumulada, són els sofriments d’abans de l’esclat de violència: per la banda palestina, la privació constant de llibertats a la població i la impunitat dels assassinats, l’ocupació il·legal amb assentaments a Cisjordània, la usurpació de recursos com l’aigua o de terres. De la part israeliana els atemptats i coets llançats per Hamàs. La tercera fase seria l’escalada: l’explosió. Aquesta fase és per al poble palestí el “blitzkrieg” o guerra llampec de Hamàs del 7 d’octubre de 2023; i per la banda israeliana, l’escalada és la guerra iniciada després sobre Gaza i en acabat també Cisjordània, Líban i Síria. Això va portar a una quarta fase, la d’estancament, que ha estat la més cruel, ja que ha estat marcada per una violència explícita en què Israel s’ha venjat d’una forma absolutament desproporcionada. Ara estem en la fase d’acostament…

Què en podem esperar a partir d’ara?

En aquest moment les energies d’alguna de les parts comencen a minvar, i per tant la negociació per un alto el foc encara que sigui cedint una mica més, finalment es fa realitat. No és, doncs, que les parts hagin canviat i acordat que no volen matar-se més, sinó que de moment no hi ha prou energies per continuar així més temps. Això, com a resultat, deixa l’alto el foc en una situació fràgil, i veurem què passarà en les hores vinents o dies. De moment, tot i l’acord, els bombardejos han deixat aquestes últimes hores desenes de morts més a Gaza, i Netanyahu està acusant Hamàs de voler canviar les condicions després de l’acord, quan Hamàs ho nega. És evident que el gabinet israelià té membres molt extremistes que no estan disposats a acceptar l’acord.

El jesuïta Joan Morera. | Imatge: Cristianisme i Justícia

De fet, aquests socis d’ultradreta del govern de coalició d’Israel volen continuar la guerra fins al que ells anomenen “la victòria total”, que molts interpreten com l’aniquilació de tot el poble palestí. Com es pot explicar tanta violència?

Tot plegat em fa pensar amb el passatge del Gènesi quan, de manera mítica, s’explica que la violència es desferma en la humanitat. Apareix un home que es diu Lèmec, que es vanta que si Caín va ser venjat 7 vegades, Lèmec ho serà setanta vegades set! És Jesús qui ho capgira en perdonar 70×7, perquè l’espiral de violència no acaba mai, el de després de Lèmec en voldrà 700 vegades més. Per ara, de fet, la proporció entre els morts de les dues parts és de 68 palestins per cada israelià, gairebé el 70 que dèiem.

A partir d’ara, es preveu un procés complicat durant els pròxims mesos. Tenint en compte que les ganes de destruir-se mútuament és probable que romanguin inalterables (com apunta vostè), veu factible que es pugui arribar a implementar totes les fases de l’acord?

Pel que se sap, l’acord té tres fases que per ser portades a terme requereixen bona voluntat per part de les parts enfrontades. Tenint en compte l’extrema polarització actual del conflicte (que s’ha fet palès per tot el món, malgrat que la majoria dels governs occidentals han callat davant la barbàrie continua de la guerra), és complicat donar una resposta a la pregunta de si es veu factible implementar les tres fases de l’acord: la ferida profunda dels palestins per viure una destrucció, crueltat i humiliació d’aquestes característiques, i que la comunitat internacional els donés l’esquena, no té precedents. Per altra banda, si els membres del gabinet de Netanyahu que amenacen de marxar si s’implementen els acords ho fan realment, caldria convocar de nou eleccions a Israel. Per tant, la incertesa a hores d’ara és massa gran.

Hospital bombardejat a Gaza. | Foto: UNRWA

El Papa ha sigut un dels pocs líders mundials que ha denunciat sense embuts la massacre inútil de civils innocents a Gaza. També ha criticat la “vergonyosa incapacitat de la comunitat internacional” per aturar el que passa allà. Què n’opina? Creu que això és el mínim que pot fer un gran líder moral mundial com és ell?

El Papa ha deixat clara la posició pacifista. Ha denunciat amb insistència els pressupostos públics invertits en armament de tants països. També hem de recordar els seus discursos clamant per aturar la guerra, o els intents de sensibilitzar, reunint-se separadament amb familiars d’ostatges israelians i amb familiars de palestins assassinats o empresonats. Tot això són accions de denúncia necessàries, però no n’hi ha prou per aturar els interessos dels governants. Cal la noviolència, i aquesta difícilment es pot dur a terme des de la diplomàcia dels alts estaments, tot i que sí que es pot promoure. Crec que hauria sigut necessària una aposta més clara per la noviolència per part del Papa. No només la llastimosa doctrina de la guerra justa encara plana en la ment de molts cristians i caldria abandonar-la amb contundència, sinó que a més es coneix poquíssim les alternatives a la lluita armada. 

El jesuïta Joan Morera, el 20 de gener de 2024 en una manifestació a Lleida.

En aquest sentit, a banda de denunciar la inversió i comerç d’armes dels països, que només afegeixen més patiment als conflictes, que més es pot fer com a cristians, des de l’Església?

Hem de poder proposar alternatives factibles i creatives, accions noviolentes que permetin fer avançar cap a la direcció de la pau. Però la posició d’un cap d’estat difícilment pot tenir aquest paper, i més com a representant de l’Església catòlica, perquè l’interès a reconciliar posicions religioses amb el judaisme, i en mantenir el diàleg diplomàticament amb el govern d’Israel quan no pot fer-ho amb cap govern d’estat palestí, dona al paper del Papa una asimetria i un immobilisme que el lliga a fer el que està fent: denunciar de paraula i pressionar diplomàticament per la pau, tal com han fet Parolin a Terra Santa o Zuppi a Ucraïna i Rússia.

Es troba a faltar un Ghandi, un Martin Luther King o un Mandela en aquests moments de la història?

I tant. Calen persones que coneguin profundament la dignitat humana, sigui del color polític que sigui, i que siguin aglutinadores de grans masses de ciutadania que vol la pau. Perquè actualment gran part de població voldria la pau, però el benestar no ens permet sacrificar gaire per aconseguir-la. Per això, ni tan sols passar fred en una manifestació a vegades es considera factible, perquè diuen: “total, si no ens escolten”. I certament tenen raó en el fet que els governs no en fan cas. Després de les vides i de tant de sofriment, potser el més lamentable i destructiu d’aquest conflicte és l’evidència que el dret internacional no funciona pels privilegis de veto de l’ONU, que la comunitat internacional té els diners i els interessos al centre en lloc de les persones. Però per avançar, s’ha d’escalar el conflicte amb els governs. A la pau no s’hi arriba sempre intentant alleujar les tensions.

I com es pot apujar el to, quan un opressor és cec, sense violència?

Amb accions creatives però transgressores, que sacsegin cada vegada més. Tota una estratègia que a molts ens agradaria que l’Església catòlica donés més suport oficialment, tal com Jesús proposà amb estratègies com l’altra galta, l’altre vestit, l’altra milla, o el caos que va generar al temple. En definitiva, falten figures, i les hem de potenciar, educant per la pau, despertant sentit crític, denunciant la violència vingui d’on vingui, o estudiant la història de la noviolència arreu del món.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia