A gairebé seixanta quilòmetres de l’Abadia de Montserrat, sense sortir de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, un altre monestir s’enlaira, també, des de fa mil anys. Es tracta del Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, un antic cenobi benedictí on cada diumenge el rector Pere Luna porta la Paraula de Déu a una població que no supera els cent habitants, per bé que pertany, com a nucli disgregat, al municipi d’Avinyonet del Penedès, conformat per vuit entitats de població més. “Cada una d’elles té la seva personalitat, però les prop de 1.800 persones que hi viuen es fan seu el monestir”, assenyala Xavier Masó, tècnic del consistori avinyonenc i un dels impulsors de la commemoració del mil·lenari del temple.
És una opinió que s’ha pogut constatar en la quantitat de veïns i veïnes d’Avinyonet que han omplert tots els actes que s’han celebrat per commemorar els mil anys de vida d’un recinte que fa un quart de segle va ser declarat Bé d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i que a principis del segle XV va ser assumit per la comunitat de monjos de Montserrat, que hi va continuar fent diverses reformes. “Això ens uneix encara més a Montserrat”, destaca Masó, mentre repassa els actes que, fins a l’agost del 2025, continuaran posant al mapa una construcció “que ha format part del dia a dia de tots els seus veïns”.
Un trobada matinal de mil·lenaris a Montserrat
Un d’aquests actes és el que portarà els feligresos d’aquesta parròquia a Montserrat, el pròxim 2 de febrer. “Hi farem una trobada matinal de temples que enguany celebren els mil anys“, subratlla Masó, per a qui la celebració ha de servir per poder promocionar els elements identitaris de les terres trepitjades pel monestir, com ara els balls populars que s’hi continuen practicant, i per fer les corresponents ofrenes a la Moreneta. Aquest serà, reconeix, “un dels actes més especials” d’un programa farcit d’activitats per a totes les edats, i en què s’espera, també, presentar una novel·la ambientada en el cenobi.
“L’escriptor Josep Tort, olerdolenc i autor de la trilogia d’Ermessenda de Carcassona, està acabant de redactar una publicació que veurà la llum el 22 d’abril, i que ens permetrà endinsar-nos a la història del nostre monestir des d’una porta ben original“, reconeix Masó. Aquesta església d’una nau rectangular, a dos vents, amb absis d’estil gòtic, culminarà la celebració del seu mil·lenari amb una exposició, elaborada conjuntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs, per continuar deixant constància que “l’únic monestir romànic de l’Alt Penedès ha de continuar vivint, com a mínim, mil anys més“, sentencia el tècnic.
